Treballs i Publicacions > El paisatge: element vertebrador de la identitat empordanesa
|
Treballs i Publicacions > El paisatge: element vertebrador de la identitat empordanesa |
|
|
Publiquen les actes del congrés: El paisatge, element vertebrador de la
identitat empordanesa.
Es va celebrar per commemorar el 50è aniversari de l'Institut d'Estudis Empordanesos, que n'ha editat les actes en dos volums.
Les actes s'agrupen en els quatre àmbits temàtics en que es va desenvolupar el congrés, amb una ponència per a cada àmbit i les comunicacions que hi van ser presentades. El volum I conté els àmbits: «1. Territori, paisatge i medi natural a l'Empordà» i «2. Les transformacions d'un paisatge: memòria i història - Història antiga empordanesa». El volum II conté els àmbits: «3. Les transformacions d'un paisatge: memòria i història - Història medieval, moderna i contemporània» i «El paisatge empordanès inspirador de la creació artística». Els volums s'enceten amb un pròleg de Eduard Puig i Vayreda, President de l'Institut d'Estudis Empordanesos ACTES DEL CONGRES VOLUM I CIÈNCIES Ponència
Aproximació a l’evolució de la fauna i el
paisatge de l’Alt Empordà des del neolític fins als nostres dies, i
perspectives de futur Comunicacions
L’evolució del paisatge de les closes: 1957-2001
L’evolució recent del paisatge a l’Alt Empordà a partir de l’anàlisi en els
canvis d’usos i cobertes del sòl (1950-2000)
Els aiguamolls. Un paisatge genuïnament
empordanès Els
prats de dall de l’Empordà, un cultiu tradicional en recessió
Les comunitats dominades per líquens, un aspecte
amenaçat del paisatge de l’Empordà
Estudi naturalístc de la muntanyeta del castell
de Sant Ferran Natura,
cultura i esplai. El grup de joves Taballera del Port de la Selva
(1986-2006) El
Centre Excursionista Empordanès: 40 anys treballant per al territori, el
paisatge i el medi natural de l’Empordà.
La Garriga d’Empordà
La nova cultura de l’aigua a l’Empordà: estudi
de la qualitat de les aigües dels nostres rius ARQUEOLOGIA Ponència
L’Empordà a l’antiguitat: de la prehistòria a la
humanització del paisatge Comunicacions Aproximació als
sistemes agrícoles durant la prehistòria i la protohistòria de l’Empordà
L’apropiació del paisatge a través del ritual de la mort: de la inhumació a
la incineració. L’exemple del dolmen de Pardals (Darnius)
Noves roques amb gravats prehistòrics als Vilars
(Espolla, Alt Empordà)
Paisatge i assentament en el jaciment ibèric de
Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): l’explotació del combustible vegetal
a l’Alt Empordà en el primer mil·lenni aC
El poblament ibèric costaner del Baix Empordà i
el seu paisatge
Herència multicultural d'un paisatge sostenible emporità La
Garrotxa d’Empordà, un paisatge romanitzat?
La terrisseria romana de la Bomba (Vilacolum,
Torroella de Fluvià):les excavacions de l’any 2002.
El paisatge agrari a l’Empordà en temps dels
romans: l’exemple de la vil·la de la Font del Vilar (Avinyonet de
Puigventós)
El Serradar: una necròpolis i un hàbitat de
l’antiguitat tardana a Sant Pere Pescador
Poblament medieval i ocupació del territori als
contraforts nord-occidentals del cap de Creus VOLUM II GEOGRAFIA I HISTORIA Ponència
Ni sirenes ni pastors, o la trampa de la
identitat Comunicacions Entre les aigües i el
bosc. Impressions del paisatge medieval a la plana del Baix Ter (segles
XII-XIV)
La transformació de la plana empordanesa en els períodes medieval i modern.
El cas de Castelló d’Empúries Història
dels paisatges de la Catalunya del segle XVIII: aplicació a l’Empordà Un
episodi de la plantada de vinyes i oliveres a l’Empordà (1773-1777) explicat
en primera persona L’impacte
de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga sobre els boscos
empordanesos a finals del segle XVIII Dinàmica
social i canvi ambiental: el dessecament de l’estany d’Ullastret durant la
segona meitat del segle XIX El conjunt
hidràulic del molí de l’Armentera El vessant
mediterrani dels Pirineus com a paisatge cultural
La transhumància a la comarca de l’Alt Empordà
La gran transformació del paisatge rural empordanès. El terraprim occidental
(1950-1980). Tot valorant la incidència del fred de 1956. L’almadrava
volant de pescar tonyines de Llançà al XIX
Paisatge, pescadors i peixos: la pesca artesanal
al cap de Creus
Plataforma cívica Salvem l’Empordà: quin model
d’Empordà volem?
La visió de l’Empordà segons l’emigrat
rossellonès Comellas durant la Guerra Gran El paisatge
empordanès vist pels viatgers El
paisatge de l’escriptura a les terres de l’Empordà, element cabdal dins de
la creació de la memòria col·lectiva; els senyors de Foixà Els Pi, els
Sunyer i els Pi i Sunyer El
patrimoni eclesiàstic perdut a la parròquia de Figueres Morals
ultratjades, paisatges interiors de Castelló d’Empúries. El cas del prevere
i de l’alcavota (1686) PINTURA I LITERATURA Ponència
L’Empordà i la plenitud del paisatge líric Comunicacions Mística al cap de
Creus L’Empordà,
territori de creació pictòrica. Noves perspectives per a l’estudi de l’art
empordanès
La visió del paisatge empordanès a través de la premsa figuerenca (1923-
1936) Lluís
Vayreda i Trullol, l’ànima del paisatge empordanès
Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l’ Empordà des del projecte
polític de l’exili republicà El
paisatge empordanès a la narrativa de Maria Angels Anglada Les
estratègies de la memòria: M. Àngels Anglada i Vilamacolum
L’Alt Empordà i el seu paisatge: retrat amb paraules El
paisatge i les afinitats literàries: l’Empordà com a camp de treball
literari a El Quadern gris Fugint dels
tòpics: El meravellós desembarc dels grecs a Empúries El paisatge
del país en l’obra poètica de Montserrat Vayreda GEOGRAFIA HUMANA Ponència
Paisatge, identitat i territori Comunicacions Les unitats del
paisatge geogràfic a l’entorn de Figueres i els reptes de la seva gestió al
llindar del segle XXI
Usos populars de les plantes i gestió del
paisatge: alguns resultats d’una recerca etnobotànica a l’Alt Empordà
L’estudi dels canvis en els assentaments a la
plana de l’Alt Empordà a través de la fotografia aèria
Impacte social de la creació d’un parc natural CONCLUSIONS Conclusions del congrés |
| Informació facilitada per la Diputació de Girona |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
L'Institut
d'Estudis Empordanesos ha publicat en dos volums les actes del congrés:
«El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa», que es va
celebrar a Figueres i Perelada els dies 20, 21 i 22 d'octubre de 2006, per
commemorar els 50 anys de la seva fundació.