L'estudi d'Eva Sans reforça la hipòtesi que el port de sortida del primer viatge de Colom va ser Pals i no Palos.

Laura Gallegos - Pals - Eva Sans, investigadora i membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FECH), ha certificat l'existència documental d'un port a Pals en l'època de la descoberta d'Amèrica. Es tracta d'un descobriment important dins la tesi que defensa que Colom era català i que la seva primera expedició a les Índies va sortir de Pals i no de la localitat andalusa de Palos. La FEHC, a través de www.histocat.cat, comunica que a partir de l'octubre es faran públics els documents trobats que ho garanteixen. Tot i això, cal que el territori sigui estudiat per arqueòlegs i geòlegs perquè puguin demostrar el que diuen els mapes i documents trobats en la investigació de Sans, els resultats de la qual es van avançar a Pals en un homenatge a l'«almirall català» Colom.

Durant molt de temps s'ha especulat sobre els orígens del descobridor del nou món, Cristòfor Colom. És cert que la teoria més defensada arreu és la que tracta el virrei de genovès, nascut en una família de llaners i taverners. Però la veritat és que de Colom no se'n conserven ni la partida de naixement ni la de baptisme, un dels motius pels quals hi ha hagut tantes teories classificades entre els historiadors com a estrambòtiques i/o patriòtiques. Així doncs, rere la figura tan enigmàtica de Colom, s'hi troben tot de tesis alternatives que tracten el descobridor com a nadiu de molts llocs diferents.

No obstant això, una de les opcions més conegudes actualment és que Colom era català. La teoria catalana va ser difosa als anys 20 pel peruà Lluís Ulloa i actualment és defensada per investigadors com ara Pere Català i Roca, Teresa Baquè o Jordi Bilbeny. Aquests autors han publicat moltes proves reveladores sobre el possible origen català de Colom en diferents obres. La tesi defensa que el navegant es deia Joan-Cristòfor Colom, de la família Colom-Bertran, emparentada amb bona part de la noblesa del moment, i que Colom va dur a terme l'empresa en nom del rei Ferran el Catòlic i de la Corona d'Aragó. I la seva expedició hauria sortit de Pals.

Però un dels punts febles d'aquesta teoria era que a Pals no constava que en el segle XV (ni en cap segle en particular) existís tal port. El motiu que a priori es va explicar és simple: una desviació del riu Ter, després de la descoberta, hauria modificat el territori de la costa empordanesa, fent que Pals perdés la cala que li feia de grau. I tots els documents que n'haurien de parlar restarien manipulats per la censura o bé destruïts. Però ara, Eva Sans, amb la col·laboració de Narcís Subirana, ha demostrat a través d'una recerca exhaustiva de més de dos anys, que el port de Pals va existir, a partir de documents dels segles XVII i XVIII localitzats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

El mètode d'investigació està inspirat en la recerca de tipus policial. Durant el temps que ha invertit en l'estudi, Eva Sans ha consultat més d'un centenar de documents, mapes, gravats i manuscrits.

Aquests arxius esmenten el port de Pals com a grau de sortida d'alguns vaixells, com a part del recorregut d'embarcacions que recorrien el Mediterrani o bé per assumptes pesquers.

Les proves seran presentades per la FEHC en un acte que se celebrarà a Pals a l'octubre, amb la reproducció i transcripció dels documents trobats per la investigadora.

El dissabte, 25 d'octubre de 2008, es publicava al diari "El Punt" la següent opinió:

El port de Pals: un oblit de la història?

opinió Ateneu d'Acció Cultural- Fundació per l'Estudi de la Història de Catalunya

LLEONARD GARCIA I LLUÍS CORREDOR.. L'u d'agost va tenir lloc a la vila empordanesa de Pals una recreació del que hauria pogut ésser (el 3 d'agost de fa 516 anys) la històrica sortida de l'almirall Colom a la recerca de noves terres i noves rutes cap a les espècies. Aquesta representació històrica respon a un capítol prou conegut, exceptuant-ne potser el detall gens insignificant que allò que es tractava de recrear era, ni més ni menys, la inversió d'un dels factors cabdals: l'històric –si més no oficialment– Palos de Huelva ( o «de Moguer», o «de la Frontera»...) per l'empordanès port de Pals.

I aquesta és una tasca per la qual cal felicitar els investigadors de la Fundació per l'Estudi de la Història de Catalunya –entre els quals destaca el treball de recerca de l'Eva S. Sans– que han aportat dades i proves fefaents sobre l'existència incontestable del port de Pals i el paper que va exercir al llarg del temps. També cal destacar, de forma especial, els estudis de Jordi Bilbeny i de molts altres investigadors i investigadores.

En relació amb les dades del primer viatge a les Índies, sembla que va influir decisivament en la seva manipulació posterior el fet que la singularitat política i constitucional de la Catalunya d'aleshores representava, de ben segur, un fre al projecte absolutista i a la consolidació de l'hegemonia castellana; objectius, com se sap, ambicionats per Ferran el Catòlic i la seva dona.

Per tant reconèixer un protagonisme català en la gran aventura geogràfica que va suposar el descobriment hauria anat en contra de l'esmentat projecte per l'antagonisme polític, jurídic i institucional entre els dos regnes dels quals el Catòlic n'era el rei. Al capdavall, va optar per aquell que li oferia més força i poder personal: el regne de Castella. Per tant, i com a premisses necessàries d'aquesta hipòtesi, ni Colom podia ésser de nacionalitat catalana, ni el prestigi, l'experiència naval i cartogràfica de Catalunya podien ser el seu entorn i context vital; és a dir, la seva pàtria. I, per descomptat, tampoc la vila empordanesa de Pals i el seu port, un cop demostrada la seva existència, podien ser el punt de sortida de la primera expedició, el 3 d'agost del 1492.

Probablement i al servei d'aquesta mateixa causa, temps després l'humanista i assessor reial Pietro Màrtyr d'Anghiera garantia la continuïtat, ja amb Carles I, de l'esmentat projecte unitarista; si més no, pel que fa a la descripció oficial de certs fets històrics exercint com a cronista del Consell d'Índies. Càrrec que ocupà fins a l'any 1526. Hi ha indicis que aquest personatge va poder induir, a l'any 1523 i des de l'esmentat Consell, la prohibició a Ferran Colom, segon fill de l'almirall, de la continuació de l'obra Cosmografia de España: treball geogràfic de gran abast, iniciat cinc anys abans, que pretenia oferir dades geogràfiques de tots els municipis peninsulars i, si eren rellevants, referències històriques.

Vam voler esbrinar què deia de Palos i, alhora, quina definició feia de Pals el propi fill de l'almirall. D'aquest darrer municipi no en vam arribar a trobar res, com tampoc de la resta de municipis de la costa gironina, tot i que hi havia dades de Barcelona, Hostalric (stelrique), Perpinyà, etc. Amb Palos hi va haver més sort i aquesta n'era la descripció: «Palos es lugar de mil vecinos e esta en llano e riberas de la mar e tiene fortaleza e es de tres señores del rei e de don Pedro de puertocarrero e del duque de Sevilla e hasta Moguer ay una legua (uns 6 km) de tierra llana e todo de huerta de olivares e viñas.» Podem adonar-nos que no hi ha cap referència a un port i ni tan sols, i això és el més sorprenent, cap esment a la gesta familiar protagonitzada ni més ni menys que pel seu propi pare, l'almirall Colom. No va ser una obra censurada perquè, com ja hem explicat, es va prohibir abans que fos acabada. I en cas d'haver-la censurat, no hauria estat per fer valer la mateixa versió oficial del Palos de Moguer, tal com s'ha mantingut fins ara? Així, si s'hagués completat l'obra, des d'on ens hauria explicat en Ferran Colom que va sortir el seu pare?

Fóra un goig veritable el constatar com, d'una vegada per totes, els historiadors de les nostres universitats fan seva la tasca de restaurar, ben seriosament, aquella part de la història més antipàtica als diversos poders, per tal que sigui més versemblant i propera a la realitat dels fets.

Per acabar, reiterem el nostre reconeixement a la digna i necessària feina de la FEHC, entestada en la recuperació íntegra de la pròpia història, objectiu que també es compartit per l'ADAC.