Aiguaviva del Gironès |
||||
|
||||
 |
Webs relacionades: | |||
| Informació
procedent del llibre "GIRONA PAS A PAS" (6): "El terme municipal d'Aiguaviva es troba situat al sud-oest del pla de Girona. El terreny, força planer en part, és accidentat per petits turons que el limiten i és solcat per diferents rieres, com la Güell que passa per la seva part més septentrional, el torrent de Masrocs i el rec de la Torre. Aiguaviva, segons la divisió administrativa de I'any 1936, és inclosa en la comarca del Gironès i fa de frontera amb la veïna comarca de la Selva; així els pobles que limiten el terme formen part del Gironès (Vilablareix al nord i Fornells de la Selva a I'est) i de la Selva (Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar al sud). La situació del poble, centre d'un pla format per nombrosos pobles i llogarrets, ha propiciat la construcció d'una bona xarxa de comunicacions caracteritzada per la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, construïda al costat del nucli del poble, i un entreteixit de carreteres menors i camins veïnals que enllacen el nucli amb els diferents veïnats i masies del terme i amb els pobles de la rodalia. El poble d'Aiguaviva del Gironès i dels seus agregats és eminentment agrícola i, malgrat que el terme és ben regat per diferents rieres i torrenteres, la visió dels seus camps ens ofereix la imatge dels conreus típics de secà acompanyats per una important part de vegetació forestal protagonitzada per les alzines sureres, els pins i els roures. El nucli antic d'Aiguaviva es troba situat damunt d'un turó al peu de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners. Les escasses cases que el conformen encara tenen tot el regust de la ruralia, amb grans masies situades en les parts més exteriors del poble amb pallisses i aviram i amb masies molt més reformades i urbanes a l'entorn de l'església parroquial que encimbella el turó. L'església parroquial de Sant Joan, situada a l'extrem de la plaça i a la qual s'accedeix per mitjà d'una breu escalinata, corona el poble i s'erigeix en la seva vertadera protagonista; l'església ja apareix mencionada en el segle XIII i és un edifici gòtic amb un absis i un creuer neoclàssic, igualment que la petita portalada construïda l'any 1830; una portalada que se'ns mostra com quelcom artificiós comparada amb la resta de la construcció. Esglésies i castells: La major part de la població d'Aiguaviva se situa al voltant de la seva capella, però tampoc hem d'oblidar la població que es dissemina en diferents veïnats i descoberts potenciant encara avui la imatge rural de la vila. Veïnats com Aiguaviva de Dalt, Aiguaviva de Baix, Güell, Masrocs i Puigtorrat o l'antic terme de Vilademany. Vilademany és un antic llogarret ja documentat a l'Edat Mitjana i que avui es troba al voltant de les pistes de l'aeroport de Vilobí d'Onyar. L'antic poble de Vilademany conserva encara masies, la seva antiga capella i l'indret allà on s'havia erigit l'antic castell dels senyors feudals de Vilademany. Per arribar-nos fins a l'antic poble hem d'agafar la carretera asfaltada que surt de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, ben bé davant de l'entrada del poble. Al cap d'un parell de quilòmetres el campanar de l'església se'ns mostrarà a l'extrem d'un petit bosc: ben aviat haurem d'agafar un brancal que, per mitjà d'un camí sense asfaltar, ens portarà al cap de mig quilòmetre al davant del temple de Santa Maria de Vilademany. El temple de Santa Maria de Vilademany es troba avui adossat a una casa de pagès habitada, i la capella romànica (ja existia el 1116) és arrebossada en el seu exterior i el seu interior ens mostra una de les seves nombroses reformes: una volta nova feta en època i barroca. Un cop vista la capella tornem enrera, al cap d'un centenar de metres trobem un altre brancal: el camí forestal continua resseguint l'extrem de les - instal·lacions de l'aeroport fins que arribar davant del Mas Forroll: àllà on antigament havia existit el castell de Vilademany, senyors del terme, i on resta la capella de Sant Jaume de Vilademany, adossada al mas, que data del segle XII .i fou modificada en el segle XVI: Un altre dels recorreguts a fer en el reduit terme d'Aiguaviva és, sense dubte, la visita a l'antiga casa dels templers de la Comanda d Aiguaviva. Per arribar-hi hem de tornar anar fins a Aiguaviva i des d'allí agafar la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners en direcció a Girona; abans d'arribar al pont que passa per sobre de l'autopista agafarem un brancal a l'esquerra que ens portarà al cap de pocs metres davant per davant de l'antiga casa del Temple. Des de la carretera la casa no ens sembla res més que una més o menys gran casa pairal amb un petit temple adossat i amb bones terres de conreu (la finca està envoltada de camps de panotxes de blat de moro i instal·lacions per l'aviram). Però, a mesura que ens anem acostant a la casa, comencem a veure els signes identificatius d'aquesta antiga casa medieval: en la façana es troben esculpides nombroses creus de l'antiga ordre militar, i escuts i inscripcions se'ns presenten com un llibre obert i antic del qual ja en desconeixem el seu missatge. Davant de la gran porta d'entrada una làpida gravada ens vol donar una informació que volia esdevenir imperible però que el pas dels anys, i sobretot les mans de l'home, l'han malmenada abastament. Ens endinsem a l'interior i la gran sala típica de totes les cases antigues ens dóna una altra sorpresa en utilitzar com a suport del gran embigat de fusta una imponent columna de pedra del segle XVII, que va ésser partida en un moment donat en dues parts. Com ja hem dit, adossada a la casa es troba la capella de Santa Magdalena i d'aquí ha sorgit el nom de la casa del temple que també és anomenada temple de Santa Magdalena. Avui la capella es troba tancada al culte i el seu interior serveix de vegades de magatzem. La capella va patir importants destrosses en la darrera Guerra Civil i com a conseqüència d'aquells moments de por es varen extraviar les tres talles de fusta d'imatges religioses a les quals es venerava en el seu interior. Els templers al gironès: Veient la casa del Temple ens adonem que ha d'haver estat un indret idoni per a la creació de faules i llegendes misterioses a l'entorn d'aquells cavallers que anaven vestits amb mantells blancs i creus vermelles, que cavalcaven (segons les pel·lícules) en meravellosos cavalls i que practicaven cerimònies secretes en les sèus dels seus convents. Contes per no dormir, encara molt més potenciats per les restes de l'antiga torre sepulcral romana que es troben gairebé adossades a la casa: així la tradició popular ens parla de túnels secrets, de ritus misteriosos, de presoners que feien saltar des de dalt de la torre.... Les antigues restes de la tomba romana es troben a escassos metres d'una de les parets exteriors de la casa i endinsant-se tímidament en un extens camp de blat de moro. Els elements que podem observar del monument sepulcral són molt escadussers, ja que només es conserva, i molt malament, el basament de la torre. Però és ben curiós que, en tan escassos metres, s'hi trobin dos dels millors símbols de la vila: l'un és la primera notícia que es té d'un assentament, i el segon és el reflex d'una important orde religiosa i militar que es va consolidar com a una important part del règim senyorial feudal. Fill il·lustre de la vila és Joan Vidal i Noguera (1751-1808) que fou beneficiat de la catedral de Girona, d'on passà a Llançà i, finalment, a l'església de Sant Feliu de Girona. Va morir el juny de 1808 en un dels primers setges que els francesos posaren a la ciutat de Girona i enterrat a l'esmentada parròquia de Sant Feliu. Festa del Roser: La festa de primavera o del Roser d'Aiguaviva se celebrava a final de maig. Antigament aquesta festa era organitzada pels més petits de la vila. Tots aquells que no arribessin als nou anys eren els organitzadors de la festa. I durant la tarda els més petits organitzaven un berenar al qual esdevenien els convidats els pares Festa major: Des de fa uns anys, durant la festa major s'organitza un curiós concurs d'espantaocells. D'entre tots els espantaocells presentats s'elegirà la parella, elecció que serà únicament i exclusivament feta per l'hereu i la pubilla de l'any. Evolució de la població: Després de l'embranzida demogràfica a partir del segle XVIII mercès als nous processos de guaret de la terra i a la revifalla del camp català en general, vèiem una important davallada demogràfica a partir de mitjan del segle XX, a causa, sobretot, de la modernització del camp, la manca de qualsevol activitat industrial i la proximitat de Girona, que atrau gran nombre de jovent que cerca el seu treball a la ciutat. Com a conseqüència d'això, l'envelliment de la piràmide d'edats és progressiva. Ocupació població activa: L'economia d'Aiguaviva es recolza fonamentalment en l'agricultura i la ramaderia. Els principals conreus són els cereals i llegums en les gairebé 600 Ha de secà que té el terme; en els boscos, podem trobar-hi pins i alzines sureres. Dins la ramaderia destaquen les granges de vaquí, amb més de 800 caps en total. En el camp de la indústria hi ha petites empreses de productes d'alimentació, vinculats a l'agricultura i ramaderia, tallers mecànics i una fusteria, a més d'empreses de construcció . HISTÒRIA: Aiguaviva del Gironès des de sempre ha tingut una població sobretot agrícola basada en el conreu de secà de cereals, llegums i melons, amb explotacions agrícoles, en general de reduïdes dimensions, explotades en gairebé el seu cinquanta per cent pels mateixos propietaris. Aquest caràcter agrícola ha estat sempre indestriable amb la imatge del poble i ja a mitjan segle XIX tenia com a principals conreus el blat, els llegums, les patates, l'ordi, la civada, el blat de moro, el cànem i una mica de vi, d'oli i d'hortalisses. Com veiem, un sistema de policultiu que no deixava gaire espai per a la moderna expansió agrícola i centrada en el sistema d'explotació català caracteritzada per la casa de pagès amb les seves instal·lacions annexes de corrals, pallisses i eres envoltades de les terres de conreu i els petits horts. Aquesta tradició agrícola es complementava amb alguna altra activitat com era la de la producció de rajoles amb algunes de les teuleries que s'havien construït solcant el terme i que avui es troben totalment desaparegudes. Aquest unitarisme de l'activitat econòmica de la vila juntament amb el focus d'atracció que representa la veïna ciutat de Girona han afavorit l'emigració dels braços més joves cap a Girona. En els últims anys, però, aquesta tendència regressista del cens demogràfic s'ha vist aturat i fins i tot s'observa un augment del seu cens potser propiciat per la nova tendència d'abandonar les grans ciutats per recobrar la tranquil·litat del camp. Els primers assentaments que es produïren en el terme municipal d'Aiguaviva daten de l'època romana. Les escadusseres restes d'una antiga torra sepulcral romana, malgrat la seva mala conservació i la migradesa dels seus elements, ens fan avinent aquest antic poblament. Aquesta zona havia estat escollida pels assentaments romans, com així ens ho denoten no solament aquestes restes, sinó la preservació d'una torre sepulcral romana (molt més ben conservada) en el veí terme de Vilablareix i les restes també trobades a Bell-Iloc. Com en tants d'altres llocs, la història dels pobladors d'aquest terreny s'enfosqueix fins a l'arribada de l'edat mitjana. Els nous assentaments, excepte de Vilademany (en el segle X es troba documentat el topònim) són molt més recents que en d'altres indrets de comarques, i repartits entre jurisdiccions diferents, en èpoques també diferents: el de la parròquia de Sant Joan, embrió de l'antic nucli d'Aiguaviva, que pertanyia al monestir de Breda (documentat en el 1246); la casa del Temple (fundada a finals del segle XII) i el castell de Vilademany conegut des del segle XII. Un cop iniciat el nou poblament del terme d'Aiguaviva comprovem com els canvis de senyors es van succeint com una regla general de l'edat mitjana: el segle XIV el rei Pere III vengué la jurisdicció d'Aiguaviva a la ciutat de Girona; i l'any 1698, el poble figurava com a lloc reial mentre els senyors del castell de Vilademany eren feudataris dels vescomtes de Cabrera (coneguts des del segle XIII, i varen esdevenir senyors de la varvassoria de Vilademany al Ilarg dels segles XIV-XV posseint a més del castell de Vilademany, el de Tarradell i Santa Coloma de Farners. No podem obviar però la gran importància que tingué la casa del Temple (construcció que encara es conserva) a Aiguaviva. L`ordre del Temple (religiós-militar) es fundà a principi del segle XII a Jerusalem, des d'aquest punt l'orde es va començar a expandir per occident incloent en. les seves files reis i comtes que convertiren l'ordre en subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder polític i econòmic que va assolir l'orde del Temple en els cent setanta-cinc anys que va durar la seva actuació a Catalunya. Les primeres cases dels templers a Catalunya foren formades el 1.149; les possessions dels templers a Aiguaviva es remunten en el 1.192 i la seva conversió en comanda data del 1.209. Les comandes estaven sota la direcció d'un frare comanador, i esdevenien la primera unitat administrativa on residia la comunitat que integrava el convent, on els frares podien ésser cavallers, servents o sacerdots. Els comanadors eren generalment cavallers que eren designats pel mestre provincial i el seu consell o fins i tot de vegades pel gran mestre d'orient. El comanador (a Aiguaviva coneixem en Guerau de Regàs, 1305; Ramon de Vilademany, 1348-1361 ; Felip d'Homs, 1610 que també ho era d'Avinyonet) era el cap de la comunitat de la comanda, tant en l'ordre administratiu com militar i religiós i també corresponia al comanador l'administració dels drets i les propietats (les rendes d'una part de la propietat havien d'ésser transferides a Orient. Els béns de les comandes eren terres, castells i molins, a part de drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions (la Comanda d'Aiguaviva tenia un molí a Salt, en el terme de la parròquia de Sant Cugat i la jurisdicció civil i criminal d'Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls). L'acumulació de riqueses, la pràctica de cerimònies secretes, la pèrdua de possessions a Orient com Sant Joan d'Acre ( 1291 ) varen fer entrar en descrèdit l'ordre i finalment fou suprimida l'ordre i lliurades les seves possessions i béns (de Catalunya, Aragó i MaIlorca) a l'orde de l'Hospital a final del 131 7. D'aquesta manera l'orde dels hospitalers, que varen detenir la comanda d'Aiguaviva fins al 1804, varen aconseguir una gran concentració de possessions que els varen fer extremadament poderosos tant socialment i econòmicament com políticament. En el segle XVIII la comanda d'Aiguaviva estava formada per d'altres quatre comandes: la del temple d'Aiguaviva, la del temple de la vila de Castelló d'Empúries, la d'Avinyonet i la de Sant Llorenç de les Arenes. La comanda, però, en el transcurs dels anys, va anar a menys detenent només la jurisdicció de les cases i terres que posseïa a Aiguaviva i administrant els béns dels templers al Gironès. Malgrat les característiques pageses del poble, la vila no es va poder sostreure a les destrosses de les guerres com la que es produí en el maig del 1809, durant la guerra del francès, quan les tropes de la divisió italiana comandades pel general Lechi, que venia de Vic amb la intenció de col·laborar en el setge de Girona, van cremar el poble i assaltaren la majoria de masies de la rodalia. Durant el curt temps de dominació napoleònica, el poble d'Aiguaviva formava part del cantó de Girona i juntament amb Vilablareix i Estanyol del. cantó d'Aiguaviva. En arribar la guerra civil l'Ajuntament d'Aiguaviva es constituí segons el decret de l'octubre del 1936 amb 3 membres d'ERC i un d'Acció Catalana Republicana, un de la Unió Rabassaires i 2 de la UGT i tingué com a alcaldes El jove Robert Fornells i Garriga d'ERC de 24 anys i comerciant i en Joan Marcó i Ramada d'ACR de 30 anys i jornaler." Llibres: Història d'Aiguaviva de Gironès i de la parròquia de Sant
Joan Baptista (882-2000)
|
||||
| Masies
i Cases Pairals:
|
||||
