David Quintana escriu al Diari de Girona una breu història del tren petit de Palamós.

En passar per la banda nord de les Gavarres, el viatger atent encara pot escoltar el xiulet d´un Tren Petit que ja fa cinquanta anys va deixar de recórrer la via estr="Arque unia Palamós i Girona. El terreny, però, encara recorda com esbufegant fum i guspires, una locomotora de vapor arrossegava vagons de trens semblants a caixes de llumins.

Olors de carbó primer i de gasoil després van impregnar durant 69 anys els vestits dels baixempordanesos. Alguns d´ells, els més ancians de la comarca, encara recorden com el tramvia del Baix Empordà deixava enrrere el port de Palamós pels volts de dos quarts de tres de la matinada endinsant-se territori amunt, en les Gavarres, per amb la sortida del sol arribar a l´estació de Flaçà, on enllaçava amb els seus germans grans de la Renfe, que semblaven viure en un altre món.

L´escriptor palafrugellenc Josep Pla va dedicar algunes línies a aquesta icona del progrés de la indústria surotapera local en el seu El meu país. Pla reprodueix la sensació que el forani sentia en arribar des de Barcelona a l´estació de Flaçà. «Hi ha hagut persones que davant del reguitzell de capses de cerilles en forma de tren que se´ls presentava al davant s´han negat a continuar marxant. (...) A més de quatre, el xoc de la primera visió els ha fet suposar que arribaven en un país d´homes i dones de quatre pams. Si els bitllets d´aquest tren no tinguessin les mides que tenen tots els bitllets, molts viatgers se n´haurien tornat».

Projecte burgès:

Fou la petita burgesia surera del Baix Empordà la que va impulsar durant el darrer quart del segle XIX la idea de construir un tren que unís el port de Palamós amb Girona, però sobretot amb les connexions ferroviàries que unien Barcelona amb França. Una reivindicació decimonònica que, cinquanta anys després que el Consell de Ministres ordenés la mort del Tren Petit, continua viva per als polítics i ciutadans de la comarca.

L´empresari palamosí August Pagès va ser qui el 30 de novembre de 1884 va fundar la Sociedad Anónima Tranvía del Bajo Ampurdán que seria l´empresa que impulsaria el naixement del Tren Petit. Inauguració que no tindria lloc però, fins el 23 de març de 1887. Aquell dia, gegants de Palamós, pescadors, industrials, mossens, polítics i curiosos van esperar amb delit que per la via de 75 centímetres que s´estenia entre Flaçà i Palamós arribés la petita locomotora belga de vapor. En entrar a l´estació l´orquestra de la vila va esclatar i els baixempordanesos van veure com la barrera de les Gavarres disminuïa i les grans ciutats ja no quedaven tan lluny.

No obstant l´alegria inicial, la Sociedad Anónima Tramvia del Bajo Ampurdán, que va ser constituïda amb un 95% de capital procedent d´empresaris i inversors de la comarca, no va aconseguir sobreposar-se a les penúries econòmiques dels primers anys empresarials, empitjorats pels constants sabotatges als quals van sotmetre la línia els propietaris dels carruatges que veien com el Tren Petit els deixava fora del mercat. El 8 de gener de 1906 la belga Sociètè Anonyme dels Chemins de Fer Économiques en Catalogne va agafar les regnes de la companyia aconseguint consolidar el servei entre Palamós i Flaçà. La Primera Guerra Mundial va aïllar la direcció de la companyia a Brussel·les i va deixar en una situació força precària els treballadors que durant 1919 es van declarar en vaga per reclamar els salaris que se´ls devien. Amb el retorn de la pau i el començament dels feliços anys vint la companyia belga va inaugurar l´ampliació de línia fins a Girona en el que semblava el renaixement de l´empresa. Però les pèrdues que arrossegava i el retard tecnològic van passar factura al Tren Petit, que va tornar a canviar de mans.

Època daurada i declivi

La barcelonina Compañía de Ferrocarriles Econòmicos Españoles S.A. la darrera empresa privada a gestionar-la- va renovar la flota de locomotores i vagons i el Tren Petit va viure la seva època daurada. Serà l´empresa barcelonina la que aconseguirà la concessió que ampliaria la línia fins a Banyoles.

La fi dels anys vint també van ser el principi de la fi del Tren Petit. L´any 1931 els treballadors tornaven a la vaga per demanar el pagament dels salaris retardats. L´adveniment de la Segona República va acabar de posar fi a l´aventura privada del Tren Petit i el 1936, poc abans del cop d´Estat franquista, la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà (COTBE) formada pels treballadors del tramvia, va prendre el control de l´empresa. La principal novetat de l´etapa cooperativista va ser el desviament del transport de viatgers a una nova línia d´autobusos que relegava el Tren Petit al transport de mercaderies.

Els constants bombardejos a què l´aviació i la flota nacional van sotmetre Palamós van destruir la línia i l´estació del Tren Petit que va acabar per anul·lar el seu servei el 1939. Va ser de la mà de l´empresa estatal Ferrocarril de Gerona a Palamós y Bañolas que el Tren Petit va tornar a recórrer les Gavarres, però la manca d´inversions i la competència dels automòbils van condemnar el tramvia a la desaparició que es feia efectiva, previ acord del Consell de Ministres, l´1 de març de 1956.

Cronologia del tren petit

1882. L´empresari palamosí August Pagès i Ortiz presenta sol·licitud per la concessió d´un tramvia a vapor que havia d´unir Palamós amb la línia fèrria de Flaçà, passant per Palafrugell i la Bisbal.

30 de novembre de 1884. Neix la Sociedad Anónima Tranvía del Bajo Ampurdán que impulsa la construcció del Tren Petit.

31 de desembre de 1886. Arriba a Palamós la primera locomotora de construcció belga del tramvia.

2 de març de 1887. El viatge de prova del Tren Petit se salda amb un accident i la primera víctima mortal del Tren Petit.

23 de març de 1887. Inauguració oficial de la línia entre Palamós i Flaçà.

8 de gener de 1906. La companyia belga Sociètè Anonyme dels Chemins de Fer Économiques en Catalogne comença a explotar la línia del Tren Petit.

1908. Les inundacions que va patir el Baix Empordà van destrossar l´estació de Palamós i el Pont d´en Blau emportant-se amb ell la locomotora que en aquells moment passava per sobre.

1919. Diverses vagues de treballadors provocades per la precarietat de la Primera Guerra Mundial posen en la picota la direcció belga del tramvia.

7 de juliol de 1921. S´inaugura el tram que uneix Flaçà amb Girona i paral·lelament l´empresa declara la suspensió de pagaments.

8 de setembre de 1922. L´explotació va passar a mans de la barcelonina Compañía de Ferrocarriles Económicos Españoles S.A. amb qui va viure els seus anys daurats.

15 de març de 1928. S´enceta el servei del conegut Tren Pinxo de Banyoles, que era la prolongació de la línia que unia Palamós amb Girona.

1931. Els treballadors es declaren en vaga pels continuats retards en el cobrament dels salaris.

18 de juliol de 1936. Es constitueix la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà que gestionarà el tramvia durant la Guerra Civil i desdoblarà el servei amb una línia d´autobusos.

7 de setembre de 1938. El Tren Petit arrossega un camió de combustible al seu pas per Sarrià de Ter i fa explosionar el dipòsit de benzina, matant 15 persones i ferint-ne més de trenta.

1939. Les destrosses bèl·liques causades per la Guerra Civil fan aturar la marxa del Tren Petit.

1940. El règim franquista comissa a la Cooperativa la línia del Tramvia del Baix Empordà.

30 de juny de 1941. El règim franquista reprèn el servei de mercaderies del tren petit sota l´empresa Explotación de Ferrocarriles por el Estado.

24 de juny de 1942. L´empresa estatal Ferrocaril de Gerona a Palamós y Bañolas reprèn el servei de passatgers fins a Girona.

1945. La Diputació de Girona presenta un projecte per reformar el tramvia valorat en 25 milions de pessetes que mai es va executar.

1947. Una monumental nevada interromp el servei del Tren Petit.

23 de desembre de 1955. El Consell de Ministres ordena el clausurament d´una línia que feia massa temps que estava amb pèrdues.

1 de març de 1956. El Tren Petit realitza el seu darrer viatge fins a Palamós.