És el primer número de la col·lecció Papers Catalunya-Cuba.

Laura Portal - Begur - El primer número de la col·lecció Papers Catalunya-Cuba acaba de ser editat i recull les actes del II Fòrum de Municipis Indians, que es va celebrar el setembre passat a Begur, i que va tractar sobre el patrimoni documental. En el llibre, coordinat per l'arxiver i coordinador del Fòrum, Lluís Costa, es poden trobar les ponències que es van presentar a Begur. El III Fòrum de Municipis Indians tractarà sobre el patrimoni arquitectònic i està previst que se celebri la primavera vinent.

Un total d'onze estudis sobre les relacions entre Catalunya i Cuba a través del patrimoni documental són els que es publiquen en el llibre El patrimoni documental: Catalunya-Cuba, que ara ha editat la Fundació Catalana Begur-Cuba amb el suport de l'Ajuntament de Begur, la Diputació i Arxius de la Generalitat. L'edició ha anat a cura del coordinador del Fòrum, Lluís Costa, que a més és l'autor de la introducció del llibre. Costa destaca l'edició del recull de les actes per la qualitat de les investigacions.
El llibre s'estructura en catorze capítols, dels quals onze es refereixen als estudis esmentats. La presentació ha anat a càrrec del president de la Fundació Catalana Begur-Cuba, Baltasar Parera, i el pròleg l'ha escrit el subdirector general d'Arxius de la Generalitat, Ramon Alberch.

Pel que fa a les ponències que ara es recullen, entre d'altres, destaca la de Manuel Cusachs. Es tracta d'un estudi sobre els dibuixos que va fer el militar Ángel de San Pedro durant la guerra de Cuba (1895-1898). Les il·lustracions són un testimoni personal i molt vívid de la guerra (amb imatges de soldats, fortificacions i plànols), però també dels nadius, d'animals, paisatges i pobles. Es tracta de làmines de 38,5 centímetres per 25,5, dibuixades amb ploma i aquarel·la. En total hi ha 126 dibuixos fets des del desembre del 1895 fins al juliol del 1898. Els dibuixos van ser recuperats per un nét del seu germà, Santiago de San Pedro, que és qui els ha tornat a donar a conèixer i els ha cedit.

Un altre dels capítols, de Teresa Pérez i Jordi Turró, està dedicat a les havaneres, als seus orígens, i pretén trencar amb tòpics sobre aquest gènere, com ara on neix i com. Finalment, també destaca el treball de Pilar Frago, de l'Arxiu Nacional de Catalunya, que ha investigat la documentació que hi ha a la capital cubana i que gràcies a la seva investigació s'ha pogut transferir i es pot consultar, com a còpia, a Catalunya.