Les sagreres a la Catalunya medieval. Escrit per Víctor Farias, Ramon Martí i Aymat Catafau.

L’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, conjuntament amb el Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, acaba de publicar el número 10 de la Col·lecció Estudis de la Biblioteca d’Història Rural: “Les sagreres a la Catalunya medieval”. Els seus autors són: Víctor Farías, professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, autor dels estudis "La sagrera catalana (c.1025-c.1200) - Características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial" i "Problemas cronológicos del movimiento de Paz y Tregua catalán del siglo XI"; Ramon Martí, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat "L'ensagrerament - L'adveniment de les sagreres feudals" i és l'editor del volum "Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100)"; i Aymat Catafau, professor a la Universitat de Perpinyà, és l'autor de l'article "La cellera et le mas en Roussillon au Moyen Âge - du refuge à l'encadrement seigneurial" i del llibre "Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles)".

Segons explica Lluís To, autor de la presentació, els articles d'aquest llibre són el resultat de la jornada d'estudi de la sagrera, organitzada per l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines en col·laboració amb el Centre d'Història Rural de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, desenvolupada a l'Arxiu Històric de Girona a l'any 2000. La constatació de que tres historiadors havien dedicat una part substancial de la seva recerca al mateix tema, sota perspectives diferents, fou el principal motiu que impulsà aquesta reunió científica.

La sagrera (sacraria), és l'espai sacralitzat que envolta l'església i protegit segons la tradició que es remunta dels concilis visigòtics i difosa a Catalunya amb el moviment de Pau i Treva de Déu. Aquest espai ha centrat des de fa anys l'atenció dels historiadors de la societat medieval que li atribueixen un paper central en la formació de pobles al voltant d'esglésies.

Les dades que ens ofereixen aquests tres experts, extretes de documents escrits, plànols i restes arqueològiques, serveixen per poder valorar i contextualitzar el pes de la sagrera en la configuració del poblament medieval i ens ajuden a comprendre com i per què va esdevenir un fenomen característic del paisatge de la Catalunya Vella.

L'índex del llibre mostra els següents continguts:

Presentació
Lluís To Figueras

La proclamació de la pau i l'edificació dels cementiris. Sobre la difusió de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles XI-XIII).
Víctor Farías Zurita.

Introducció

1. La terminologia: sagrera, cellera i cementiri
2. La difusió de les sagreres
3. La geografia de les sagreres
   A. La distribució de les sagreres
   B. L'assentament eclesial
   Annexos
4. Les sagreres i la Pau i Treva
   A. Els trets generals de la pau i treva
   B. La cronologia de la pau i treva
   C. Les conseqüències
   Annexos
5. L'acceptació de la pau
   A. L'actitud de les elits eclesiàstiques
   B. L'actitud de les elits laiques
   Annexos

Abreviatures

L'ensagrerament: utilitats d'un concepte
Ramon Martí

1. L'ensagrerament, un debat obert
2. Falses sagreres i concilis equívocs
3. Cementiris, sagrers i sagreres a la diòcesi de Girona (segle XI)
4. La Pau i Treva de Déu en la instauració de les sagreres
5. Arqueologia de l'ensagrerament
6. Propietats i aplicacions del concepte

Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV. permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament
Aymat Catafau

1. L'evolució de les celleres a finals de l'edat mitjana
   1 - Les celleres desaparegudes o transformades
   2 - La supervivència de la funció de dipòsit
   3 - L'evolució morfològica de les celleres
2. Senyoralització, o feudalització, de les celleres
   1 - Els senyors eclesiàstics: protectors naturals i propietaris de celleres.
   2 - La intrusió dels senyors laics a les celleres
3. De la cellera a l'"incastellamento"
   1 - La cellaria castri: la forma de la cellera com a suport de l'"incastellamento"
   2 - El castell competència de la cellera
   3 - La cellera: un castrum al cor del poble

Conclusió

Bibliografia

ISBN: 978-84-96742-16-1