Es presenta com a obertura de la festa major del poble.

XAVIER CASTILLÓN - Vilopriu - Magda Planelles, vídua del fundador de l'escola Súnion de Barcelona i actual titular del centre, és l'autora d' Història i records de Vilopriu , un llibre de 346 pàgines tan ben documentades com il·lustrades sobre aquest poble empordanès, on es presentarà dijous per obrir la festa major.

«El llibre no ens parla només de fets i de pedres, que també; sinó que sobretot ens parla de la gent.» Aquest és un fragment del pròleg del llibre, escrit pel senador Lluís Maria de Puig, veí de Vilopriu des de fa uns quants anys. Aquest dijous, De Puig també intervindrà en la presentació d'aquesta Història i records de Vilopriu, que tindrà lloc a la plaça Andreu Tuyet (21.00 h). L'altre presentador serà Jordi Caixàs, professor de llengua i literatura de l'escola Súnion, que va revisar el text de Magda Planelles. A continuació, l'Ajuntament -que ha col·laborat, juntament amb la Diputació, en l'edició del llibre- hi oferirà un piscolabis amenitzat pel grup Full House.
Magda Planelles és una persona tan vinculada a Vilopriu com el seu marit, Pep Costa-Pau (1937-1986), originari de Garriguella i fundador, el 1974, de l'escola Súnion. Planelles ha dedicat dos anys de treball a aquest llibre, que obre amb una explicació sobre l'origen i l'evolució del nom de Vilopriu. A continuació, hi ha capítols dedicats a la geografia i l'economia del poble; la seva història des de temps immemorials; el castell; l'església parroquial de Sant Pere; les festes, els costums i les tradicions, i les societats recreatives i d'esplai. Tenint en compte la vinculació de l'autora amb el món de l'ensenyament, és lògic que hi hagi un capítol dedicat a l'escola, on apareix una relació de tots els mestres des del 1868 fins al 1967, quan es va tancar l'escola i els nens de Vilopriu van haver d'anar a Camallera. També hi ha un capítol dedicat a mossèn Anton Passols, que va dirigir la parròquia de Vilopriu entre el 1935 i el 1963, deixant-hi un gran record. També hi ha un «recull de petites històries» i un extens capítol dedicat a les cases de Vilopriu i els seus habitants entre el 1862 i el 1964.
La majoria de les fotografies d'aquesta acurada edició han estat aportades pels mateixos veïns del poble, segons s'acredita al final del volum, juntament amb l'apèndix documental i la bibliografia.