El Carrilet publica "Set segles de govern municipal a la vall d'Aro" de Pere Barreda.

XAVIER CASTILLÓN - La Contra - Pere Barreda és fill de Fanals d'Aro i va ser arxiver municipal de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró durant bona part dels anys vuitanta. En els últims anys, ha estat editor de la revista El Carrilet, que després d'un any sense publicar-se reapareixerà a la tardor, amb un nou disseny i un canvi d'orientació, que inclourà més reportatges i un caire més cultural. Va ser en les pàgines d'El Carrilet on va néixer el projecte de Set segles de govern municipal a la vall d'Aro, el llibre de Barreda publicat per El Carrilet Edicions i dedicat a la biblioteca municipal Mercè Rodoreda amb motiu del seu 25è aniversari. Barreda també va regalar a la biblioteca un exemplar únic del seu llibre imprès sobre suro, a l'estil de la nissaga dels impressors guixolencs Viader. En El Carrilet, Barreda va iniciar una sèrie sobre els alcaldes de Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro entre el 1900 i el 1939. «Després em vaig proposar ampliar-la amb els alcaldes del període 1940-1990, però era una història encara massa recent, i quan es van celebrar els 25 anys d'ajuntaments democràtics vaig considerar que ja hi havia prou perspectiva per plantejar-se l'ampliació», explica Barreda. Finalment, el capítol dedicat a tots els alcaldes i corporacions de la vall d'Aro durant el segle XX, des de Narcís Sais i Cruañas (alcalde, en dos períodes, des del 1899 al 1902) fins al recentment reelegit Joan Giraut i Cot, que va iniciar el seu mandat el 1991 –en total, 23 alcaldes i tots els seus regidors–, ocupa dues terceres parts del llibre, però les primeres 45 pàgines estan dedicades a repassar la història municipal de la vall d'Aro des del 1374 fins a finals del segle XIX, i és en aquests cinc capítols inicials on Barreda ha tret a la llum informació inèdita o poc coneguda fins ara.

L'estudi comença amb la constitució de l'antiga universitat –el concepte utilitzat a l'època com a equivalent d'ajuntament– de la vall d'Aro, formada pels pobles de Solius, Bell-lloc, Romanyà, Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Fanals d'Aro, i adscrita a la batllia reial de Sant Feliu de Guíxols. Més endavant, apareix una de les principals aportacions de la recerca de Barreda: «Hi havia la sensació que Castell d'Aro sempre havia estat la capital de la vall d'Aro, però en realitat durant més de 400 anys l'església de Santa Cristina va ser la seu dels consells de la universitat. I és comprensible que fos així: Castell d'Aro era el centre del poder feudal, on els senyors recaptaven els impostos, i per lluitar contra tot això es va constituir un ajuntament a Santa Cristina.» Fent un salt en el temps, quan Barreda parla dels alcaldes del segle XX, ho fa centrant-se només «en els resultats pràctics de la seva gestió, no en consideracions polítiques, que es poden deduir per l'època en què governaven». Barreda ja prepara un altre llibre sobre els alcaldes de Santa Cristina d'Aro.