El Centre d’Estudis Selvatans i edicions Galerada, amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis, de la Diputació de Girona, publiquen el llibre Pobresa i marginació a la Catalunya il·lustrada: dides, expòsits i hospicians, de Miquel Borrell i Sabater, que es presentarà el dia 28 de juny a la Casa de Cultura de Girona. L’acte de presentació anirà a càrrec de l’historiador i diputat Joaquim Nadal Farreras. 

L’obra és una adequació i actualització de la tesi doctoral de l’autor (Universitat de Girona, 1995), i posa en evidència com, malgrat els avenços tècnics, demogràfics i econòmics del segle XVIII, en la societat catalana de l’època –com en altres llocs d’Europa– restaren importants grups en la marginació. 

En primer lloc, analitza el procés que se seguia quan s’abandonava un nadó, des de les causes de l’exposició (pobresa o relliscada de la mare) fins al mateix acte de l’abandonament en un camí o porta d’una església. Igualment exposa el que passava després: el bateig a correcuita, el dificultós trasllat a l’hospital de Santa Caterina de Girona, el nodriment per dides mercenàries de baixa qualitat, el traspàs a dides dels pobles propers a la capital gironina i l’alletament per part d’aquestes, l’alta mortalitat i, sobretot, el sistema de didatge àmpliament organitzat pels rectors de poble a través d’una barreja de clientelisme econòmic i caritat cristiana. L’anàlisi de les causes del didatge és una de les aportacions més interessants del llibre a la historiografia social catalana. Si tenim present que únicament dos hospitals catalans (el de Santa Caterina de Girona i el de la Santa Creu de Barcelona) acollien nadons abandonats, i que no es conserva documentació del segle XVIII de l’hospital barceloní, el llibre de Borrell esdevé l’únic referent per entendre la xarxa assistencial catalana setcentista.  

D’altra banda, els pocs nadons que aconseguien de sobreviure passaven a residir i a aprendre un ofici a l’hospici, i aquesta és la segona gran aportació del llibre: la fundació de l’hospici de Girona la segona meitat del segle XVIII per part del bisbe Tomàs de Lorenzana. Borrell explica minuciosament les lluites i enfrontaments entre els diferents estaments i institucions gironins per tal de controlar aquest òrgan d’assistència social, i detalla, sempre amb documentació original, el tipus de vida que duien els hospicians, dels quals fa una radiografia completa: orígens, causes d’ingrés, vida a l’hospici, horaris, educació, alimentació, edat, mortalitat, fugues, treball a les fàbriques de l’hospici. L’obra va acompanyada d’un complet apèndix amb informació de cada poble de la regió gironina amb el detall de les almoines que es donaven, els hospitals existents, el nombre de dides, expòsits i hospicians de cada poble... 

Miquel Borrell i Sabater (Sta. Coloma de Farners, 1953) és doctor en història moderna per la Universitat de Girona i s’ha especialitzat en l’estudi de la marginació i la pobresa el segle xviii. Membre de Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, ha publicat diversos llibres d’història local de Santa Coloma de Farners i forma part de l’equip que prepara el volum d’història de la comarca de la Selva (col·lecció editada per la Diputació de Girona). L’any 1998 obtingué una llicència retribuïda del departament d’Ensenyament per dedicar-se íntegrament a la recerca sobre el tema “Caritat, beneficència, solidaritat: segles XVI-XX”.