La infermera Rosa M. Masana és l'autora del treball.

EVA VÁZQUEZ - Palafrugell - Han acompanyat, sovint en l'anonimat, el naixement de milers de palafrugellencs, en la penúria i en la guerra, en la dif1 a partir d el dolor, entre sagraments i supersticions, engreixant anecdotaris i records. Ara, la infermera Rosa Maria Masana (Terrassa, 1945) les ha ordenat cronològicament amb nom i cognom a Llevadores de Palafrugell. 165 anys d'història.

La primera referència documental de les llevadores de Palafrugell data del 25 de setembre de 1584: aquell dia, la partera va infantar una criatura agònica i la mateixa dona que l'havia ajudat a néixer va haver d'administrar-li a corre-cuita el baptisme. Moltes de les llevadores que han sobreviscut fins al segle XVIII a l'anonimat d'aquelles habitacions de xiscles i palanganes, molt abans que s'estengués l'ús anestèsic de l'èter i l'epidural, deuen el nom al registre precisament per la mort, per aquesta seva intervenció «per instante necessitate». Rosa M. Masana, infermera dels serveis de salut del Baix Empordà, ha exhumat el nom d'unes quantes d'aquelles primeres assistentes del part i de moltes de posteriors a Llevadores de Palafrugell, el segon títol de la col·lecció Dones amb Nom Propi impulsada per l'Associació de Suport a la Dona del municipi. Estructurat en tres blocs cronològics que ressegueixen l'evolució de la professió des dels seus precaris orígens fins a l'explosió demogràfica dels seixanta, passant pels anys cruents de la guerra, el llibre parteix de la refosa de diversos articles publicats per la mateixa Masana a la Revista de Palafrugell entre el 1999 i el 2001 a partir de la seva recerca als arxius municipal i de la parròquia i d'entrevistes amb llevadores jubilades i en actiu, ampliats ara amb noves troballes i curiositats que fan del seu estudi un document híbrid entre el reportatge, el manual de divulgació i l'anecdotari. A través de les pàgines del llibre, es recorden els temps que les llevadores necessitaven el consentiment del marit per estudiar, que tenien un sou de 250 rals, que es desplaçaven a peu o amb tartana, negra nit, carregades amb el llum d'oli i l'aigua bullida, o més endavant, amb el maletí. Però la història de les llevadores és també la de la maternitat, i Masana ha recollit abundant informació que abraça des de la dada administrativa, com ara la promulgació de la llei Dato el 1900, que per primera vegada regulava un permís de tres setmanes després del part, fins a l'anecdotari, el saber popular i la superstició, en què no hi falten la interpretació de les fases de la lluna ni la prova de la granota per detectar l'embaràs.