L'Institut Cartogràfic de Catalunya ha fet una edició de luxe d'un plànol de Girona del segle XVIII, acompanyat d'un llibre breu que descriu la ciutat en aquella època.

Joan Ribas - La Contra - E l dia 20 de desembre de 1712 el capità Ducoron va donar per finalitzat el dibuix del plànol de la ciutat i els forts de Girona, amb un intens detall dels carrers, convents, esglésies i institucions, però centrant l'atenció, per damunt de cap altra cosa, en les fortificacions que defensaven el conjunt, algunes de les quals han arribat fins a nosaltres.

La ciutat era llavors a les mans de l'exèrcit francès. Una situació insòlita, però freqüent al llarg de la història. Els nostres veïns sovint no ens deixaven en pau. No feia tant –a finals de 1710 – que el poble havia patit el setge del general Noailles, que al capdavant de vint mil homes feia capitular ràpidament una població defensada només per dos mil austriacistes.

Girona, per tant, quedava en mans filipistes des de llavors, en data anterior a la caiguda de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714. Així, entre els murs de la vella Gerunda, es varen perdre els drets i els furs abans que a la resta de Catalunya.

Prou que es van afanyar els francesos a dibuixar el conjunt de fortificacions que defensaven una ciutat que era transcendental per la seva situació estratègica, conscients que en el futur segurament els tocaria tornar a intervenir-hi, tal com efectivament va passar.

Aquella Girona tenia una població que girava a l'entorn de 4.650 persones, de les quals 707 eren clergues, canonges, frares o monges. El poder de l'Església era enorme, comparable només amb el de l'exèrcit i el de les classes benestants. La majoria de les cases i els horts pertanyien a aquests estrats socials. És evident que el poble no coneixia gairebé els orígens d'uns conflictes bèl·lics que periòdicament li queien al damunt, talment com noves plagues bíbliques, comparables només amb les epidèmies o els aiguats.

JOIA PER A BIBLIÒFILS

Aquest plànol pertany a la British Library Board, i ha estat reproduït amb tota l'amplitud i detalls per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb una edició de luxe, continguda en una àmplia capsa folrada amb roba sedosa, vermella, de canonge, i amb lletres daurades. Acompanya el plànol un llibre breu que descriu i explica el contingut del document i relata les dades principals de la ciutat en aquell moment, escrit per Joan Boadas i Raset, amb precisions sobre el conjunt urbà de l'època. L'atractiu principal d'aquesta publicació són el disseny i la confecció, que la converteixen en una veritable joia de bibliòfil. Un autèntic caprici per a col·leccionistes i amants de la bellesa editorial.

La presentació del llibre és a càrrec del nostre compatrici, el conseller Joaquim Nadal, que ja ens té acostumats a aquestes «delicadeses». La penúltima va ser l'edició en facsímil –també encapsada– del Llibre de la muntanya, escrit per Josep Romeu l'any 1917. Segurament és del domini públic que quan Nadal va entrar en el govern de Catalunya tot primer es va parlar que portaria la conselleria de Cultura, i després passaren a confiar-li el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Sempre desconeixerem la mena de conseller de Cultura que les circumstàncies ens han fet perdre.