L'església de Fornells és esmentada per primer cop el 24 de novembre de l'any 888, en la donació que el bisbe Teuter de Girona  efectuà a la canònica gironina i en quin document s'esmenta també el nucli de Fornallet, unificat amb Fornells a l'any 1027. A l'any 1027, el matrimoni Guitart Arnau- Riquel, venen al vescomte Bremon totes les seves possessions que tenien a "Fornell", "Fornellet" i "Puig Roquiner", també dins el terme. Aquestes propietats les havien rebudes de Gausfred Llong.

Més tard a l'any 1032 apareix en la donació d'un alou al terme de Fornells, feta pel vescomte de Cardona i ardiaca de Girona Eribau al prevere Guadamir. A l'any 1040, el mateix Eribau, esdevingut bisbe d'Urgell, poc abans de morir, feu donació d'un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells al monestir de Sant Vicenç de Cardona, al Bages.

A l'any 1047 s'esmenta per primera vegada el "Castrum de Fornellis", ensenyorit en els seus inicis per Bernat Ermengol, el qual morí sense descendència, passant a ésser propietat dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer i la seva esposa Elisabet.

A l'any 1048, Ramon Berenguer i Elisabet encomanaven la cura del Castell de Fornells a Hug Guillem, casat amb Ledgarda.

A final del segle XIII el castell de Fornells l'ensenyoria Guillermina de Montcada i al Segle XIV el rei d'Aragó el cedí en feu del senyor rei.

Fins al segle XVI el domini del castell de Fornells el posseïren els membres de la família Vinyoles i aleshores passà a Pere Grau de Segurioles que el 20 de novembre de 1504 signa davant el batlle general de Catalunya, Joan de Sarriera, el reconeixement de possessió del castell per la Corona.

La primera dada demogràfica que es te del poble és el fogatge de l'any 1380, en que hi consten 38 focs, o sia uns 171 habitans aproximadament. La greu crisi que patí el país va fer recular el fogatge fins a 26 focs a l'any 1491.

El temple actual de l'església es bastí entre 1570 i 1620. De l'edifici destaca la particular forma del comunidor, similar a una garita de defensa.

A mitjan del segle XIX la parròquia i el municipi de fornells, comprenien també Palau-sacosta i comprenia un total de 160 cases segons el cens de 1860, de les que 77 eren mes o menys agrupades al poble, 11 al barri de la Barceloneta i la resta eren masies disseminades.

La relació de masos s'ha extret del llibre "Masos de Fornells", que Mn. Josep Maria Marqués va escriure quan era rector de la parròquia i que en repassa la història d'una forma molt detallada. Va comptar amb la col·laboració de Xavier Martínez, Lluís Planagumà i Xavier Espígol que hi aportà les fotografies, i també amb cartografia facilitada per Joaquim Bover.