Aquesta revista que esborra les fronteres, inclou treballs de recerca realitzats en l’àmbit cerdà, del que destaquem el descobriment d'una tomba tardoromana amb l’esquelet d’un macaco.

L'Institut d'Estudis Ceretans i el Groupe de Recherches Acheologiques et Historiques de Cerdagne, publiquen el número 4 dels seus Quaderns d'Estudis Cerdans "CERETANIA", amb el suport i col·laboració del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya a través de l'Arxiu Comarcal de Puigcerdà i el Servei Comarcal de Català de Cerdanya.

Reproduint les paraules de Joan Mateu i Lladó de l'IEC, Ceretania -quaderns d’estudis cerdans- va néixer per la necessitat de poder agrupar els treballs que de manera particular realitzaven estudiosos i afeccionats per la comarca de la Cerdanya. També deixava clara la necessitat d’una relació transfronterera activa dels seus habitants, començant per la cultura, actualment amb la sanitat i en un futur amb l’ensenyament i tots els altres aspectes que permetin, a tots els cerdans, esborrar la frontera que d’una manera arbitraria van imposar l’any 1659.

El territori estudiat en aquesta publicació no manté els límits administratius actuals, sinó que els difumina a nord i sud com a àrees d’influència al llarg de la seva història, per les activitats de la seva gent i pels trets específics del parlar cerdà.

Cerdanya és en una cruïlla de camins europeus. Fent aquests camins lliures aconseguirem que s’eliminin les fronteres. Així, el camí iniciat amb Ceretania, que ens ha de fer sentir més lliures individualment, ens ha d’ajudar a esborrar les nostres fronteres. I sempre amb el convenciment que aquest camí cal fer-lo col·lectivament i emprant la llengua natural d’aquesta terra: el català.

Aquest quart volum, recull els següents treballs i estudis:

Els bolets i la Cerdanya (II)
Josep Ballarà, Micòleg

Gravures sur ardoises de toit d'époque moderne (Sansa, Vallée des Garrotxes, Pyrénées Orientales)
Pierre Campmajo, Cherceur UMR 8555. Centre d'Athropologie - Toulouse. Groupe de Reecherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne.
Michael Baracetti, Conservateur de la Réserve Naturelle d'Eyne.

Aproximació a la data de la primera ocupació de Barcelona pels musulmans. I la descripció del Pirineu oriental pel gran geógraf AL-IDRISI.
Joan Blasi i Solsona, Advocat i historiador.

Enterrament d’època tardoromana corresponent a un macaco amb aixovar, al jaciment de les Colomines (Llívia).
Jordi Guàrdia i Marta Maragall, Arqueociència Serveis Culturals, S.L.
Oriol Mercadal, Director del Museu Cerdà ( Puigcerdà, la Cerdanya).
Oriol Olesti, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Ciències de l'Antiguitat.
Jordi Galbany, Universitat Autònoma de Barcelona, Unitat d'Antropologia, Departament de Biologia Animal.
Jordi Nadal, Universitat de Barcelona, SERP, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

Espais hidràulics feudals a la Vall d'Aravó i a la vila de Puigcerdà.
Helena Kirchner, Doctora en Història i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Jaume Oliver, Historiador. Gestor cultural.
Susanna Vela, Cap de l''Area d'Arxius del Govern d'Andorra.

Les ex-voto de Cerdagne.
Les Amis de la Chapelle de l'Ermitage de Font-Romeu.
Jean-Louis Blanchon, Docteur en Histoire.
Martí Solé, Studieux de la Cerdagne.

Moulins et Ateleiers en Haut Conflent aux 17è/19è s.. Origines et évolution, essai sur les aspects sociaux et relationnels.
Guy Rancoule, Archérologue.

Litiges entre certains habitants des Guinguettes d'Hix en 1789.
Serge Caulet, Membre de l'Académie des Arts et des Sciencies de Carcasonne et membre de l'Institut d'Estudis Ceretans.

Un mapa de Cerdanya (1820). Dibuixat per Tomàs Junoy (1782-1860)
Andreu Balent, Professor d'Història i de Geografia, Liceu (Institut de batxillerat) Jean-Lurçat, Perpinyà.
(El llibre inclou una reproducció en facsímil del mapa)

Duaners i contrabandistes. A la ratlla fronterera entre Er, Cerdanya i Planoles, Vall de Ribes (1830).
Andreu Balent, Professor d'Història i de Geografia, Liceu (Institut de batxillerat) Jean-Lurçat, Perpinyà.

Un nou marc d’esbarjo: L’Estany de Puigcerdà i la societat "La Recreativa"
Sebastià Bosom i Isern, Historiador, Director de l'Arxiu Comarcal de Puigcerdà.

1944-1947, action des républicains sur les Pyrénées. Contre l'Etat espagnol et réponses de ce dernier.
Jean-Louis Blanchon, Docteur en Histoire.

Médecine, tourisme et accueil médical en Cerdagne-Capcir. Introduction.
Joël-Llugany, Docteur és Lettres.

L'orgue del monestir de Santa Clara de Puigcerdà, encomanat a Celdoni Bordons (Solsona, 1637)
Ramon Planes Albets.

Ressenya biogràfica de Don Carlos de Sucrey d'Yve. Capdavanter en la defensa de Puigcerdà els mesos d'abril-maig de 1678 contra les tropes franceses del Duc de Noailles
Adrià Canal i Moré.

Diari de guerra de Salvador Astort Puig
Sebastià Bosom, Historiador, Director de l'Arxiu Comarcal de Puigcerdà.
Joseph Astort, Agent rural a la Cerdanya.

L'élevage du moyen âge a l'époque moderne en Cerdagne au prisme des contrats de parceria. Le chantier histoire: retour sur une expérience originale.
Elisabeth Bille, Docteur en histoire médiévale, laboratoire Framespa, UMR 5136, Toulose.
Marc Conesa, Doctorant en histoire moderne, Université Paul Valéry, Montpeller,
Christine Rendu, Chargée de recherche au CNRS, laboratoire Framespa, UMR 5136 Toulouse.
Sebastià Bosom, Directeurdu service de l'Arxiu Comarcal de Puigcerdà.