Mn. Joan Marquès Surinyac explica que l´ermita del segle XV era un punt de residència d´anacoretes.

JOAQUIM BOHIGAS - GIRONA - Sota el títol Història de l´ermita de la Mare de Déu de l´Esperança de Cruïlles, el capellà Joan Marquès i Suriñach ha redactat la primera monografia històrica del recinte. D´entre altres dades, l´autor explica que l´ermita, amb un origen al segle XV (1416), era el punt de residència d´anacoretes, unes persones que optaven per una vida retirada -algunes vivien en coves- per imitar la presència de Jesús al desert. En aquest sentit, un anacoreta porta a la pràctica el desig de retirar-se a un lloc solitari a fi d´entregar-se a la contemplació i reflexió. El llibre es presenta el Dilluns de Pasqua -28 de març- després de l´àpat popular amb motiu de l´aplec convocat anualment. Joan Marquès ha remarcat que la significació de l´edifici és per ser dels més antics de la zona, i la continuïtat de l´activitat eclesial i social. L´autor del llibre ha basat la popularitat de l´ermita en els municipis que l´envolten -la Bisbal d´Empordà, Corçà...- pel fet d´estar situat en un «lloc privilegiat» i pel «fàcil accés» per la carretera asfaltada que uneix els nuclis de població de Cruïlles i Monells. L´ermita de la Mare de Déu de l´Esperança és enclavada en una zona fondalada. La distància, des de Cruïlles, és de poc més d´1 quilòmetre. A tall d´exemple, en celebrar-se en dia festiu, l´aplec reuneix persones no només del Baix Empordà sinó també de la resta de Catalunya. La Mare de Déu de l´Esperança depèn de la parròquia de Santa Eulàlia. Joan Marquès ha defensat la conjugació de la voluntat de religiositat i de vehiculació social que fan els aplecs, que es convoquen sota l´advocació d´una Mare de Déu. A més, els aplecs assumeixen sentit en el lloc de construcció del recinte. L´ermita de l´Esperança de Cruïlles està situada en territori del massís de les Gavarres, cosa que verifica la relació de l´espai natural amb els habitants. En aquests moments, l´ermita de Cruïlles està en període de rehabilitació sota l´auspicitat d´una fundació privada -amb uns estatuts que la constitueix en els quals queda explícit els objectius de la figura jurídica- que actua com a promotora del projecte. Tanmateix, l´inici de les obres és de fa més de 30 anys amb una conjugació de fons econòmics procedents d´ens públics, privats i particulars.