Es tracta d'un estudi detallat del trajecte, el seu entorn i la història que l'ha envoltat.

El Centre d'Estudis Selvatans, dintre la seva col·lecció "Estudis i textos", publica la monografia "Deu llegües de pols i roderes - El camí ral de Girona al Tordera". N’han estat els autors, Miquel Borrell i Sabater, Narcís Figueres i Capdevila, Elvis Mallorquí i Garcia, Jordi Merino i Serra i Joan Llinàs i Pol, els quals han realitzat un excel·lent treball de recerca cadascú en la seva especialitat.

Tal i com diuen els autors en la introducció del llibre, "fer la història del que anomenem el camí ral equival a fer la història sencera del país i, en el nostre cas concret, la història de bona part de la plana selvatana".

"El camí ral ha estat i és encara, pel que fa a la major part del traçat, l’eix vertebrador de l’entrada a Catalunya i a la península ibèrica des dels països situats més al nord d'Europa. És a través del camí ral que arribaren els pobles que ens portaren el ferro i que s’escampà el comerç que s’inicià a Empúries en­tre els grecs foceus i els pobles de la zona. Rebia el nom de Via Heraclea. Tanmateix foren els romans qui el definiren clara­ment, el batejaren com a Via Augusta i l’ompliren de contin­gut. Segles més tard, en l’edat mitjana, fou conegut com strata francisca (calçada de França), i ja en l’edat moderna i fins ara conegut com a camí ral."

Després del pròleg escrit per Joaquin Nadal i Farreras i la introducció dels autors, el contingut es divideix en dues parts, la primera tracta de la història del propi camí i la segona en descriu les diferents etapes.

El sumari del llibre és el següent:

Pròleg
Joaquim Nadal

Introducció

Primera Part
Un camí amb història
Miquel Borrell, Joan Llinàs, Elvis Mallorquí

Abans del camí ral

• Un camí prehistòric

• La Via Augusta

El camí ral a l'edat mitjana

• Els recorreguts del camí ral medieval

  • De Girona a la Creu de la Mà

  • De la Creu de la mà a Sant Celoni

  • El brancal de marina

• La gestió del camí ral

  • La jurisdicció sobre els camins

  • Les estructures del camí ral: ponts i hostals

• El camí ral i el paisatge de la Selva

  • El camí ral, les demarcacions territorials i les estructures de poblament.

  • El camí ral i la xarxa de camins extralocals de la Selva

  • El camí ral i la xarxa de camins locals

De l'edat moderna a l'actualitat

• Un camí cada cop més utilitzat: hostals correus i diligències

• La construcció del brancal de marina

• Morir d'èxit: la fi del camí ral

La violència al llarg del camí ral

• Els temps antics

• L'època medieval

• El bandolerisme

• La Guerra dels Segadors

• La Guerra de Successió

• La Guerra del Francès

• Les Guerres Carlines

• Els temps actuals

• Una valoració

Segona Part
Les etapes del camí
Narcís Figueras, Joan Llinàs, Jordi Merino

• De Girona cap al sud

• L'Avellaneda i Fornells

• Riudellots

• Can Thió, la Thiona i la Creu de la Mà

Pel brancal de l'interior:

• La Belladona i el ponts de Vallcanera

• Mallorquines

• La GI-555: L'Arrupit i Massanes

• Hostalric

• Gaserans

• La Batllòria i Gualba de Baix

• Sant Celoni i el Pont Trencat

Pel brancal de marina:

• Caldes

• Els hostals de la Granota

• Cartellà, la Barrera i cal Coix

• Del Suro de la Palla a Tordera

Bibliografia

Els autors:

Miquel Borrell i Sabater (Santa Coloma de Farners, 1953)
Doctor en Història moderna (UdG, 1995), Professor d’ensenyament secundari. Membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG, Especialista en I'estudi de la marginació i la pobresa, tema de recerca sobre el qual ha publicat diversos treballs, singularment Pobresa i marginació a la Catalunya Il·lustrada, Dides, orfes i hospicians (2000), resultat de la seva tesi doctoral. És autor de múltiples obres d’història local sobre Santa Coloma de Farners i altres poblacions gironines.

Narcís Figueras i Capdevila (Sils, 1962)
Llicenciat en Filologia clàssica (UAB, 1985), Professor de la UOC, President del Centre d'Estudis Selvatans, vocal de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i de l'lnstitut Ramon Muntaner, En aquest àmbit, és editor des de 1989 de la revista Quaderns de la Selva, i autor de nombrosos articles i col·laboracions d’història cultural i edicions de textos. Entre d’altres, ha publicat, amb J. M, Puigvert, Tribulacions d'un masover fadristem (1998), Darrerament ha escrit sobre literatura i territori, en especial els capítols sobre la Selva dins l'Atles literari de les terres de Girona (2003),

Elvis Mallorquí i Garcia (Riudellots de la Selva, 1971)
Llicenciat en Historia (UdG, 1994), Professor d’ensenyament secundari, Membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG, Ha publicat diversos treballs sobre l’evolució del territori i la societat rural de les terres gironines entre el s. IX i el XIV, com ara El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana (2000), Les Gavarres a l’edat mitjana (2000) i Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre (2003), a més d’articles sobre Cruïlles, Monells, Caldes, Llagostera i Lloret. Ha publicat diversos estudis d’història local, entre els quals Riudellots de la Selva (2000),

Jordi Merino i Serra (Girona, 1960)
Llicenciat en Història (UAB, 1986) i Màster en Gestió de Patrimoni Històric i Arqueològic (UB, 1994), Ha format part de l’equip de direcció en més de 60 campanyes d’excavacions arqueològiques (Caldes de Malavella, Peralada, Llafranc, Empúries, ...",) i és responsable de diversos projectes de rendibilització de patrimoni històric i del disseny i muntatge d’exposicions, és autor de diversos llibres i d’un centenar d’articles i comunicacions a congressos sobre temes d’arqueologia i patrimoni històric, ha realitzat diversos tallers i cursets de difusió de patrimoni històric i l'inventari del patrimoni històric de la Selva i del Gironès.

Joan Llinas i Pol (Sils, 1966)
Llicenciat en Història (UAB, 1989), Ha format part de l’equip de direcció en una cinquantena de campanyes d’excavació arqueològica (Peralada, Sant Pere de Rodes, Empúries, Platja d’Aro, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva,.."), és autor de diversos llibres i d’un centenar d’articles i comunicacions a congressos sobre temes d’arqueologia i patrimoni històric, ha realitzat diversos tallers i cursets de difusió de patrimoni històric i l'inventari del patrimoni històric de la Selva i del Gironès, Ha estat director de les excavacions deis jaciments del Castell de Sant Joan i del poblat ibèric de Turó Rodó (Lloret de Mar, la Selva),

Notícia publicada al Diari "El Punt" el 16/01/2006

Quan els viatges es comptaven per dies

«Deu llegües de pols i roderes» explica la història del camí ral entre Girona i el Maresme i el Vallès

LAURA PORTAL - GIRONA - El camí ral era antigament el camí reial, o sigui, la principal via que s'emprava per als grans viatges. Era el pas dels exèrcits, dels mercaders, dels reis, però també el punt on hi havia assalts de bandolers i fondes i hostals històrics. Una via que, després de la Via Augusta romana, va donar peu a l'inici de llegendes i històries literàries. Ara, un llibre sobre el camí ral en el tram entre Girona i el Maresme i el Vallès n'explica els aspectes comercial, literari, històric i sociològic. Es titula Deu llegües de pols i roderes , serà presentat el 2 de febrer a Riudellots i ha estat editat pel Centre d'Estudis Selvatans amb el suport del Patronat Eiximenis de la Diputació, del Consell Comarcal de la Selva i de l'empresa arqueològica Janus.

El camí ral era una forma de vida en un temps en què les distàncies podien ser terriblement llargues i els viatges es comptaven per dies, no per quilòmetres. Els arqueòlegs Joan Llinàs i Jordi Merino, el filòleg Narcís Figueras i els historiadors Elvis Mallorquí i Miquel Borrell són els autors d'aquesta obra que tracta aquest camí en tots els seus vessants possibles. De fet, el treball en equip va quedar repartit per aquests vessants. És a dir, Narcís Figueras va recollir especialment les referències literàries del camí ral, Borrell i Mallorquí es van encarregar dels esdeveniments històrics que va viure el camí, amb el pas de guerres com ara la guerra Gran, la dels Segadors o la del Francès i la perillositat de la ruta, i Llinàs i Merino van fer la tasca de recerca del camí pròpiament, buscant els trams desapareguts i els passos principals, així com les parades més destacables, amb les fondes i els hostals. El camí ral ara, en la seva concepció original, està gairebé en desús. La xarxa de carreteres l'ha deixat quasi del tot de banda i aquest fet n'ha permès part de la conservació. Tot i així, hi ha trams que s'han asfaltat i que han quedat inclosos dins l'actual N-II. Aquesta carretera radial procedent de Madrid durant molt temps es deia popularment La Reial.

La Via Augusta.

Els orígens del camí ral estan intrínsecament lligats a la Via Augusta. Els romans van aprofitar les vies naturals humanes que ja existien per incloure-les dins el seu sistema viari: les van pavimentar i les van adaptar a les seves necessitats, fent-les arribar, a més de a Roma, a altres zones on ells tenien interessos. Però, a grans trets, les vies ja hi eren des de temps immemorials, és a dir, des de la prehistòria. Amb l'edat mitjana, la Via Augusta va quedar, en part, confosa en el camí ral. A l'origen el nom era camí reial, ja que eren els passos per on anaven els reis.

Les llegendes.

Un altre element tractat en aquest llibre és la font que el camí ral va ser per a la imaginació humana. Desenes de llegendes, històries i rondalles, reals o no, van sorgir al voltant del camí. També s'hi han inclòs i en destaquen algunes com ara la del tresor d'en Serrallonga, que segons sembla havia passat per l'hostal de l'Arrupit i podria ser que hi hagués amagat un botí. Aquesta història es remunta només a 40 anys enrere, quan el propietari de la casa on hi havia hagut l'hostal va rebre la visita d'un personatge que assegurava que, després d'analitzar-ho, era en aquella casa on hi havia el tresor. No el van trobar.

Les referències literàries.

Prudenci Bertrana és segurament un dels escriptors que més ratlles ha escrit sobre el camí ral en el tram objecte d'estudi. En les seves Proses bàrbares (1911) fa referència al camí en un capítol de títol ben explícit, La ruta abandonada, fragments del qual s'inclouen a Deu llegües de pols i roderes. Bertrana descriu la perillositat del camí: «... s'hi esmunyen amb precaució escamots de gent armada; hi caminen espeuetats els presoners, de mala gana els exiliats; hi trota la diligència, en les portelles de la qual s'albira un rostre pàl·lid de dama que es mareja, alhora que per la cuneta s'arrosseguen tòrrides figures de mendicants i vagabunds reals o simulats...» Aquest camí actualment es pot fer gairebé tot i sense aquells perills que esperaven a cada revolt.

Notícia publicada al Diari "El Punt" el 18/01/2006

Presenten «Deu llegües de pols i roderes» el dia 3 de febrer a Riudellots

L.P. - GIRONA - El llibre sobre el camí ral Deu llegües de pols i roderes, obra dels arqueòlegs Joan Llinàs i Jordi Merino, els historiadors Elvis Mallorquí i Miquel Borrell i el filòleg Narcís Casas, es presentarà el divendres 3 de febrer, a les 8 del vespre, i no el dia 2, com es va publicar erròniament en l'edició d'El Punt de dilluns. La presentació es farà a la Biblioteca Municipal de Riudellots. Posteriorment, el divendres 17 de febrer, es farà una vesprada cultural, organitzada per l'Ajuntament d'Hostalric, en què hi haurà una visita guiada a la Torre dels Frares, a les 6 de la tarda; a les 7 s'inaugurarà una exposició de fotografia i a les 8 es presentarà Deu llegües de pols i roderes i el número 17 del Quadern de la Selva, editat també pel Centre d'Estudis Selvatans. Pel que fa al Quadern de la Selva, la primera presentació es farà el dissabte 28 de gener a Sant Hilari Sacalm, a la Sala Noble de la Cooperativa (plaça Dr. Robert, s/n).