Els treballs publicats s'han fet en homenatge al Dr. Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona

L'Institut d'Estudis Gironins acaba d'editar el número 49 de la publicació "Annals", dedicat en homenatge al Sr. Enric Mirambell i Belloc, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona. Inclou els treballs aportats pels membres del centre d’estudis durant l’últim any i ha comptat amb la col·laboració del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

RELACIÓ DE TREBALLS  

PRESENTACIÓ a càrrec de la Junta de l'Institut d'Estudis Gironins

NARCÍS JORDI ARAGÓ 
Enric Mirambell i l'esperit de Girona.

JOSEP BRUGADA I GUTIÉRREZ-RAVÉ
Una crònica del setge de Girona de l'any 1710.

JOAN BUSQUETS DALMAU
Els inicis d'uns moviments cristians seglars animats pel Dr. Damià Estela

JOSEP CANAL, EDUARD CANAL, JOSEP M. NOLLA, LLUÍS PALLÍ i JORDI SAGRERA (HUG GIRONA)
La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV. 

JOSEP CLARA
El misteri de la mort del bisbe Irurita. Estat de la qüestió i noves dades.

DOLORS CONDOM GRATACÓS
L'edició gironina de l'Ars Poética d'Horaci..

MARIA MERCÈ COSTA
Les dames gironines del Monestir de Jonqueres.

GEMMA DOMÈNECH I ROSA MARIA GIL
Enric Mirambell, retrats de ciutat.

JOAN DOMÈNECH MONER
Artistes i artesans gironins (o vinculats a Girona) en els retaules de Lloret de Mar.

PERE FREIXES I CAMPS
Narcís Coromina, argenter quatrecentista de Girona

MIQUEL S. GROS I PUJOL PVRE.
El fragment del sacramentari gironí, Barcelona, Bib. Univ, Ms. 1949/16

MONTSERRAT HOSTA I REBÉS, SANTI SOLER I SIMON
El convent dels carmelites descalços de Girona en el primer terç del s.XIX. Lúltim inventari del convent.

JOSEP M. MARQUÈS
Documents sobre l'orgue de la seu de Girona, 1363-1496.

JOSEP M. MARQUÈS
Patrimoni cultural de l'Església a Girona: alguns moments de la seva evolució.

AURORA MARTÍN
Una tomba excepcional de la necròpolis del Puig d'en Serra (Conjunt ibèric d'Ullastret), Serra de Daró, Baix Empordà.

BRIGIT NONÓ RIUS
Bibliografia d'Enric Mirambell i Belloc (1947 - )

JOSEP PERARNAU I ESPELT
El "De triplici Statu Mundi" no és de Francesc Eiximenis.

ENRIQUETA PONS I BRUNS
Els orígens de l'estabilitat humana i de l'organització del territori empordanès.

JAUME DE PUIG I OLIVER
Sis fragments de lletres episcopals del temps de Pere d'Urrea (1325-1328) i Gastó de Montcada (1328-1334), bisbes de Girona.

XAVIER RENEDO PUIG
El papagai i l'Orient (Notes sobre la història del papagai a l'edat mitjana)

ÀNGEL RODRÍGUEZ VILAGRAN
El "Butlletí Oficial de l'Església" de Girona

CARLES SAPENA
Unes memòries de Mn. Josep Maria Marquès i Planagumà, historiador i arxiver.

EDUARD SIERRA VALENTÍ
Documents notarials de la inquisició a Girona (1572-1635).

NARCÍS SOLER I MASFERRER
Ceràmica trobada als Banys Àrabs.

MARC SUREDA I JUBANY
Hagiografia i territori. La muntanya de Sant Julià de Ramis i Sant Carlemany.

DAVID TORRA FERRER
Una "Querimonia" en defensa de Sant Pau de Fontclara.

JOAN VALERO MOLINA
La situació artística a Girona durant el primer quart del segle XV

PEP VILA
Una edició gironina, del començament del segle XIX, de les "Instruccions per la ensenyança de minyons", de Baldiri Reixac.

BORJA VILALLONGA
La historiografia gironina de la Restauració

RESSENYES I NOTES BIBLIOGRÀFIQUES

MONTSERRAT MOLI FRIGOLA
Mario Zuchitello "Un català a la cort dels Tsars: Antoni Colombí i Payet, comerciant  i primer Cònsol General d?espanya a Rússia". (Tossa 1749 - Sant Petesburg 1811)

PEP VILA
Un cartell de teatre francès, durant la dominació napoleònica a Girona.

Crònica publicada el 5 d'octubre de 2008 al diari "El Punt"

De quan érem francesos

Comentaris sobre el darrer volum publicat per l'Institut d'Estudis Gironins

la contra -Joan Ribas

En el volum de l'any 2008 dels Annals d'Estudis Gironins que acaba de veure la llum amb la discreció acostumada, s'hi aboquen els treballs d'investigació històrica que diverses persones han realitzat durant l'any. Es tracta –com sempre– d'un gran calaix de sastre que serveix perquè els autors puguin veure publicats els seus treballs –sempre il·lusiona– i perquè els seus benemèrits dos-cents quaranta-nou socis rebin el corresponent llibre, que passarà a ser col·leccionat al costat dels anteriors...

En el d'enguany, hi ha treballs d'homenatge al doctor Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona. La veritat és que és un homenatge discret, amb una fotografia i una ressenya biogràfica breu. Poca cosa per manta feina dedicada a la ciutat!

Però qualsevol esperit curiós pot espigolar, entre tanta erudició, alguns trets que mouen la curiositat. Així, tenim que Pep Vila, infatigable i tenaç regirador de papers vells i oblidats, publica un cartell de teatre, editat en francès, durant la dominació napoleònica. Cal recordar que els francesos s'establiren aquí i se'n consideraren amos i senyors fins a l'any 1814. Volien imposar els patrons i models culturals propis. La ciutat tenia llavors 4.500 habitants, i en les diades assenyalades s'organitzava al Teatre de Comèdies, antecedent del Teatre Municipal inaugurat el 1860, teatre, però també òperes, balls de saló i commemoracions civicoreligioses quan s'esqueia la festa de l'Emperador. El cartell trobat per Pep Vila a l'Arxiu de la Corona d'Aragó parla per si mateix: l'única llengua és el francès, i l'estil de les obres que s'hi anuncien traspua la cultura francesa, que llavors –tot cal dir-ho– era molt més avançada que l'autòctona. Veuríem encara el teatre en la llengua de Molière si els exèrcits francesos no s'haguessin retirat?

PROTESTAR DESPRÉS DE MORIR En el mateix volum es publica un treball pòstum del malaguanyat Josep M. Marquès, traspassat el 8 de novembre del 2007. A l'eminent historiador i arxiver el va perseguir sempre la fama de crític, per les seves reiterades –i gairebé sempre fundades– protestes sobre molts aspectes de l'Església en el vessant cultural.

En aquestes darreres notes fa un crit d'atenció sobre el sarcòfag dels Sitjar, que «s'està malmetent a la intempèrie, a la façana de migdia de Sant Feliu de Girona. Convençudes diverses instàncies que és hora d'aturar aquesta malvestat, compto que en el futur immediat s'hi ha de posar remei (sic)».

També demana una millor destí per als sarcòfags paleocristians que hi ha a la mateixa església, perquè «són el conjunt artístic més important de Girona durant el primer mil·lenni». Ara que s'està restaurant l'interior de Sant Feliu, s'ha comptat a fer cas de la protesta pòstuma del doctor Marquès?