És un gran casal format almenys per cinc cossos diferents d’edificacions, situat al vessant nord-oest del torrent del Llop, i est de la muntanya del Congost, a l’altra banda de Can Corney, encara que no tan enlairat.

La potencialitat econòmica de les successives generacions que l’anaren ocupant en el passat feren possible l’ennobliment de la construcció a partir deis segles XVII i XVIII. La part principal del primer pis fou on s’ubicà la residència dels propietaris. S'hi accedia per una escala de pedra de dimensions considerables la qual arrencava del pati dos que servia d’entrada. Pel seu costat oriental, just damunt del torrent del Llop, i al llarg de tota la façana s’hi alça un magnífic terrat sostingut per grans arcades que arrenquen del fons de la torrentera. Corts, cellers, pallisses, cabanes, eres i porxos completaven el conjunt.

No gaire lluny de la casa, al costat del camí d’accés a les construccions que foren porxos i pallisses, existeixen els vestigis d’un antic forn per coure rajols. S'en conserven referències del funcionament datades a finals de segle XVIII i començaments del XIX.
La noticia més reculada que hem trobat de l’existència d’aquesta nissaga ens porta a Ramon Veray, pagès de Celrà, datada el mes de novembre de 1280(1). El cognom Veray, amb les varietats Beray i Verai, és comú almenys a altres quatre famílies del poble a mitjans de segle XIV. Així, Berenguer Beray de la Vila habitava la borda Busqueta i també era home propi de l‘Hospital de Santa Caterina(2).

L’any 1415 en el capbreu atorgat a favor de l‘Hospital de Santa Caterina, Guillem Veray, fill de Berenguer Veray, reconeix ser home propi i sòlid per l'esmentat mas.

Al llarg dels segles, les possessions dels Veray s’anaren engrandint. La primera expansió de l’heretat es produí el segle XIV amb l’agregació de la borda Busqueta, abans esmentada, per establiment a favor de Berenguer Veray, fill i hereu de Guillem Veray. Més tard, l'any del descobriment d’América, per donació que féu Caterina Veray, hereva del seu fill Narcís Llapart, al seu nebot Lleonard Veray de tot el mas Llapart -censat a favor de l'Almoina del Pa-. I finalment, l‘any 1512 per establiment a favor de Jaume Veray s’integrà el mas Salvador, conegut també com a Cruïlles. La borda Busqueta i el mas Salvador restaven també com Can Veray sota el domini senyorial de l'Hospital Nou de Girona, pel castell de Barbavella.
Arribats els set-cents, el patrimoni era uns dels més pròspers del poble i, d’acord amb el poder econòmic que havia assolit, el seu propietari aconseguí, com molts d’altres pagesos benestants, el reconeixement de Ciutadà Honrat de Barcelona, no sense que abans s’hagués instruït el corresponent expedient de puresa de sang(3).

Com en tota família de pagesos benestants una de les sortides pels fadristerns eren els estudis eclesiàstics. Així el 1384 Bonanat Veray, prevere del Capítol de la seu testà tot elegint sepultura en la galilea de la catedral gironina. Dos descendents de la casa anomenats Sixte i Francesc, oncle i nebot, van arribar a canonges de la seu gironina. El primer fou administrador de la Pabordia de Juny entre els anys 1725 i 1735(4),  i en morir fou enterrat com era costum dins la catedral. El 1754 un altre Sixte, possiblement nebot del clergue, va aconseguir de l'autoritat eclesiàstica llicència per celebrar missa en l’oratori privat que es construí dins la masia(5). Els seus descendents Jaume i Francesc també l’aconseguiren el 1764 i el 1790(6).

En la dècada dels noranta de la passada centúria, el darrer hereu, després de dividir-lo en tres finques distintes, se'n desprengué junt amb les terres que l’envolten.

Notes:
(1) Arxiu Històric de Girona. Fons del patrimoni Veray de Celrà. Gràcies al dipòsit que efectuà l’ajuntament de Celrà l’any 1.999 a l'esmentat  Arxiu, s'ha posat a l'abast dels estudiosos una interessant documentació, des del segle XIII al XIX.
(2) Idem.
(3) S'enten per expedient de puresa de sang el plec de documentació fefaent que calia aportar en el procediment administratiu que s'instruïa davant una sol·licitud d'atorgament de títol o privilegi. Per obtenir el de CHB per part dels Veray calgué que diversos pagesos de Celrà compareguessin davant notari per subscriure acta on declaraven les virtuts humanes, catòliques i patriòtiques del peticionari.
(4) Arxiu Diocesà de Girona. Notularum.
(5) Idem.
(6) Idem.