Gironès > Aiguaviva > Mas Vinyoles

Esdevé casa pairal en algun moment, per membres de la branca familiar: "VINYOLES" d'Aiguaviva

Hem recuperat unes fotografies dels anys seixanta/setanta, ja que actualment la masia està pràcticament enderrocada, i en prou feines es localitza al mig de la bardissa.

Línies d'alta tensió, conduccions de gas, autopista, tren d'alta velocitat, i en general el creixement de les necessitats del nucli urbà de Girona, que impedeixen el desenvolupament rural, acabaran esborrant del mapa aquest tros de la nostra història

"Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
nosaltres damunt seu anam caient; 
lo segle que ens deu tant ara ens aterra, 
en son oblit nostra grandor enterra 
i ossos i glòries i records se'ns ven"

Mn.Cinto - Poema Canigó

"Antich Vinyolas mea feta fer l’any 1686"

"Avui aquest matí he anat a l’arxiu diocesà de Girona per prendre unes notes sobre els nostres avantpassats, concretament de la parròquia de Franciac. Només he tingut temps de mirar les partides de baptismes. Un altre dia em dedicaré a mirar els llibres d’òbits i desposoris.

Tenia ganes, feia temps, d’anar a Can Vinyoles d’Aiguaviva. Immediatament després de sortir de l’arxiu diocesà, al vol de la una del migdia, m’he dirigit a la Badia. És difícil l’accés a Can Vinyoles. M’hi he acostat amb el cotxe tan com he pogut i a peu, tot xino xano, m’hi he arribat. Feia un dia clar, les carreteres que duen a la masia eren perdedores. En el bosc s’hi estava bé. Ni un alè d’aire. El sol hi donava de ple. Que hi trobaria a Can Vinyoles? Com seria la casa? El meu pensament i sentiments em transportaven a èpoques llunyanes. Per aquests camins hi haurien passat els meus avantpassats. Ara un bateig, ara un casament o algun que altre enterrament luctuós. Amb tots aquests pensaments s’entreveu entre els arbres la negrosa teulada. Amb el pas lleuger intento arribar-hi aviat: una bassa, amb aigua quieta i negrosa, envoltada d’arbres i matolls m’introdueix al recinte esperat. Només el meu trepig trenca el paorós silenci. Avanço lentament. Un vol de pardals s’aixeca del voltant del pou que es troba ruïnós ben bé davant de la porta forana. No se on mirar primer. Mitja casa, feta de tàpia, està en ruïnes. Els llindars de les portes i finestres són de pedra. Entrant a un pati veig una inscripció. Oh sorpresa!. Hi llegeixo: "Antich Vinyolas mea feta fer l’any 1686". Si, no hi ha cap dubte, les dades que havia anotat i que havia trobat en els arxius coincidien. Amb basarda i perill d’enfonsar-me he entrat a la casa. Dues sitges destapades em recorden la que teníem a l’entrada de la casa de Cal Carreter Vinyoles. Servien per posar el gra. Pujo per l’escala de pedra que dona a la sala. Una altra inscripció: "Antich Vinyolas me a fet fer pusstal Lffer lo any SS AP 1692". Els grinyols de les portes que donen als quartos donen un aire de misteri. Ala sala no hi poden faltar els festejadors. Després de donar una ullada a les cambres baixo novament. M’hauria agradat pujar més amunt, al pis de dalt. No m’hi he atrevit. L’escala de fusta que esta mig consumida no m’ho ha permès.

Al celler, encara tombada, hi ha la pastera. Alguns bastets estan escampats. El forn de pa esllavissat, un tros de forca fullaquera està entre el runam. Hi ha poca llum, surto depressa. A l’era hi ha una pedra grossa amb una creu. Dono una volta a la casa. Entrant al porxo una altra inscripció: sembla que diu "Albert Matheu ¿1819?". L’arcada és tota de pedra. Dono la volta complerta a la casa. Les bardisses no em deixen passar. Em torno a trobar al lloc mateix a on he entrat. La bassa amb els reflexos del sol i la fullaraca que hi dona més la sensació d’abandó. Abans de marxar encara veig a la part baixa de la finestra que devia ser del menjador una altra inscripció, la pedra està posada al revés : es llegeix "L’any 1680".

A dalt de tot en les finestres del terrat hi ha l’any 1771. M’entorno amb el cor encongit de veure la casa enrunada, però content d’haver estat a la casa dels meus antecessors."

Emili Bohigas

5 de març de 1984

Estat actual del mas (abril, 2003):