Quaderns d'Història publica un treball sistemàtic sobre el període que va de 1190 a 1285.

DANI CHICANO - GIRONA - El segle XIII va marcar l'inici d'un acusat esclat urbanístic de la ciutat de Girona, que va començar un procés d'expansió sense precedents una vegada superada la cotilla de la muralla; però també va ser una època en què es van produir canvis en l'estructura social, amb l'emergència de la classe burgesa. Així s'explica en el volum dels Quaderns d'Història titulat La Girona del s. XIII. L'embranzida de la burgesia (1190-1285) , obra de Josep i Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera.

Segons els autors de l'estudi, publicat en la col·lecció que editen la Diputació i l'Ajuntament, la Girona del segle XIII va experimentar una sèrie de canvis sense precedents des de la seva fundació, però dels quals ja hi havia signes en el segle anterior. «No es tractava només de modificacions quantitatives, relacionades amb l'extensió urbana o la grandària dels seus edificis, sinó també qualitatives, com els canvis en l'estructura social, la multiplicació de les classes productives o l'emergència de nous grups dirigents, en podem dir burgesos, que començaren a demanar la participació en els afers públics.» D'aquesta manera, en la introducció del volum, es resumeix l'evolució de la ciutat en aquella època. És el temps en què la ciutat supera el perímetre emmurallat i se n'allunya, seguint els antics eixos viaris, en direcció al nord i al sud. Progressa la urbanització als burgs de Sant Feliu i Sant Pere i a la vil·la del Mercadal, però sobretot a l'Areny, a la riba dreta de l'Onyar i al sud de la muralla, la qual cosa provoca el trasllat del mercat a la riba fluvial. Però Girona també va viure un «procés d'afirmació i institucionalització de la seva personalitat», que va permetre anar abandonant la servitud feudal i començar a posar els fonaments municipals (1284). El rei Alfons va alliberar els gironins de mals usos com la intestia i l'eixorquia; els documents definien límits urbans i recordaven genèricament l'alliberament de càrregues que el rei i els seus predecessors havien atorgat, fent palès que la ciutat ja estava dotada d'un sistema de privilegis i llibertats, tot i que encara no disposava de govern propi. Tot i això, el 1284 es constata l'existència dels jurats de la ciutat, que emana del Privilegi d'en Provençal, el qual establia que «sis prohoms, dos de cada mà, siguin escollits cada any per governar la ciutat». Amb l'ascens i la consolidació de la burgesia, integrada per un nombre reduït de famílies, aquestes ocuparan precisament alguns dels llocs dirigents, els jurats de la mà major, durant molt de temps. La fortuna d'aquesta burgesia anava lligada, a més d'un determinat estatus anterior, a l'establiment i la tinença de noves cases, obradors i horts