La vila rural de Fonteta va ser donada per Carles el Calb al Bisbe de Girona el 844, juntament amb una altra vila rural anomenada Apiliares, que s'identifica amb veïnat d'Abellars. El 904, quan el bisbe Servusdei va consagrar la parròquia de la Bisbal, va concedir els delmes i les primícies de l'església de Fonteta. El poble va pertànyer, posteriorment, a la baronia de la Bisbal. D'aquest municipi va aconseguir independitzar-se al segon terç del segle XIX.

La parròquia de Santa Maria de Fonteta, dintre el terme municipal de Forallac, és existent el 1057. Fou sufragània de la Bisbal. El temple és dels segle XI-XII, amb creuer del segle XVIII i campanar del 1755 (Catalunya Romànica, VIII, 370). Intentà d'assolir l'autonomia en un procés que durà de 1787 a 1822; l'aconseguí el 1928.