Un llibre aplega balls tradicionals del Baix Empordà que estaven a punt de perdre´s.

És obra de Josep Bargalló Badia i Eulàlia Hortal Brugués.

Un llibre recull els balls tradicionals que fins no fa gaires anys encara es ballaven a les places del pobles del Baix Empordà, però que bona part d´ells avui han pràcticament desaparegut. Danses i costums del Baix empordà és obra de Josep Bargalló Badia i Eulàlia Hortal Brugués i la publicació és de CCG Edicions dins la col·lecció Quaderns de les 7 civelles. Josep Bargalló i Eulàlia Hortal fa 50 anys que es dediquen a l´estudi i la recerca d´aquells balls que el pas del temps ha anat deixant oblidats. La presentació del llibre, firmada per l´Esbart Mestre Sirés de Palafrugell, l´entitat, que aquest any celebra el seu 25è aniversari, afirma que «sense la seva dedicació, la seva il·lusió i el seu suport no hauríem tirat endavant». Eulàlia Hortal, que és fundadora de l´Esbart Mestre Sirés, reivindica la vigència d´un escrit que Joan Llongueres va fer l´any 1935 com a prefaci del llibre Balls populars de Joan Amades: «Els ballets populars han de ser introduïts a les nostres escoles i reintegrats al poble, al costat de l´educació musical i de la rítmica, per afirmar el caràcter dels nostres infants i contribuir d´una manera eficient a la seva formació ètnica i a la seva cultura general». Llongueres també reclamava -i així ho continua fent Eulàlia Hortal- que els ajuntaments de les més importants ciutats i viles catalanes haurien de recuperar el dia de la festa major els balls més característics de la comarca «perquè la gent els tornés a ballar». Aquesta fita, segons els autors del llibre, s´ha aconseguit si més no a Palafrugell, on hi ha escoles que han introduït la tradició i les danses en el seu ensenyament habitual i les «alcaldies han ajudat a la seva propagació a les places». Danses i costums del Baix empordà s´ha preparat a partir del buidatge bibliogràfic i d´arxiu basat en tot el que els folkloristes han escrit sobre aquesta comarca, però també duent a terme un estudi de camp per corroborar tot el que s´ha trobat escrit. Ha estat així com s´ha aconseguit reconstruir la coreografia de moltes danses amb la finalitat que monitors i directors d´esbarts les puguin emprar com a material didàctic. Segons Bargalló, això hauria de servir per tal que totes aquelles poblacions en les quals s´han perdut «puguin tornar a formar part del context festiu dels seus respectius pobles». Al llarg de les seves pàgines, el llibre tracta 91 balls, entre els quals hi ha el ball de bitrac de Torroella de Montgrí, el contrapàs d´Albons, la sardana curta i el contrapàs llarg de la Bisbal, el ballet de córrer a l´Estartit, la bolanguera de Garrigoles, la cercavila o passacarrers de Llafranc i el pallarí pica foc a Llofriu.