Enric Ramionet publica «Trens d'anada», en què explica l'experiència dels llagosterencs de la lleva del biberó.

DANI CHICANO - Llagostera - El dietari de Ramon Llovera i els testimonis de Vicenç Mateu i Josep Mallorquí, tots tres fills de Llagostera i membres de la lleva del biberó, són l'eix central del volum Trens d'anada, el tercer de la col·lecció Memòria, Records i Testimonis, obra d'Enric Ramionet, que es presenta demà (20.00 h) a la sala de plens de l'Ajuntament de Llagostera.

Gairebé 30.000 joves catalans es van incorporar a files entre els dies 27 i 28 d'abril de 1938 i varen formar part de la lleva del biberó. Trenta-dos d'ells eren llagosterencs, que van pujar al tren a l'estació de Llagostera el dia 28 d'abril. Quatre no van tornar: tres varen morir en combat i un altre, al camp de concentració nazi de Gusen.

Enric Ramionet, col·laborador d'El Punt, recupera la memòria dels llagosterencs de la lleva del biberó a Trens d'anada, a partir bàsicament del dietari de Ramiro Lloveras i dels testimonis de Vicenç Mateu i Josep Mallorquí, tots tres membres de la lleva.

El llibre escrit per Ramionet combina els tres relats amb altres testimonis puntuals i ho situa tot plegat en el context històric. En el volum, després d'una presentació de l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, i del pròleg de l'historiador i periodista d'El Punt, Carles Ribera, Ramionet dedica un capítol a relatar els motius pels quals l'exèrcit republicà va mobilitzar la lleva del biberó. Tot seguit ja se centra l'atenció en els biberons llagosterencs, en un capítol en què, a més de fer una relació de tots ells, també s'hi transcriu una missiva escruixidora de Josep Lloveras al seu germà Ramiro, l'agost del 1939, en la qual, sabedor que seria afusellat per haver estat membre del comitè antifeixista local i afiliat al CNT, s'acomiadava i donava consells a Ramiro. Josep va ser afusellat l'octubre del 1939 als peus de la tàpia del cementiri de Girona.

La majoria dels membres de la lleva van ser destinats gairebé immediatament al front, alguns després d'una instrucció insuficient i d'altres, ni això. Van viure algunes de les batalles més cruentes i dures de la Guerra Civil, com la de l'Ebre, i posteriorment van passar per camps de concentració, van formar part de batallons de presoners i, quan van ser alliberats, uns quants encara van haver de fer el servei militar.

Trens d'anada, com manifesta el seu autor, és fruit de «la força profunda, la necessitat que impulsa la recuperació de la memòria històrica».