La Selva > Caulés
La Selva > Caulés |
|
|
Segurament fou fundat
al voltant del 800 en època de la repoblació carolíngia.
El lloc però és citat l'11 d'agost de l'any 919, en un pergamí de
l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Cancelleria, pergamins de Miró I,
número 28. Còpia del segle XII: Barcelona, Liber feudorum maior,
f.395). En aquest document, Emmó ven a la comtessa Garsenda la
meitat de la vall de Llagostera, en el comtat de Girona, amb les
viles i els vilars, tant la part que té pels seus avantpassats o per
compra, com la part que consta en preceptes reials adquirida pel seu
pare Sesgut, pel preu de cinc-cents sous. Exceptúa de la venda
Riurànigues. En aquest document consta com a límit:
El poblat s'abandonà al llarg del segle XIV, tot i que no se sap el motiu exacte, coincideix amb el despoblament d'altres indrets de fundació similar, con Sant Romà de Cidillà al Baix Empordà o Lloret Salvatge a Amer. Una hipòtesi versemblant sobre el seu poblament, podria ser el desplaçament de població cap a zones més adients i segures que les que oferia l'antic poblament romà d'Aqua Calidae, massa descobert a la inseguretat de l'època alt medieval. L'advocació a Sant Esteve, que és la mateixa de Caldes, ajudarien a confirmar aquest raonament. Als anys 1971 i 1972 va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de Manel Riu, de la Universitat de Barcelona, amb una important troballa de material tardoromà (segles IV-VII). L'indret es coneix també com a "Caulés Vell" per diferenciar-lo de Santa Susanna de Caulés. Informació extreta de: |
|
|
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
Sant
Esteve de Caulés, és una antiga parròquia, existent a l'any 939 i
que va ser unida a la parròquia de
La
primitiva església es troba situada en un petit promontori,
totalment cobert per la vegetació, al final d'un camí que hi
accedeix des l'actual urbanització de Can Carbonell. Es tracta d'un
edifici preromànic d'una sola nau rectangular i un absis quadrat,
comunicats per un arc triomfal de quasi 2 m. de diàmetre,
parcialment enderrocat, al voltant del qual es dibuixen les restes
de l'antic poblat medieval, format per 6 cases a migdia de
l'església, quines parets posteriors conformaven el mur de defensa.
Al seu costat s'hi pot veure el que queda de l'antiga necròpolis, de
la que destaquen dues tombes antropomòrfiques excavades a la pedra,
entre les 14 que s'hi poden comptar. També es constata l'existència
de dues torres de defensa al sud.