Un llibre recupera el document més antic del sindicat remença, de 1448 i localitzat a Girona. 

Mercè Homs ha dedicat set anys a transcriure el manuscrit.

EVA VÀZQUEZ - GIRONA - El primer document, i fins ara l'únic conservat, que atorgava caràcter legal a la reclamació dels pagesos de remença perquè fossin abolits els anomenats mals usos feudals va ser localitzat a l'Arxiu Municipal de Girona i l'ha transcrit la historiadora Mercè Homs, que presentarà el llibre i les conjectures a què ha donat lloc la troballa avui dia 20/04/2005 (20 h) a l'ajuntament, junt amb el també historiador i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal.

Vicens Vives ja havia advertit el 1954 de la importància que tindria per al coneixement del món rural català la possibilitat de comparar el cens del sindicat remença de 1488, que ell mateix havia estudiat, amb el de 1448, el primer conegut, però que l'historiador gironí havia buscat infructuosament als arxius reials de la Corona d'Aragó. No va ser fins al 1993, que l'investigador nord-americà Paul H. Freedman va donar la primera referència de la localització d'aquest misteriós lligall: en una nota al marge d'Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, deixava constància que el document es conservava a l'Arxiu Municipal de Girona. Com va arribar-hi? Aquesta és una de les nombroses incògnites que obre la descoberta d'aquests papers, que al mateix temps aporten informació valuosíssima i inèdita sobre els remences i la seva època. Mercè Homs, amb l'estímul de Josep Canal, un altre dels principals estudiosos d'aquest període, ha consagrat set anys a la transcripció, l'anàlisi i la localització de noms de fonts i topònims d'aquest manuscrit batejat com la Convocatòria dels homes de remença per demanar en justícia l'abolició de la servitud i els mals usos. Una de les primeres revelacions és que es tracta d'una còpia, donat que no s'hi esmenten els síndics de les altres diòcesis, i que als sindicats ja coneguts de Girona, Osona i Barcelona, caldria afegir-hi els de l'Urgell i Elna, el territori que comprèn la Cerdanya, el Capcir, Conflent i el Vallespir, que a l'època de la sentència arbitral de Guadalupe que va posar fi al conflicte remença, el 1486, era de dominació francesa, cosa que ampliaria el camp arxivístic de futures investigacions, segons Homs. Però una de les dades més sorprenents que ha aportat la transcripció és que, contràriament al que afirmava la historiografia, molts dels pagesos sindicats eren d'origen jueu, segons es desprèn dels seus cognoms (Bondia, Salem, Benejam, Salomó), convertits i instal·lats, en un temps que ja eren perseguits, a les terres delmades per la pesta de 1348.

Altres Notícies:

03/04/2000