Es tracta d'un testimoni sobre la situació que visqueren els desplaçats francesos entre el 1794 i el 1802 que cercaven refugi a les comarques gironines.

És la trajectòria d’una persona normal, l’apotecari Pere Comellas, que s’enfronta a una història embolicada i quina evolució no hauria pogut imaginar, el 1788, any del seu casament. La seva posada en perspectiva històrica, gràcies al fèrtil apropament de la "micro-història", va ser una ocasió per precisar la visió sobre els esdeveniments de la revolució i l’imperi, fent èmfasi en les seves conseqüències socials i polítiques en l’espai en el es mogué Comellas, de Fitou, al Llanguedoc, fins a Barcelona i més concretament de Perpinyà, la cadena de les Gavarres, l'Albera, l'Empordà, la Selva, el Gironès i el Maresme.

El dietari està escrit en francès i va acompanyat d’altres documents, alguns escrits en català com, per exemple, una "passió de Crist". Aquest text l’autor del qual és l’apotecari perpinyanès Pere Comellas concerneix en bona part l'Empordà i altres comarques del Principat (Selva, Gironès, Maresme) ja que l'autor, a més de recórrer aquestes comarques,  va viure a Calonge, l'Armentera, Agullana i sobretot a Sant Pere Pescador entre el 1794 i el 1802. Es tracta doncs d’un testimoni cabdal sobre uns aspectes de la vida d’aquestes comarques gironines els anys que segueixen la Guerra Gran. També, és clar, parla molt del Rosselló, en particular de Perpinyà del qual dona una descripció acurada just abans de la revolució del 1789 i de Montesquiu poble del Nord de l'Albera del qual era oriünda la seva dona i els seus sogres (també emigrats a l'Empordà).

Els autors han restituït el text i l’han acompanyat de moltes notes a peu de plana i d’una llarga introducció que permet contextualitzar els fets.

El llibre té 197 pàgines. És una edició de l'Arxiu departamental dels Pirineus Orientals (Perpinyà), fons on es varen descobrir els escrits de Pere Comellas.

El treball ha estat realitzat per:

Alain AYATS, doctor en Història, professor d’escola. Ha fet les seves recerques sobre el Rosselló al segle XVII, en els camps de la història política i social. És autor de nombrosos articles científics i dels treballs: Les guerres de Josep de la Trinxeria (1637-1694), La guerre du sel et les autres (Ed. Trabucaire, 1997), Louis XIV et les Pyrénées catalanes de
1659 à 1681. Frontière politique et frontières militaires, (Ed. Trabucaire, 2002).

André BALENT, professor d’història i de geografia a l'institut "Jean Lurçat" de Perpinyà. És especialista d’història social i política contemporània i història de les societats pageses pirinenques. Membre del CRHiSM (Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes), és autor de nombrosos articles científics en diverses revistes franceses i catalanes. El seu darrer treball és La Cerdagne du XVlle au XIXe siècle, la famille Vigo, casa, frontières, pouvoirs. (Ed. Trabucaire, 2003).

Martine CAMIADE, professor a d’institut Franco-catalan Transfronterer de l'Universitat de Perpinyà i membre de l'ICRESS (Institut
Catalan de Recherches en Sciences Sociales). Les seves investigacions es centren sobre l’estudi les xarxes, estratègies d'aliances i de poder en els Pirineus del segle XVII al XIX. Especialista d'Andorra, els seus estudis tracten actualment sobre l'Albera. Es l’autora de La casa en la comunitat andorrana del segle XVll al XIX, solidaritats i estratègies d’aliances i de poder (Ed. Andorre, 2001).

(ISBN: 2-86066-037-2)