L´enterrament més antic data de l´any 1601 i correspon a un bisbe. La làpida més moderna és del 1963 i correspon al bisbe Josep Cartanyà.

Daniel Bonaventura - Girona - Els historiadors Javier Antón i Montserrat Jiménez han identificat la totalitat dels cossos que reposen sota les 106 làpides del paviment de la nau central de la Catedral de Girona. Els dos investigadors presentaran el proper dissabte a Olot, en el marc de la X Trobada de Centres d´Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona, l´estudi inèdit Les tombes del pla de la Catedral de Girona, que revela la identitat de les 147 personalitats enterrades en una tan privilegiada situació. La major part dels cossos pertanyen a bisbes i canonges, però també hi ha alguna excepció com el cos d´una dona, la germana d´un canonge, enterrada sota la mateixa làpida que l´home. Usar la mateixa tomba era habitual, però no per enterrar-hi una dona. Per realitzar l´estudi, Javier Antón i Montserrat Jiménez han comptat amb l´ajuda d´una de les beques del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. Ara el seu desig és veure publicat el treball. L´enterrament més antic data de l´any 1601 i correspon a un bisbe. La làpida més moderna és del 1963 i correspon al bisbe Josep Cartanyà. Actualment hi ha un espai reservat per a un proper bisbe «si vol», però des de la mort de Josep Cartanyà no l´ha usat ningú. Des dels setges napoleònics de Girona, quan per raons sanitàries es va prohibir, els canonges ja no s´han pogut enterrar dins la Catedral, privilegi ara exclusivament reservat als bisbes. L´estudi no inclou tombes com les de les capelles laterals de la Catedral, on hi ha enterraments més antics, ni les del claustre de la Seu, que ha estudiat parcialment Brígida Nonó. Els dos investigadors han invertit dos anys de recerques a l´Arxiu Diocesà i al Capitular, entre altres estudis de documents antics, però també han dut a terme un treball de camp consistent a llegir, interpretar i fins i tot traduir les inscripcions de totes les tombes, que en alguns casos s´han quasi esborrat pel desgast del pas de la gent. En aquests casos han intentat restituir els textos desapareguts. A més a més, han realitzat el dibuix a escala amb tot detall de cadascuna de les tombes, moltes d´elles amb complicades sanefes decoratives, escuts i altres elements. Javier Antón i Monserrat Jiménez han explicat al Diari de Girona que «hi havia una autèntica competència per part de les famílies nobles de la Diòcesi de Girona per fer-se enterrar dins els temples». El cas de la Catedral és excepcional perquè no hi van deixar enterrar fins a l´any 1601, fet que es considerava com una manera de respectar l´espai. Entre les principals famílies que amb avantpassats sota les làpides hi ha els Adroer de Viladasens, els Pagès d´Ultramort, els Rich de Jafre, els Quintana de Colomers o els Ciurana de Massanet. «Era la gent de les elits culturals, tenien estudis universitaris de teologia o de lleis. Alguns canonges afavorien un dels seus nebots per tal que els succeís, li pagaven els estudis i li deixaven en herència la canongia». Moltes de les esglésies varen perdre aquest patrimoni lapidari quan, arran del Concili Vaticà II, van fer obres de reforma i van pavimentar amb gres. A la Girona del segle XVII, l´enterrament d´un bisbe va costar 126 lliures. Una lliura equival al treball d´un menestral durant 2 dies. Les làpides es fabricaven amb la coneguda com a pedra de Girona, que té mols fòssils nummulits, la qual cosa afavoreix el deteriorament i el desgast. En algunes catedrals europees s´ha prohibit trepitjar les làpides o bé s´han protegit amb alguna tela o catifa.

Un patrimoni que es degrada ràpidament

Les làpides estan posades a terra, a les zones de pas de la gent, perquè «per un sentit d´humilitat, els religiosos volien ser trepitjats i que els veiessin en passar caminant dins el temple», han explicat els dos investigadors. Però han admès que aquest mateix objectiu provoca un desgast i un deteriorament accelerat de patrimoni lapidari de les esglésies. En la mesura que s´hi passa per sobre, en algunes làpides s´hi pot llegir «Hola i adéu» o «aquí jau la cendra, la pols i el no-res», sempre en llatí. Altres fan lluir els seus mèrits i expliquen, per exemple, que de joves van guanyar una càtedra. No obstant això, el perill també ve de l´entrada de màquines i dels paletes que fan obres dins la Catedral, cosa que a Girona ha estat freqüent els darrers anys. Antón i Jimènez han notat que en els dos anys que han estat realitzant l´estudi «s´ha produït un deteriorament evident». El sepulcre dels Veray Sota d´aquestes línies mostrem el dibuix que els joves investigadors han fet de tres de les làpides, una d´elles de Sixte Veray, avantpassat d´una dona que actualment fa política amb el Partit Popular a Girona. Les tombes de Bernat de Cardona i dels Adroer mostren bellíssimes decoracions que eren executades pels picapedrers. La dels Veray, en canvi, és del tipus més sencill però amb abundant lletra. En ella, entre altres coses, s´hi pot llegir: «Déu omnipotent i misericordiós, aquest és el sepulcre d´en Sixte Veray, oriünd de Celrà, canonge d´aquesta santa església, que va morir septuagenari el vint-i-sis d´octubre de 1735».