Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821). Escrit per Pasqual Bernat.

L’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, conjuntament amb el Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner, acaba de publicar el número 11 de la Col·lecció Estudis de la Biblioteca d’Història Rural: “Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)”. Els seu autor Pasqual Bernat, és doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona i magister en història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. És soci fundador de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica i redactor del seu butlletí, Ictineu.  Treballa en diversos projectes de recerca en l'àmbit de la història de la ciència com a membre adscrit al Centre d'Estudis d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu àmbit principal de recerca és la història de les ciències de la vida, en particular la dels segles XVIII i XIX. Ha publicat diversos articles, entre els quals destaquen les seves contribucions a les obres Ciència i tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica als darrers 150 anys (1995) i La Reial Acadèmia de ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història Cència i Societat (2000). És també autor de les monografies: Mossén Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit del Lluçanès (2005) i Científics de Vic (2006).

Segons explica l'autor, la novetat d’aquesta monografia consisteix en posar de relleu l’existència d’un moviment de naturalesa cientificotècnica, que va tenir corn a eixos la potenciació i la modernització de l’agricultura i que es va produir durant el segle XVIII, paral·lelament a una etapa de grans transformacions en el camp català. Aquest moviment, sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment, va representar tot un estat d’opinió i un desig de canvi des dels pressupòsits de la renovació científica i tècnica. Després d’una primera part en què s’estudien els precedents, es dedica una segona part a analitzar la institucionalització de l’agronomia a la Catalunya il·lustrada i una tercera part a exposar les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms catalans van propugnar. Temes com l’ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves maquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d’aquest llibre.

L'índex del llibre mostra els següents continguts:

PRÒLEG

1. INTRODUCCIÓ
1.1 Les dificultats d’una aproximació Els conceptes i els mots Els conceptes i els homes
1.2 L’estat de la qüestió
1.3 Els continguts de la recerca

2. AGRONOMIA I IL·LUSTRACIÓ
2.1 Els antecedents deis segles XVI i XVII: Alonso de Herrera i Miquel Agustí
2.2 El debat agronòmic del segle XVIII
2.3 L’agronomia a l’Espanya de la Il·lustració

3. LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AGRONOMIA A LA CATALUNYA IL·LUSTRADA
3.1 El marc institucional de referència
3.2. La Direcció d’Agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona
3.2.1 Els inicis
3.2.2 Memòries, dictàmens i informes
3.2.3 Els homes de la Direcció
3.3 L’Escola d’Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona (1815-1821)
3,3.1 L’ensenyament de l’agricultura a l’Espanya de la Il·lustració i la fundació de l’Escola
3.3.2 Joan Francesc Bahí i Fonseca: primer professor de l’Escola
3.3.2.1 Breu esbós biogràfic 3.3,2.2 Botànica versus agricultura
3.3.3 L’Escola d’Agricultura j Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona (1815-1821)
3.3.3.1 El Jardí Botànic de Barcelona
3.3.3.2 L’Escola i la seva docència
3.3.3.3 L’alumnat
3.3.4 Les Memòries de Agricultura y Artes: Òrgan de difusió de l’Escola
3.3.4.1 Un periòdic cientificotècnic per ala represa econòmica
3.3.4.2 La secció d’agricultura

4. RENOVACIÓ I INNOVACIÓ DELS CONREUS
4.1 La vinya: entre la tradició i la renovació
4.1.1 Un conreu estratègic
4.1.2 La política vitivinícola de la Direcció d’Agricultura. L’obra de Josep Navarro Mas i Marquet
4.1.2.1 El perfeccionament d’un cultiu
4.1.2.2 La vinificació: la qualitat com a fita
4.2 La introducció de nous conreus
4.2.1 La panacea dels prats artificials
4.2.2 Noves plantes oleíferes: complements per a l’olivera.
4.2.3 Les virtuts de la patata
4.2.4 La roja: una planta industrial
4.2.5 Arguments per a una propaganda.

5. LA RENOVACIÓ TECNOLÒGICA
5.1 Els adobs
5.1.1 Un instrument d'intensificació
5.1.2 Les teories sobre la nutrició vegetal
5.1.3 Adobs, nutrició vegetal i fertilitat deis sòls segons els agrònoms catalans
5.1,4. L’anàlisi de terres i les contribucions de l’Escola de Química de la Junta de Comerç
5.2 Maquines per a un canvi
5.2.1 La màquina de bregar cànem i lli
5.2.2 L’arada de Cristòfol Montiu: l' idealisme mecànic al servei de l’agricultura
5.2.3 Màquines per a l’elevació de l’aigua
5.2.3.1 Els articles de les Memòries de Agricultura y Artes
5.2.3.2 Les aportacions catalanes
5.3 Les propostes fitopatològiques i la lluita contra els paràsits dels conreus
5.3.1 El remei per combatre la negror de les oliveres: un exemple de lluita fitopatològica
5.3.1.1 La cartilla rústica per combatre la negror de l’olivera

6. EL BOSC: UN ACTIU EN RECESSIÓ
6.1 La política forestal dels il·lustrats espanyols
6.2 El bosc i els agrònoms catalans

7. CONCLUSIÓ Una institucionalització imposada, però no tant. Apòstols de la renovació agrícola. Els arguments d’un apostolat

APÈNDIX.
ARTICLES DE LA SECCIÓ D’AGRICULTURA DE LES MEMORIAS DE AGRICULTURA Y ARTES

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ISBN: 978-84-96742-72-7