Gironès > Aiguaviva > El Temple

Esdevé casa pairal dels membres de la branca familiar: "VIDAL" d'Aiguaviva

Al començament del segle XIII el convent degué disposar d'una capella ja que el 1.209, Berenguer de Salt hi fundava una llàntia a l'altar de Santa Maria que s'havia de sufragar amb els drets que posseïa en el molí de Callers, que més endavant, a través de noves donacions, aniria a parar totalment a l'orde.

L'antiga casa de la comanda, de caràcter eminentment rural, estava situada al nord-est de l'actual població, prop del límit amb Vilablareix, a l'anomenat mas del Temple de Santa Magdalena. Cal pensar que bona part de les edificacions actuals es degueren construir bàsicament damunt les anteriors dels templers, integrades per un casal i una capella annexa, dedicada a Santa Magdalena, situada a tramuntana de l'edificació principal.

Les constitucions del concili de Viena varen extingir l'ordre del Temple i una gran part de les seves possessions, per butlla de Climent V, passaren a mans de l'ordre militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, rival de l'ordre del Temple, per això la comanda passa als hospitalers, com consta en el llibre verd de la catedral de Girona: "Domus Hospitalis Jerusalemitani de Aguaviva"

La casa sofrí notables reformes als segles XVI i XVII, si be es conserva la porta principal de la primitiva edificació, sobre la qual hi ha esculpit un escut en dos quarters i a sota una inscripció gòtica il·legible.

A més d'aquesta església pròpia del convent, la comanda posseïa la capella de Santa Maria de Madrenys, situada a la parròquia veïna de Vilablareix.

Dades sobre documents:

Arxiu Diocesà de Girona

PERGAMINS DE CADINS
12 d'abril de 1211
Publicació jurada, ordenada per Berenguer d’Albussà, ardiaca de la Selva, del testament de Pere de Creixell, cavaller, que havia pres per marmessors Arnau de Santmartí i Gil, canonges de la seu; els testimonis, Guillem d’Illa, Bernat de Santa Coloma i Pere de Paret Rufí, adveren a l’altar de Santa Anastàsia de la seu que el testador escollí sepultura a la casa del Temple d’Aiguaviva; féu donatius a diverses esglésies, entre elles a Cadins, i llegats a diverses persones que s’enumeren, i deixà la resta dels seus béns al seu germà, Dalmau de Creixell.
Pere Joan, levita.

PERGAMINS DE SANT FELIU DE GIRONA
(1266) 1267 març 6
Guillem Costiol, fill de Guisla (...)de Palol de Revardit i la seva esposa Adelaida venen a Arnau de Riera, del mateix lloc un farregenal que tenen per la Milícia [del Temple] d’Aiguaviva a l’indret de Pujols [de Palol] i que afronta a sol ixent amb les roques del mas de Cald(...) pel preu de 20 sous.
E. Bernat, prevere de Palol.

PROCESSOS 1282-1500: NÚMERO 17
Procés d’empara dels béns que havien estat dels templers, situats a Peralada, Castelló d’Empúries i Aiguaviva. 80 ff. Ant. sign.: T 152. Processos foli. N’hi ha còpia a ACA, Monacals Hisenda, vol. 2.462. 1309

NOTARIA 1294-1328, G-3, f 70,
Pere Eixamèn i Guillem de Riu renuncien la compra que havien fet de les rendes de la casa del Temple d’Aiguaviva, 1 maig 1321.

NOTARIA 1294-1328, G-3, f 98v-99 i full després de f 98
El bisbe mana amb autoritat del papa a Berenguer de Flaçà, comanador de la casa d’Aiguaviva del Temple, que pagui a Bernat d’Hospital de Castellar, procurador de Guillem de Bach cavaller que havia estat de l’orde del Temple 250 sous, despesos per la taxació de béns del mateix Temple, 25 octubre 1321.

NOTARIA 1294-1328, G-3, f 192rv
Ramon d’Empúries, de l’orde de l’Hospital, atesos els serveis de Gispert Fulcarà, li redueix a un morabatí el cens que fa la casa on habita aquest, situada al carrer de Ruca, pròpia de la comanda d’Aiguaviva, 3 desembre 1322.

NOTARIA 1294-1328, G-3, f 201v
Berenguer de Flaçà, comanador de la casa de l’Hospital d’Aiguaviva firma debitori a Bernat d’Hospital de Castellar, procurador de Guillem de Bach, cavaller del Temple difunt, de la pensió deguda a aquest, 14 desembre 1322.

NOTARIA 1294-1328, G-3, f 207v-208
Berenguer de Palau, cavaller que havia estat de l’orde del Temple, reconeix a Berenguer de Flaçà, comanador d’Aiguaviva de l’Hospital, haver rebut integrament la pensió anual de 1.400 sous que li havia assignat l’arquebisbe de Tarragona, 24 gener (1322) 1323.

NOTARIA 1294-1328, G-3, f 208v-209
Bernat d’Hospital, procurador de Guillem de Bach, cavaller de l’orde del Temple, firma rebut a Berenguer de Flaçà, comanador d’Aiguaviva de l’Hospital, de 250 sous, per les despeses de la seva procura, 27 gener (1322) 1323.

NOTARIA 1294-1328, G-4, f 40v
Ramon de Bruguera, diaca de Fontanilles, promet aplegar fidelment les rendes de la casa de l’Hospital d’Aiguaviva a Fontanilles, 27 juny 1323.

LLETRES 1362-1420, U-75, f 13 (segona numeració)
A Arnau Guerau, beneficiat de sant Martí Sacosta. Llicència de binar per celebrar en dies de festa una missa a la capella de Santa Maria Magdalena de la casa del Temple d’Aiguaviva i una altra a l’església d’Estanyol, 27 març 1386.

PERGAMINS DE LA MITRA, Calaix 23, núm. 27.
El 12 de març de 1392, a Girona, davant el notari Pere Pinós, Berenguer Batlle, comanador de la casa d’Aiguaviva, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, firma rebut al bisbe Berenguer d’Anglesola de 2 florins d’or d’Aragó que aquest dóna en almoina, d’acord amb la butlla de Climent VII, que es transcriu, en socors d’Esmirna, assetjada pels turcs.

LLETRES 1362-1420, U-102, f 22v (segona numeració)
A Miquel de Pont, domer, i al sagristà de Vilablareix. Llicència de fer el servei de Berenguer Batlle, comanador de la casa d’Aiguaviva de l’orde de l’Hospital, 19 maig 1402.

Dades de la Comanda

Per a tenir una idea de la importància de la comanda, citem a continuació les quantitats referides només a les reposicions que pagaven al tresor provincial les cases catalanes l'any 1307, de major a menor contribució:

El 12 de març del 1392, a Girona, davant el notari Pere Pinós, Berenguer Batlle, comanador de la casa d’Aiguaviva, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, firma rebut al bisbe Berenguer d’Anglesola de 2 florins d’or d’Aragó que aquest dòna en almoina, d’acord amb la butlla de Climent VII, que es transcriu, en socors d’Esmirna, sitiada pels turcs.
(Arxiu Diocesà de Girona, Pergamins de la Mitra, Calaix 23, núm. 27.(Ref.1439).

Els comanadors coneguts d'aquesta casa foren:
Berenguer d'Arbós (1192-1209),
Joan d'Agde (1237),
Bernat de Motllor (1252),
Berenguer de Calaca (1265),
Pere de Canoves (1272),
Guillem d'Abellars (1293) i
Berenguer de Vallverd (1303)

En l'últim temps els estadants del Temple, han sigut la família "Vidal" quina procedència abans d'habitar el Mas desconeixem. Només a efectes de curiositat, per si de cas el fet d'adquirir la propietat pogués haver tingut alguna relació amb una possible vincle de la família amb l'ordre, trobem el cognom "Vidal", lligat a fets relacionats amb l'ordre del temple en els següents fets històrics:

 En l'època de dissolució de l'ordre del Temple, una comissió templera encapçalada per Fra Ximen de Lenda s'entrevistà el 5 de Novembre de 1.307 amb Jaume II al lloc de Monterreal, al costat de Daroca, on es trobava el Monarca. A l'audiència reial només hi assistiren els delegats dels frares, Jaume II, la seva muller Blanca d'Anjou, en Conseller Vidal de Vilanova i el tresorer Pere Marc.

 En l'ocupació dels castells templers i la caiguda de Miravet i Montsó, defensant la fortalesa de Castellot si trobaven entre d'altres els frares: Fra Bernat Vidal i Fra Pere Vidal

 En l'assignació dels bens de l'ordre del Temple a la de l'Hospital i la creació de l'Ordre de Montesa, Jaume II, a l'any 1312, destinà un dels seus millors diplomàtics, el conseller Vidal de Vilanova, home ja avesat a tractar amb la cúria papal, atès que hi havia participat en distintes missions.

També pot ser que aquests Vidal, provinguin de la comunitat jueva de Girona, on es coneixen molts personatges amb aquest nom

Informació extreta de:
Repertori de l'Arxiu Docesà de Girona, de Josep M. Marquès
Catalunya Romànica, Vol. V,  Josep Calzada Oliveras- Editada per GEC.
Els Templers catalans, de Josep Maria Sans i Travé