Es pot consultar al web de l'arxiu municipal de l'Ajuntament (www.ajuntament.gi).

Dani Chicano - Girona - A partir del segon volum de la col·lecció Història Urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, titulada La ciutat de Girona l'any 1535, obra de Josep i Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, que va ser editat el 1995, el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona (SGDAP), juntament amb la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), ha creat una base cartogràfica digital de la Girona del 1535 que és possible sobreposar a la cartografia actual i que és consultable de manera gratuïta a través del web del SGDAP. D'altra banda, el dia 16 de juliol també es va presentar el vuitè volum de la col·lecció, Del Fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona.

L'Estima de les cases, terres i altres propietats de la ciutat i hortes de Girona, fet en lo any 1535, és un lligall dipositat a l'Arxiu Municipal de Girona, que va ser elaborat per adjudicar les contribucions dels veïns en relació amb unes obres públiques que es feien al riu Ter. El document esmenta més de 1.230 propietats, distribuïdes per recorreguts i carrers, amb els noms dels propietaris i el seu valor cadastral i contribució; això va permetre una reconstrucció molt completa de la seva estructura urbana, recollida en el volum La ciutat de Girona l'any 1535. Ara, partint de la base d'aquell treball, s'ha creat una base cartogràfica digital de tipus vectorial que pren com a referència de posicionament la base topogràfica 1:500 urbana de la Girona actual. En tot el procés ha estat necessari la reinterpretació en la posició dels edificis originals, per tal de buscar les coincidències en l'obra actual i l'antiga. Això permet sobreposar les dues cartografies per comparar-les, de manera que el recurs esdevé una eina pedagògica i de consulta de primer ordre que, segons Joan Boadas, responsable del SGDAP, «difícilment pot tenir actualment cap altra ciutat». La base cartogràfica de Girona de l'any 1535 té format de cartografia analítica, la qual cosa permet vincular informació associada als elements que recull, que permet fer-se una idea més exacta de la història i l'evolució de cadascun d'aquests elements i del conjunt de la ciutat. La tasca de complementació d'aquesta informació, és a dir, d'actualització de la base, serà contínua, segons Boadas, que confia que a final del 2009 serà consultable també la cartografia de la Girona romana. En accedir al lloc web del SGDAP hi ha un enllaç amb la col·lecció de la Història Urbana de Girona, promoguda per l'Ajuntament i la Universitat de Girona. Des d'allà es poden comparar, per contraposició, la base cartogràfica del 1535 i la de l'actualitat i, a més, per fer-ho més entenedor, es pot fer sobre una vista aèria de la zona que s'analitza. A la base cartogràfica del 1535 s'hi pot sobreposar l'actual, tenint l'opció, en el cas de les dues bases, d'afegir o treure-hi indicatius dels edificis, els carrers o la delimitació de barris. L'objectiu del SGDAP i l'UMAT, segons Boadas, és fer això mateix abastant tota la història de la ciutat, per tal de tenir una visió global de la seva evolució a través dels segles.

La idea del SGDAP és que serveixi tant al ciutadà gironí interessat per la història de la ciutat i la seva evolució, com, sobretot, al personal docent, ja que aquest és un recurs pedagògic de primera, que va en la línia de la digitalització de les capçaleres de premsa escrita, revistes i setmanaris que hi ha hagut a la ciutat des de l'any 1808, com del contingut dels arxius de les emissores de ràdio de la ciutat i de Televisió de Girona, per tal de posar-ho tot, de manera gratuïta, a l'abast del ciutadà.

La base cartogràfica del SGDAP és consultable al lloc web www.ajuntament.gi/historia_urbana/cat.

LA SOBREPOSICIÓ DE LA CIUTAT VELLA I L'ACTUAL.

Sobre aquestes línies hi ha la imatge que ofereix el servidor del SGDAP quan es consulta la zona coneguda el 1535 com el Burg de Sant Feliu. De fons hi ha una foto aèria de la zona en l'actualitat i existeix la possibilitat d'afegir-hi una capa amb el nom dels carrers i la delimitació dels edificis. S'hi sobreposa després la cartografia del 1535. A la imatge, destacada, la Col·legiata de Sant Feliu i al sud-oest d'aquesta, en un requadre, s'assenyala l'emplaçament els Banys Àrabs.

Anàlisi amb detall del cor de la Força Vella

El dia 16 de juliol de 2008, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona, va tenir lloc la presentació del nou servei del SGDAP, però també del vuitè volum de la col·lecció Història Urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, que porta per títol Del Fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona, i que és obra de Josep Maria Nolla, Lluís Palahí, Jordi Sagrera, Marc Sureda, Eduard Canal, Gustau Garcia, Maria José Lloveras i Josep Canal. El llibre analitza el sector septentrional de l'antiga ciutat, el cor de la Força Vella, en el qual, des del naixement de la ciutat, d'origen tardorepublicà (segle I aC), fins les albors de l'època moderna (final del segle XV o inici del XVI), s'hi van concentrar els símbols de poder i de l'activitat política i religiosa de la comunitat.

El volum està estructurat en tres grans apartats. El primer fa referència a les dades de tot tipus relacionades amb aquest sector de la ciutat fins al 2001. Aquest és el punt de partida. En un segon apartat es presenten de manera exhaustiva els resultats de diverses excavacions recents que han afectat espais urbans de la zona, com ara el Palau Episcopal, l'interior de la nau de la Catedral o les voltes que sustenten el claustre. En la tercera part es presenta una reconstrucció de l'evolució d'aquest sector.