La recopilació del material es recull en el llibre de gran fondària.

Eva Vázquez - Sant Feliu de Guíxols - Ens havien acostumat a un periòdic de tinta forta amb una capçalera que s'hauria asel cap de l'om d'un joc si no fos que recordava massa un hivern molt fred en què va acabar una guerra i es van veure passar els primers núvols que ja n'anunciaven una altra. Quatre anys després de l'edició del primer El Trenta-nou, el seu butlletí semestral, el Grup de Recerca de l'Època Franquista de Sant Feliu (GREF) culmina un intens treball d'investigació a les hemeroteques, els arxius, les biblioteques i les fonts orals amb la recopilació de tot aquest material en un llibre de gran fondària, Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra, un volum que a hores d'ara ja és imprescindible per conèixer per dins una època encara tan propera, tan viva, i sovint tan negligida.

Potser no és l'única iniciativa que els darrers temps, sobretot, ha permès recuperar la memòria dels primers anys de la postguerra, però potser sí la més constant, la més participativa i, ara també, una de les més exhaustives. L'edició de Franquisme i repressió, un llibre voluminós i acurat de quasi 500 pàgines amb aportacions d'un col·lectiu entusiasta i seriós d'historiadors locals, posa sobre paper, meticulosament ordenats, més de sis anys de treball coordinat des de l'Arxiu Municipal per donar a conèixer a la gent de Sant Feliu la seva pròpia història i oferint-los, en molts casos per primera vegada, una veu protagonista en el relat a partir del testimoniatge personal. Els diversos capítols del llibre, a més del cap de l'arxiu i ànima del grup, Àngel Jiménez, els signen Marc Auladell, Jordi Gaitx, Verònica Garcia i Esther Plaza, però en les recerques prèvies, al llarg d'aquests anys, hi han participat molts altres investigadors locals, sigui des del mateix GREF o, abans i tot, des dels actius tallers d'història organitzats pel mateix arxiu per estendre la passió per recuperar el passat, fins i tot quan és incòmode, com un deure de coneixement però també de justícia. El treball s'estructura en quatre grans blocs que responen també als àmbits temàtics tractats en les diverses jornades, exposicions i conferències promogudes pel GREF al llarg de la seva recerca: «La configuració local del nou règim», on es detallen les estructures de poder, incloent-hi l'Església, i els seus dirigents, a més dels efectes de la misèria consegüent, des de les malalties a la fam, des de la creació d'entitats doctrinàries fins a la corrupció institucional; «L'exili de 1939», que parteix de l'èxode massiu del febrer del 39 per seguir el destí dels desterrats fins als camps de concentració francesos i alemanys o cap a Amèrica; «La repressió directa», en què s'aprofundeix en les detencions, depuracions i ajusticiaments, i «La dona, exponent de la repressió indirecta», que situa la dona al centre del projecte franquista de la «gran família», preservadora dels valors instituïts i, doncs, d'urgent adoctrinament des de la infància per convertir-la en mare i esposa submisa, abnegada i diligent.

Entremig, perquè les xifres només fan servei als estadistes, es faciliten, al costat d'abundants dades inèdites, molts testimonis vius a través d'entrevistes, cartes i altres papers personals. Entre les informacions detallades que proporciona el llibre, destaquen l'enumeració de les delegacions i els serveis de la Falange i els seus responsables, incloent-hi les milícies, la premsa, la Sección Femenina, el Frente de Juventudes i l'Auxilio Social; les baixes censals registrades entre 1936 i 1940, en què consten les pèrdues pels bombardejos, l'exili, l'empresonament, els batallons de càstig o el front; el nom dels guixolencs deportats als camps nazis; el dels afusellats al Baix Empordà (82 en total); el cens dels presos en llibertat vigilada, el dels condemnats a mort i el dels funcionaris depurats.