Un estudi antropològic vol recuperar la història oral dels supervivents de la Vall de Querós.

Laura Portal - La història oral és, òbviament, la part més efímera de la història. Malgrat que ara es pugui gravar, és evident que el testimoni viu de qualsevol fet té en sí mateix un valor personal i únic. Un exemple d'aquesta història és la tasca que s'està duent a terme des de l'empresa de recerca Janus sobre la població de Querós. Aquest poble té una particularitat especial que el fa invisible la major part del temps. Va ser un dels pobles que van quedar coberts per l'aigua quan es va construir el pantà de Susqueda.

Els arqueòlegs Jordi Merino i Joan Llinàs hi fan des de fa uns anys un camp de treball amb Joventut, i a partir d'aquí es van enamorar d'aquest poble perdut. Estan documentant els masos de la vall, però a més volien que el projecte recuperés també la història oral i aquí hi va entrar l'antropòleg Josep Maymí. Ell ha entrevistat alguns dels supervivents. En total, ha fet divuit entrevistes, de les quals set dones i sis homes fills de Querós. Gràcies a aquestes històries personals es podrà recuperar i conèixer els últims dies de Querós.

Maymí ha pogut confirmar, gràcies als testimonis, l'existència de catorze masos de la vall o vinculats. Aquests serien els de Sellabona, Sangles, l'Alilla (o La Lilla), el Molí, Bracs, la Caseta, la Casica, Serrallonga, Cominal, la barraca del carboner, Cabrerola, la Querosa, la Muntada i Montdois, aquests dos últims no pertanyien a Querós però hi tenien relació. Els testimonis han explicat els diferents mitjans de subsistència que són força similars als de molts masos de la Catalunya interior, amb l'afegit de la recol·lecta de castanyes, de mel i de rabasses de bruc per fer pipes. Les condicions de vida eren dures, especialment per l'aïllament respecte als nuclis de població més propers. Qualsevol fet inusual es convertia en odissea, des del naixement d'un fill, fins a haver d'anar al metge. L'escola no existia, depenia dels pares o d'algun mestre ambulant. Els contactes amb l'exterior, doncs, es produïen quan s'anava a mercat, quan hi havia alguna festa o quan venien mossos i mosses a ajudar en feines majors. Tot i això, alguns d'aquests supervivents senten enyorança d'aquells temps, d'aquells silencis i no volen perdre la seva història.

Serrallonga

Si hi ha un mite que planeja de manera constant a Querós és el del bandoler Serrallonga. A més d'haver-hi un mas amb el seu nom, les històries explicades a Maymí hi afegeixen la suposada existència d'un tresor, d'una cadira que li havia pertangut o d'una inscripció en una llosa d'un altre mas on hi havia un enigma per trobar el tresor. Fins i tot es parla d'una cova on s'amagava Serrallonga, que connectava amb la vall.