Permet constatar que el desconcert pel temps que fa no és exclusiu dels nostres dies.

RAMON ESTÉBAN - Aprofitant que és dels pocs llocs on s'han controlat temperatures i pluges des de temps tan reculats, a Banyoles han recollit totes les dades meteorològiques disponibles entre el 1900 i el 2005 i n'han fet un magnífic llibre. Enric Estragués i el seu fill Gabriel, els homes del temps oficiosos de l'estany (són els responsables del lloc web meteobanyoles.com) en són els autors. D'editar El temps de Banyoles del 1900 al 2005 se n'ha cuidat l'Ajuntament. Aquest repàs per la història a còpia d'aigua, neu, vent, glaç, calor i fred, es presenta ordenat cronològicament i comença amb una dada que farà trontollar el lector que es pensi que el temps està boig des de fa poc: el febrer del 1900 es va registrar una temperatura de 25 graus, una marca mai superada en els 105 febrers posteriors. Que últimament plou poc? Cert, però anys enrere se n'haurien rigut, de les nostres queixes: l'abril i el novembre del 1904 no va caure ni una gota a la ciutat i aquell any acabaria sent el més sec de tot el segle XX i el que portem del XXI.

Poder resseguir les nombroses dades estadístiques com aquestes que ens hi aporten els Estragués és un dels atractius del llibre, però no pas l'únic. Són impagables les narracions d'esdeveniments concrets, per exemple, els petits tsunamis produïts per l'enfonsament del fons de l'estany, les queixes del 1910 perquè una nevada va tallar la connexió telefònica amb Girona, la inundació que va permetre que s'escapés la Ramona (la carpa que s'exhibia en una pesquera) o el terrible aiguat del desembre del 1932, fruit de les pluges més torrencials registrades a Banyoles en el període tractat, que van fer pujar el nivell de l'estany uns 90 cm per sobre de la línia de contenció: «El rec Major, molt cabalós, va envair per un costat el que avui és el camp de futbol vell, i per l'altra banda, la casa i jardí de la vídua Castanyer. L'embassament era tan considerable que la paret no va resistir la pressió de l'aigua i va caure, i va deixar pas a un grandiós bram d'aigua que va inundar la carretera d'Olot fins a la cruïlla del carrer Colom. La pressió de l'aigua va enderrocar la feble paret de l'hort dels Servites i es va dirigir amb fúria al Museu Darder, on l'aigua entrava per darrere i sortia per davant. Tot seguit les aigües van inundar els carrers del Valls, Sta. Maria, Major, Hospital, Nou, la plaça del Monestir, la plaça del Teatre i molts altres carrers de la ciutat, que semblaven autèntics rius d'aigua fangosa.».

Finalment, un tercer nivell de gaudi del llibre és la selecció fotogràfica que il·lustra molts dels fenòmens meteorològics referits en el text i les xifres. Entre les instantànies, en trobem de fetes per històrics com ara Jaume Claramunt, Manel Pigem i el mestre Vilarrubias.