Un estudi de Joan Garcia que es presenta a Puigcerdà mostra la rellevància del període a Catalunya i el Rosselló.

LAURA PORTAL - El paleolític inferior va ser un període important a Catalunya i el Rosselló. La seva transcendència, però, també rau en el fet que durant anys institucions universitàries i polítiques negaven l'existència d'aquesta època en la nostra àrea. Aparentment, la falta d'indicis clars feia que el paleolític inferior passés de llarg pel territori català. Sí que n'hi havia a l'Àfrica i a l'Estat francès, però no a Catalunya. Aquest buit en el temps era estrany. Però la descoberta de restes lítiques a la Cauna de l'Aragó va fer canviar els esquemes de tots aquells que ho havien negat, no sense reticències. Aquest va ser un dels motius de l'estudi de Joan Garcia, El Paleolític inferior a Catalunya i el Rosselló, que s'acaba de publicar i que el dia 19 de desembre del 2008 es presentarà al Museu Cerdà de Puigcerdà.

El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló (Institut d'Estudis Ceretans) va començar com la tesi doctoral de Joan Garcia i com a continuació o relleu del que van publicar l'any 1989 Eudald Carbonell i Josep Canal, titulat Catalunya paleolítica. En tots dos casos, els llibres han tingut el suport de la Diputació de Girona i el Patronat Francesc Eiximenis.

Joan Garcia es va plantejar l'elaboració d'aquesta obra atès el buit, exceptuant la de Carbonell i Canal, de bibliografia sobre aquest període. El llibre, tot i ser de caràcter científic, està dirigit a qualsevol lector interessat en la història del país. Els orígens dels homínids al nostre territori, doncs, ens donen pistes interessants i conclusions fins i tot curioses per conèixer millor la història pròpia.

ELS JACIMENTS.

Garcia ha estudiat la indústria lítica de diversos jaciments catalans i rossellonesos en coves, en abric i a l'aire lliure del plistocè mitjà i superior inicial. Aquests són la Cauna de l'Aragó, a Talteüll; el cau del Duc de Torroella de Montgrí; la vall mitjana del Ter; el jaciment de Mollet, a la conca lacustre de Banyoles; diferents restes trobades a la comarca de la Selva, també d'altres de la Boella a Tarragona, i, finalment, tot i que menys tractat en el llibre, el jaciment de Vallparadís a Terrassa, ja que la majoria d'estudis i recerca en aquest nucli vallesà van ser posteriors.

LES DIFERÈNCIES ENTRE ELLS.

Una de les conclusions a què ha arribat Garcia és que els grups humans d'aquests jaciments ja estaven marcats per la diversitat cultural. És a dir, no es manifestaven igual els que vivien al Rosselló que els que eren a la Selva. A més, eren grups especialment territorials.

LES EINES.

Una altra de les conclusions és que el període estudiat va ser especialment estàtic. La indústria lítica que s'ha trobat demostra que durant mig milió d'anys aquests homínids van viure una aturada tecnològica. O sigui, que les eines gairebé van ser les mateixes durant aquests 500.000 anys. Aquesta obra està plantejada des d'una perspectiva cronocultural que comprèn un període fonamental en el coneixement de la nostra història: el plistocè mitjà i superior inicial, fa entre uns 780.000 i 120.000 anys.

DENÚNCIA I HOMENATGE.

A més de l'estudi d'aquest període, Joan Garcia aprofita el llibre per recollir la tasca prèvia feta per altres arqueòlegs, a tall d'homenatge a la seva recerca. En aquest sentit, a més, hi ha una certa denúncia de la falta d'interès que durant anys van registrar institucions polítiques, culturals i acadèmiques respecte de la recerca en el paleolític. La tradició científica a què pertany Garcia va començar amb l'Associació Arqueològica de Girona, amb Josep Canal al capdavant, i va continuar més tard amb l'equip d'investigació de l'àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, dirigit pel professor Eudald Carbonell. La base d'aquesta tradició o «escola gironina» es va fonamentar en l'estudi dels jaciments més antics del nord-est catalans, en què l'únic tipus de vestigi conservat era el tecnològic. Aquesta particularitat va fer que sorgissin diverses generacions d'arqueòlegs, preocupats pel coneixement de les societats paleolítiques a través de l'anàlisi de les restes culturals.

L'estudi està profusament il·lustrat amb fotografies dels jaciments, però també amb nombrosos dibuixos de recreacions de cada regió, obra del dibuixant Jordi Fernández. Primer es presenten els conjunts, on s'indiquen la seva situació i la història de les investigacions. Es continua amb un balanç i estat de la qüestió que sintetitza la informació generada pels estudis lítics precedents al nostre, i que es fa un especial ressò de les principals problemàtiques. Es continua amb una explicació geològica detallada (geomorfologia, arqueoestratigrafia i cronoestratigrafia) de les diferents regions i jaciments, amb la voluntat que el llibre es converteixi en una eina de consulta en què es reculli tota aquesta informació, i que permeti alhora disposar de més arguments per situar cronològicament les indústries.

També té la pretensió que sigui un altre pas endavant, que s'ha volgut fer entroncant amb els treballs i aportacions més recents que han anat veient la llum. Així, la continuació de la línia de recerca que aquí es recull ha fet possible darrerament la descoberta i investigació d'un dels jaciments del plistocè inferior amb més potencial i importància d'Europa: Vallparadís (Terrassa).