El document més antic correspon a l'any 35 del regnat del rei Lluís, aproximadament el 1062, el qual es refereix a la concessió de la batllia feta per l'abat de Santa Maria d'Arlès a tal Ermengan, que per poder ser batlle va haver de pagar la quantitat de quatre sous.

El 1264 un altre abat del mateix monestir constata documentalment l'establiment del mas Ferrusola a favor de Guillem de Masó i el seu fill Arnau. En establir-se al mas, el Masó adoptaren automàticament el cognom de la propietat.

A l'any 1300 aproximadament, Joana Ferrusola es casà amb Joan Pineda de Toralles, el qual adquirí el domini de la casa redimint-la dels mals usos. Aquest personatge la convertí en una gran propietat que assolí un gran pes econòmic.

Més tard, en casar-se un Ferrusola Sobirana amb Esperança Puig, pubilla de can Puig de Sant Salvador de Bianya, es fusionaren els dos patrimonis que a la mort dels pares heretà el fill Miquel Ferrusola i Puig.

De la nissaga consten 32 generacions documentades, sense comptar les branques que s'han vingut escampant.