Gironès > Aiguaviva > Cal Carreter Vinyoles

Esdevé casa pairal en algun moment, per membres de les branques familiars: "VINYOLES", "MASGRAU" i "BOHIGAS" d'Aiguaviva

Masia Situada al terme municipal d'Aiguaviva, just al límit amb Salitja i Riudellots, les cases veïnes més properes, son dintre el terme d'Aiguaviva: Cal General, Cal Rector Nou, Cal Rector Vell, Can Martorell i Can Peric; dintre el terme de Salitja i ja desaparegudes com a conseqüència de la construcció de l'Aeroport: Can Marieta, Can Buixò, Can Pastells Vell, Can Pastells Nou, Can Roura, Can Homs, Can Patllari, Can Casota i el Forn d'en Cornellà. Totes, excepte el Forn d'en Cornellà, formaven el que s’anomenava "Veïnat dels rajolers", on alguns a més de fer rajols cultivaven la terra i altres que eren pagesos també feien jornals pels rajolers.

Segons explica Mn.Emili Bohigas, en l'escrit que consta a l'arbre genealògic de la família:

"Francesc Vinyoles, fadristern de Can Vinyoles, cap a l'any 1700, s'estableix de fuster i carreter ("Juveni Carpentario") a la casa actual de Cal Carreter Vinyoles. L'ofici li va molt bé i és el que compra la quasi totalitat de les terres de l'entorn de la casa i fa els corresponents censals. Aquí comença pròpiament la casa pairal de Cal Carreter Vinyoles i de l'ofici que tenia en Francesc li ve el nom"

L'activitat que s'hi exercia en aquells moments no devia ser gaire diferent a la que es pot apreciar a la foto de finals del segle XIX o començaments de segle XX, extreta de l'Arxiu d'Imatges Emili Massanas, corresponent als carreters que hi havia fora de la muralla de Girona.

Per donar una idea de l'economia familiar, en el moment en que s'establí en Francesc Vinyoles com a "jove fuster", podem calcular el següent:

A Girona un jornal de fuster es pagava a 12 sous, segons dades que es poden extreure del Llibre d'Obra de la Seu de Girona (Registre 107; 1711-1720), exactament la mateixa quantitat cobraven els "mestres de cases", mentre que els manobres, considerats com a fadrins o aprenents, rebien un total de 6 sous per jornal (1 lliura = 20 sous / 1 sou = 12 diners). És de suposar que llavors en Francesc no devia percebre més que aquests 6 sous esmentats en el millor dels casos, per tant com a màxim arribava a cobrar unes 78 lliures a l'any, encara que si va anar a aprendre l'ofici a casa d'algun carreter, ja ve just que arribés a  treure'n més que per menjar i dormir.

En aquella època, els preus aproximats dels productes de consum eren els següents:

Si comptem el consum d'una família, veiem com un jornaler, no podia portar més que una economia de substència.

Uns estalvis, l’empenta d'en Francesc Vinyoles establint-se per a ell i l'aportació dels rendiments de la terra, permeteren la consolidació i posterior creixement del mas, tot i el moment que els va tocar viure en plena Guerra de Successió. 

Dades del primer establiment del mas (Arxiu familiar):
El dia 21 de desembre de 1707, davant el notari Ignasi Roig de Girona, en Joan Pere Cornellà, pagès de Salitja, va vendre a Francesc Vinyoles, jove fuster, 4 vessanes de terra en el lloc anomenat Brugueria, part d'una gran extensió de terra provinent del mas Guinau d'Aiguaviva. Aquestes vessanes afronten a orient i al sud en part amb el mas Guinau, a orient amb el mas Garangou, a occident amb Jaume Vinyoles germà d'en Francesc, pagès d'Aiguaviva, a qui també l'hi vengué Joan Pere Cornellà i que pertanyien a la seva propietat del mas Buixò de Salitja.
El preu es va establir mitjançant un censal de 65 lliures barcelonines i una pensió de 30 sous de moneda barcelonina pagables a un any el 1709.
L'1 de març de 1712, es va signar lluició del censal creat el 1707 per 30 lliures i per tant el censal es converteix en venda perpètua.

Realment l'esforç econòmic per establir-se, fou molt més gran, ja que aquí s'hi ha d'afegir, la construcció o reconstrucció de la casa, la compra dels estris del camp, les eines de fuster, el mobiliari, el parament de la llar, etc.

El dia 2 de setembre de l'any 2001 es va celebrar una trobada dels descendents de Cal Carreter Vinyoles d'Aiguaviva
L'acte es va celebrar a Sant Andreu Salou, acompanyat d'una exposició en la que es va presentar l'arbre genealògic de la família, que es remunta al segle XI.
Més informació 

Altres dades no contrastades:

Com podem observar en el document del 21 de desembre del 1707, el lloc on ara està ubicat el mas, s’identificava toponímicament com a "Brugueria". Possiblement relacionat amb l'indret es localitza un document en el "Cartoral de Carlemany" que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Girona, pàgines 72 a 74, datat l'1 de març de l'any 949, en el que Gotmar, bisbe de Girona, permuta amb Rainil·la dues peces de terra, en el document identificades com "que fuerunt de condam Bugarani" situades en el comtat de Girona, en l'apendici de Sant Joan (d'Aiguaviva), en el terme de Vilademany, per altres terres que Rainil·la té en el mateix comtat, en el terme de Domeny, en el lloc de Bruguera (terme de Sant Gregori). La similitud toponímica i el fet que les migracions d'un lloc a l'altre podien aportar noms als llocs d'arribada combinada amb els factors que han influït en les variacions fonètiques i de grafia, ens fa pensar que podria tractar-se del mateix lloc.

(Veure document)