Treball sobre el primer sindicat agrari

Es troba a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Girona i aporta molta llum sobre la Girona de l'Edat Mitjana

Un document sobre el primer sindicat agrari

Mercè Homs treballa en la transcripció i traducció d'un llibre que parla de la primera reunió de pagesos gironins en ple segle XV

L'intent de sindicació de pagesos més antic que es coneix es troba documentat en un llibre que va ser escrit l'any 1448 i que està catalogat a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Girona. Els historiadors Mercè Homs i Josep Canal el van descobrir després de llegir-ne una referència en un llibre de l'anglès Paul H. Freedman, i la primera va posar mans a l'obra per a transcriure'l i traduir-lo del llatí al català. La importància d'aquest llibre, que descriu les primeres reunions de pagesos que es van dur a terme a Girona durant l'època feudal, i que mai ningú no havia estudiat a fons, resulta més evident pel fet que dóna molta llum sobre com era la societat gironina al segle XV.

Abans de res, cal fer una mica d'història. L'any 1447, els pagesos estaven cansats d'estar sotmesos als anomenats sis mals usos (veure requadre a part), i van demanar a la reina Maria de Castella, esposa del rei Alfons IV el Magnànim, que intervingués per propiciar la seva abolició. L'any següent, el rei Alfons IV que es trobava a Nàpols, dóna permís perquè els pagesos es puguin reunir i és llavors quan apareix aquest llibre.

Celrà és el primer lloc on es fa una reunió, el 13 d'octubre de 1448, i l'última és a Elna el juliol de 1449. Es calcula que a Girona, Barcelona, Osona i Elna es reuneixen uns 20.000 pagesos dividits en més de 400 parròquies. Tanmateix, de seguida es veu que aquestes primeres reunions no tenen èxit i són anul·lades, però va ser un primer intent dels pagesos per poder abolir els sis mals usos.

Document gairebé desconegut

Tot i que aquelles primeres trobades van fracassar, al cap de quaranta anys, el 1488, es va tomar a formar el sindicat de pagesos, del qual en parla Jaume Vicens Vives en el seu llibre Història dels Remences (1978), on esmenta que el 1448 ja s'havia fet aquesta reunió, però que no n'hi ha documentació. Tot i així, l'Paul H. Freedman parla en el llibre Els órigens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval (1993) de l'existència «d'un document importantíssim de l'any 1449 que es troba a l'Arxiu Històric de 1'Ajuntament de Girona».

«Per què aquest document era aquí?», es pregunta Mercè Homs, i afegeix: «Es veu que era un manuscrit dispers que s'havia perdut i que algú ho va guardar, fins que va venir Freedman, que s'havia instal·lat a Vic. Va trobar que era un document importantíssim i el va separar, però en canvi no el va estudiar, sinó que es va limitar a traduir el seu encapçalament per explicar que es tractava del primer sindicat remença». A partir d'aquí, Mercè Homs i Josep . Canal van demanar a l'Arxiü Històric poder realitzar una transcripció literal i una traducció del llibre.

El llibre localitzat a l'Arxiu Històric és important per dues raons: Una, perquè demostra la capacitat d'organització que tenien els pagesos, i l'altra, perquè reflecteix la lluita que van mantenir per poder abolir els mals usos, tot i que en aquella ocasió no ho van aconseguir. A més, hi trobem nombrosos cognoms catalans que continuen existint a la Girona actual: Font, Sunyer, Costa, Planella, Riba, Ensesa, Roig, Casanovas, Pagès, Mir; Martí i molts altres cognoms consten entre éls noms dels personatges que s'esmenten en el llibre. D'altra banda, resulta una font de documentació inesgotable sobre la Girona de l'edat mitjana, des dels noms de les parròquies , -moltes de les quals han desaparegut o han canviat la denominació-, castells i llocs on es reunien éls pagesos fins als rius, passant per la configuració dels pobles i molts altres aspectes.

En aquesta obra també s'hi reflecteix que a les comarques de Girona es produïa la major concentració de pagesos de remença: una idea d'això la dóna el fet que el bisbe de Girona era propietari de més de dos mil masos de pagesos; «per això no els interessava alliberar els pagesos, ja que tota l'economia procedia del camp», diu Mercè Homs.

La transcripció del llibre sobre les primeres reunions dels remences comporta una sèrie de complicacions, segons explica Mercè Homs, que va iniciar aquesta tasca el mes de novembre passat, després d'un any estudiant els noms dels pobles que apareixen a l'obra. A part del fet d'estar escrit en llatí, es tracta d'un manuscrit que no sempre presenta una caligrafia ben intel·ligible, sinó que en moltes ocasions s'ha d'interpretar el que es vol dir segons el context en què es diu. En molts casos s'utilitzen abreviacions i també noms de pobles que amb el temps han canviat. Per exemple, la historiadora recorda la dificultat que li va suposar saber a quin poble es referia quan s'esmentava Sant Pere Aurio. Després d'investigar sobre diferents mapes i altres documents, va arribar a la conclusió que es tractava de Santpedor, (ja que era Sant Pere d'Or), explica Mercè Homs.

Es publicarà aquest any

La historiadora s'ha fixat com a termini el mes de novembre d'aquest any per entregar la transcripció i traducció del llibre, que ella espera acabar el mes de juny de vinent per després iniciar la seva revisió i correcció definitiva. Més tard, l'obra serà publicada per l'Ajuntament de Girona i posada a disposició de tots els arxius, biblioteques i estudiosos en general.

Com a part del seu treball, Mercè Homs haurà transcrit, en llatí i en català, tots els topònimis, els antropònims i els noms d'oficis que surten al llibre. La historiadora està convençuda que hi haurà algun estudiós que podrà treure «molta més substància» d'aquest material, i manifesta l'alicient que representarà la possibilitat de reunir els pagesos actuals dels poblets esmentats al llibre i explicar-los la seva història.

Els sis mals usos, una situació que els pagesos catalans no van aconseguir abolir fins al 1486

La importància del llibre que està traduint Mercè Homs cal situar-la en el context de la Catalunya dels segles XI a XV, quan estaven vigents els anomenats sis mals usos, una sèrie de taxes i prestacions personals a què els nobles, convertits en senyors feudals, tenien sotmesos els pagesos. Els sis odiats mals usos eren:

Remença: pagament que efectuava el pagès per poder desfer-se del lligam personal que el mantenia adscrit a un mas, depenent del senyor.

Eixòrquia: dret del senyor a quedar-se amb un terç dels béns del pagès que moria sense descendència.

Intèstia: si el pagès moria sense deixar testament, els descendents havien de pagar un terç dels béns mobles i immobles, i quedaven lligats a la casa.

Cugúcia: pena que s'imposava al pagès si la seva dona era culpable d'adulteri.

Àrsia: si la casa del pagès patia un incendi, se li deduïa la tercera part del seu patrimoni.

Ferma d'espoli forçada: si el pagès volia contraure matrimoni, havia de pagar un preu per obtenir el consentiment del senyor.

En aquest context, els pagesos estaven obligats a portar al seu amo la primera collita de la fruita o li havien de prestar serveis com ara arreglar els desperfectes que hagués sofert el seu castell. Amés, el senyor feudal posseïa les seves pròpies terres, i el pagès estava obligat a anar-hi un cop a l'any per cultivar-les i collir la fruita a canvi de res. Els sis mals usos van ser abolits finalment a l'any 1486.

Altres Notícies:

20/04/2005