L'Institut d'Estudis Ceretans
publica els treballs del XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de
Puigcerdà.
Es titula: "Món Ibèric als
Països Catalans" i comprèn dos volums.
="XIIIcout
d'Estudis Ceretans amb la col·laboració, entre d'altres, del Patronat
Francesc Eiximenis i l'Ajuntament de Puigcerdà,
publica en una monografia les actes i els treballs del XIII Col·loqui
Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà que, amb l'assistència de 130
persones, es va celebrar a Puigcerdà
el 14 i el 15 de novembre del 2003, i en el transcurs del qual es va fer un
homenatge Josep Barberà i Farràs, destacat iberista i President d'Honor de
la Societat Catalana d'Arqueologia.
Amb paraules de Pere Campmajó, President del
XIII CIAP, aquest col·loqui te la intenció de posar de relleu les darreres
recerques consagrades als ibers que visqueren a banda i banda dels Pirineus
en un sentit ampli, des del País Valencià al sud, als llindars de l'Hérault,
al nord. A l'oest, la Val d'Aran marcaria la frontera teòrica entre els
ibers de la Mediterrània i els celtibers, d’influència més atlàntica. Els
ibers integren una multitud de petits pobles relativament homogenis,
descendents d’aquells homes de l’edat del bronze i del ferro.
L'obra està dividida en dos
volums i consta dels
següents articles i treballs:
 VOLUM
I
SALUTACIÓ
Joan Mateu i Lladó, president de l'IEC
CRÒNICA
DISCURS OFICIAL D'OBERTURA
Pere Campmajó, president del XIII CIAP
LLISTAT D'INSCRITS
HOMENATGE A JOSEP BARBERÀ FARRÀS
SOBRE AIXÒ QUE SE’N DEIA UN AFICIONAT A
L'ARQUEOLOGIA
Josep Barberà Farràs EN JOSEP
BARBERÀ I LA FORMACIÓ DE GENERACIONS D'ESTUDIANTS
Núria Molist i Josep M. Solias JOSEP
BARBERÀ I LA HISTÒRIA D'UN PROJECTE: LA SOCIETAT CATALANA D'ARQUEOLOGIA
Maria Àngels Petit, presidenta de la Societat Catalana d'Arqueologia
ELS ANTECEDENTS (EDAT DEL BRONZE FINAL -
FERRO) ATTACHES ET RELATIONS
MÉRIDIONALES AUX ÂGES DU FER: LE CAS DU COULOIR AUDE-GARONNE
Guy Rancoule CATALUNYA A LA
TRANSICIÓ DE L'EDAT DEL FERRO. ZONA DE PAR, ÈPOCA DE TRASBALSAMENTS HUMANS I
CANVI CULTURAL
Enriqueta Pons, Arqueòloga investigadora del Museu d'Arqueologia de
Catalunya a Girona L'EVOLUCIÓ DELS
GRUPS CULTURALS DEL BRONZE FINAL I DEL FERRO AL PAÍS VALENCIÀ. ESTAT DE LA
QÜESTIÓ I PROBLEMÀTICA.
Francesc Gusi, Cap del servei d'Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques de la Diputació de Castelló.
Empar Barrachina, Arqueòloga del Servei d'Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques de la Diputació de Castelló.
L'ASSENTAMENT DE LA PRIMERA EDAT DEL FERRO DE
SANT JAUME - MAS D'EN SERRA (ALCANAR, MONTSIÀ). BALANÇ DE LES CAMPANYES
D'EXCAVACIÓ REALITZADES ENTRE ELS ANYS 1997 I 2003
David Garcia, Arqueòleg. GRAP (Grup de Recerques en Arqueologia
Protohistòrica. Universitat de Barcelona); Professor associat de la
Universitat de Barcelona.
Francesc Gracia, Arqueòleg. GRAP. Professor titular. Universitat de
Barcelona
Isabel Moreno, restauradora especialitzada en arqueologia. Arqueòloga. GRAP.
Coordinadora de les excavacions al jaciment de Sant Jaume.
Amb la col·laboració de:
Sr. Ramon Álvarez, Arqueòleg i dibuixant. departament de Prehistòria,
Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.
Sra. Gemma Ibars, Arqueòloga. GRAP.
RESULTATS DE LES EXCAVACIONS DE 1997 A 2003 A L'OPPIDUM DEL TURÓ DEL
MONTGRÒS, EL BRULL (OSONA)
Albert López i Xavier Fierro, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.
Diputació de Barcelona
Mateu Riera, Col·laborador del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.
Diputació de Barcelona. TEMA 1 -
ESTAT DE LA QÜESTIÓ ALS DIVERSOS TERRITORIS
LES IBÈRES DES PYRÉNÉES AU RHÔNE: BILAN DE
VINGT ANS DE RECHERCHES ET NOUVELLES PERSPECTIVES.
Daniela Ugolini, Chargée de Recherche au CNRS, UMR 6573, Centre Camille
Jullian, Aix-enProvence EL MÓN
IBÈRIC AL NORD-EST PENINSULAR. PANORAMA ACTUAL DE RECERCA
Francisco Gracia, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
Universitat de Barcelona. Proyecto HUM 2004 - 03121/HIST.
LA RECERCA DE LA CULTURA IBÈRICA AL PAÍS
VALENCIÀ: L'ESTAT ACTUAL I UNA PERSPECTIVA DE FUTUR.
Feliciana Sala, Professora Titular d'Arqueologia. Universitat d'Alacant.
ROUSSILLON ET LANGUEDOC OCCIDENTAL À L'ÂGE DU
FER: NOUVELLES DONNÉES SUR LES HABITATS ET SUR L'OCCUPATION DU SOL À PARTIR
DES RECHERCHES RÉCENTES.
Claire-Anne de Chazelles, Chargée de recherche au CNRS.
UNE REPRÉSENTATION DU PEUPLEMENT DANS LES
SOURCES ANTIQUES DU FLEUVE RHODANOS AUX PYRÉNÉES?
Virginie Ropiot, Casa de Velazquez (Madrid9, Doctorante à l'Université de
Besançpn (Franche-Comté). LA
CERDANYA I ELS CERETANS: TRANSFORMACÍONS D'UN POBLE I D'UN PAISATGE PIRINENC
EN ÈPOCA ANTIGA.
Oriol Olesti, Professor de la UAB i UOC
Oriol Mercadal, Director del Museu Cerdà.
Pere Valiente, Projectista d'Arquitectura, Col·laborador del Museu Cerdà.
CONTRIBUCIÓN AL ESTUDIO DEL POBLAMIENTO
IBÉRICO EN ÉPOCA PRERROMANA EN LAS COMARCAS DE LA HOYA DE HUESCA Y SOMONTANO
DE BARBASTRO (HUESCA)
Ignacio Lafragüeta, Becario del Instituto de Estudios Altoaragoneses (I.E.A.)
2002-2003. TERRITORI I HÀBITAT AL
DORD-EST CATALÀ EN ÈPOCA IBÈRICA.
Aurora Martín, Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona / Ullastret.
L'ESTUDI DEL TERRITORI DE L'OPPIDUM
D'ULLASTRET (1997-2003). OCUPACIÓ EXTRA MUROS I PAISATGE RURAL.
Rosa Plana, Universitat de Pau.
Aurora Martín, Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona / Ullastret.
Amb la col·laboració de :
Ferran Codina, col·laborador del MAC d' Ullastret.
Béatrice Crampe, Universitat de Pau.
NOVES APORTACIONS SOBRE LA PERIODITZACIÓ DEL JACIMENT DE MAS CASTELLAR DE
PONTÓS (ALT EMPORDÀ)
Enriqueta Pons, Mónica Bouso i Maribel Fuertes, Equip de Pontós (Museu
d'Arqueologia de Catalunya-Girona)
David Asensio, ROCS, S.A. EL SISTEMA
DEFENSIU DEL POBLAT IBÈRIC DE MAS CASTELLAR DE PONTÓS (ALT EMPORDÀ, GIRONA)
Enriqueta Pons, Arqueòloga investigadora del MAC - Girona.
Carlos Gonzalo i Antonio López, Equip arqueològic de les excavacions de
Pontós. PRIMERES DADES SOBRE EL
POBLAT IBÈRIC DEL PUIG DEL CASTELL (CASSÀ DE LA SELVA, EL GIRONÈS)
Maribel Fuertes i Jordi Merino, Janus, S.L.
EL POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ RODÓ (LLORET DE
MAR, LA SELVA)
Joan Llinàs, Jordi Merino i Carme Montalbán, Janus S.L.
ILERGETS I LACETANS OCCIDENTALS. DEU ANYS DE
RECERQUES I ALGUNES PROPOSTES DE SÍNTESI
Ignasi Garcés, Universitat de Barcelona.
EL TERRITORI ILERGET ORIENTAL: EVOLUCIÓ DEL
POBLAMENT I DEFINICIÓ DE FRONTERES
Xavier Bermúdez, Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i
Egípcia. Universitat de Barcelona.
EL JACIMENT IBEROROMÀ DE MONTERÓ 1 (CAMARASA, LA NOGUERA). RESULTATS
PRELIMINARS DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES.
Xavier Bermúdez, Josep Cruells i Miguel Ángel González, Universitat de
Barcelona.
Núria Morell i Jordi Principal, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
NOVES DADES SOBRE EL NUCLI FORTIFICAT
ILERGETA DELS ESTINCLELLS (VERDÚ, URGELL)
David Asensio i Jordi Morer, ROCS, S.C.P.
Ramon Cardona, Conxita Ferrer i Josep Pou, Centre d'Estudis Lacetans
Oriol Saula, Museu Comarcal de l'Urgell.
JACIMENTS IBÈRICS SOTA EDIFICIS MEDIEVALS I
MODERNS A LES COMARQUES DE LLEIDA.
Joan RamonGonzález i Josep Eugeni Medina, Servei d'Arqueologia de l'Institut
d'Estudis Ilerdencs. APROXIMACIÓ A
L'EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DEL POBLAT LAIETÀ DEL TURÓ DE CA N'OLIVER (SEGLES
VI-I aC)
Joan Francès, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Oscar Sala, Marc Guàrdia i Jordi Hernández, Col·lectiu de Recerques
Arqueològiques de Cerdanyola.
David Asensio, ROCS, SCP JACIMENTS
ARQUEOLÒGICS I POBLAMENT D'ÈPOCA IBÈRICA ANTIGA I PLENA (SEGLES VI-III aC) A
LA COMARCA DEL GARRAF (BARCELONA)
Magí Miret, Arqueòleg. PATRÓ
D'ASSENTAMENT I HÀBITAT IBÈRIC AL PUIG DE SITGES (SITGES, COMARCA DEL
GARRAF, PROVÍNCIA DE BARCELONA): UN ESTAT DE LA QÜESTIÓ.
Juan Garcia i MAgí Miret, Arqueòlegs.
Víctor Revilla, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
Universitat de Barcelona. EL MÓN
IBÈRIC A LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA
Jordi Diloli, Professor de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira
i Virgili.
David Bea, Arqueòleg. Investigador del Grup de Recerca de la Universitat
Rovira i Virgili, Seminari de Topografia Antiga.
L'IBÈRIC TARDÀ A LA CESSETÀNIA: CANVIS I
CONTINUÏTATS EN EL MÓN IBÈRIC (SEGLES III-I aC)
Alejandro Ros, Grup de Recerca Clàssica, Protohistòrica, i Egípcia de la UB.
EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES DEL PROCÉS D'EMERGÈNCIA D'ÉLITES
ARISTOCRÀTIQUES A LA CIUTADELLA IBÈRICA D'ALORDA PARK (CALAFELL, BAIX
PENEDÉS)
David Asensio i Jordi Morer, ROCS, S.C.P., Recerca i Difusió de la Cultura
Ibèrica.
Josep Pou, Ajuntament de Calafell.
Joan Sanmartí i Joan Santacana, Universitat de Barcelona.
DARRERES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL
CASTELLET DE BANYOLES (TIVISSA, RIBERA D'EBRE): UNA CIUTAT IBÈRICA EN EL
SEGLE III aC.
David Asensio, ROCS, S.C.P., Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica.
Maite Miró, Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Joan Sanmartí, Universitat de Barcelona.
MODIFICACIÓ I CANVI EN EL SISTEMA DEFENSIU DE
L'ESTABLIMENT DE SANT MIQUEL DE VINEBRE (RIBERA D'EBRE). UN EFECTE DE LA
ROMANITZACIÓ DEL TERRITORI?
Margarida Genera, Cap de la secció d'Inspecció Tècnica i Programació del
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Carlos Brull, Arquitecte, membre de l'equip científic del jaciment Sant
Miquel de Vinebre.
Anna Gómez, Arqueòloga, membre de l'equip científic del jaciment Sant Miquel
de Vinebre.
Joan Alberich, Professor de Filologia Clàssica.
L'ESTABLIMENT DELS CASTELLONS (FLIX, LA
RIBERA D'EBRE). RESULTATS PRELIMINARS DE LES RECERQUES 2000-2003.
Margarida Genera, Cap de la secció d'Inspecció Tècnica i Programació del
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Directora del projecte
científic dels Castellons.
Anna Gómez, Arqueòloga, membre de l'equip científic dels Castellons.
Marc Jornet, Codirector de la campanya de 2002 del jaciment dels Castellons.
Jordi Pérez, Arqueòleg, membre de l'equip científic dels Castellons.
Iris Rodríguez, Membre de l'equip científic.
Lluís Sant, topògraf del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de
Catalunya. EL SISTEMA DEFENSIU DEL
POBLAT IBÈRIC DE L'ASSUT (TIVENYS, BAIX EBRE).
Equip ASSUT, format per: Roc Arola, David Bea, Jordi Diloli, Ramon Ferré,
Neus Gasull, Iñaki Matias, Ramon Roqué, Izadi Salsamendi, Samuel Sardà,
Mariona Valldepérez, Jordi Vilà i Enric Vilalta. Àrea d'Història Antiga.
Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.
LA ORGANITZACIÓN TERRITORIAL EN EL PAUS
VALENCIANO ENTRE LOS SIGLOS VI Y I a.c. PANORAMA ACTUAL Y REFLEXIONES PARA
EL DEBATE.
Helena Bonet, Directora del Servicio de Investigación de la Diputación de
Valencia.
Jaime Vives-Ferrándiz, Servicio de Investigación Prehistòrica de la
Diputación de Valencia.
 VOLUM
II TEMA 2 - ECONOMIA,
COMERÇ I CULTURA MATERIAL
INTERCANVI, COMERÇ I SOCIETAT EN EL MÓN IBÈRIC.
Joan Sanmartí, Catedràtic d'Arqueologia. Universitat de Barcelona
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES DELS POBLES IBERS
AL PAÍS VALENCIÀ.
Consuelo Pérez, Guillem Mata i M.Pilar Iborra, Departament Prehistòria i
Arqueologia. Universitat de València.
ORIGEN I DISPERSIÓ DELS FERMALLS DE DOS GARFIS I PLACA ÚNICA.
Raimon Graells, Arqueòleg. Universitat de Lleida.
RAMADERIA, EXPLOTACIÓ METAL·LÚRGICA I
INTERCANVI A ZONES ALTES DEL PALLARS SOBIRÀ AL FINAL DEL PRIMER MIL·LENI
a.n.e.
Ermengol Gassiot, Jordi Jiménez, Joaquim Oltra i Adam Picón, Departament de
Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona.
LA PRODUCCIÓ DE BRONZE A L'ÀREA D'ULLASTRET:
APORTACIONS ARQUEOMÈTRIQUES.
M.Carme Rovira, Col·laboradora el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
ESTUDI DELS MATERIALS DE L'OCUPACIÓ IBÈRICA
DE CASTELLTALLAT (SANT MATEU DEL BAGES, BAGES)
Goretti Vila, Arqueociència.
ADOBATGE I TINTURA EN ÈPOCA IBÈRICA. ELEMENTS ESTRUCTURALS, ANALÍTICS
QUÍMICS I MATERIALS PER A LA IDENTIFICACIÓ D'UNA INSTAL·LACIÓ ARTESANAL. EL
CAS D'OLÈRDOLA.
Núria Molist, Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola.
Joan Enrich, Montse García, Montse Gómez i Jordina Sales, Arqueocat.
Josep M. Bosch, Patrimoni d'Andorra. Museu d'Arqueologia de Catalunya -
Olèrdola.
Josep Mestres i Maria Rosa Senabre, Museu de Vilafranca.
ELS MOLINS DE LA LAIETÀNIA IBÈRICA
Marta Portillo, Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i
Egípcia, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Facultat
de Geografia i Història, Universitat de Barcelona.
ESTUDI ARQUEOMÈTRIC DE LES ÀMFORES IBÈRIQUES
DEL PUIG CASTELLAR (SANTA COLOMA DE GRAMENET)
E.Tsantini, J. Buxeda i J.M.Gurt, Equip de Recerca Arqueomètrica de la
Universitat de Barcelona (ERAUB). Departament de Prehistòria, Història
Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona.
LES ÀMFORES IBÈRIQUES DEL POBLAT D'ALORDA
PARK (CALAFELL, BAIX PENEDÈS)
Marta Miñarro, Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i
Egípcia. Universitat de Barcelona.
EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS A OLÈRDOLA (OLÈRDOLA, ALT PENEDÈS) DURANT
L'ETAPA IBÈRICA.
Raquel Piqué, Universitat Autònoma de Barcelona
Núria Molist, Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola.
Ramon Buxó, Museu d'Arqueologia de Catalunya.
TROBALLA D'UN OBJECTE SINGULAR A
L'ESTABLIMENT DE SANT MIQUEL DE VINEBRE (RIBERA D'EBRE): UNA ARRACADA
NAVIFORME D'OR.
Margarida Genera, Cap de la secció d'Inspecció Tècnica i Programació del
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Directora del projecte
d'intervencions integral del jaciment de Sant Miquel de Vinebre.
Alicia Perea, Científica Titular del Departamento de Prehistoria del
Instituto de Historia, CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).
Anna M. Gómez, Arqueòloga. membre de l'equip científic del jaciment de Sant
Miquel de Vinebre. TEMA 3 - MÓN
FUNERARI PRACTIQUES
FUNÉRAIRES EN LAGUEDOC OCCIDENTAL ET EN ROUSSILLON DU BRONZE FINAL III À LA
FIN DU PREMIER ÂGE DU FER: ESSAI DE SYNTHÈSE.
Florent Mazière, Doctorant, UMR 6573, CCJ, Aix-en-Provence.
LES NECRÒPOLIS IBÈRIQUES A CATALUNYA
Joaquim García, Àrea d'Intervenció Arqueològica, Ajuntament de Mataró,
Patronat Municipal de Cultura.
Dolors Zamora, Secció Arqueològica. Museu de Mataró.
ASPECTES PALEOANTROPOLÒGICS DEL PERÍODE
IBÈRIC.
Domènec Campillo, Museu d'Arqueologia de Catalunya
Bibiana Agustí, Arqueòloga especialitzada en paleoantropologia i arqueologia
funerària. ELS TEMPLES DE L'OPPIDUM
D'ULLASTRET. APORTACIONS AL SEU CONEIXEMENT
Aurora Martín, Museu d'Arqueologia de Catalunya - Ullastret.
Sandra Casas, Ferran Codina, Joan Margall i Gabriel de Prado, Col·laboradors
del MAC - Ullastret.
Carles Patiño, Universitat de Girona.
LA BALMA DEL GAI. PRIMERES EVIDÈNCIES D'OCUPACIÓ IBÈRICA A L'ALTIPLÀ DEL
MOIANÈS.
Jordi Nadal, Ramon Álvarez, Alícia Estrada i Pilar Garcia-Argüelles, SERP.
Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de
Barcelona.
Rosa Ma. Albert, Institució Catalana de Recerca (ICREA) / SERP. Departament
de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.
Alejandro Ros, Grup de Recerca Clàssica, Protohistòrica, i Egípcia.
Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de
Barcelona. LA FUNCIONALITAT DELS
ESPAIS AMB INHUMACIONS PERINATALS MÚLTIPLES EN ÈPOCA IBÈRICA.
Núria Molist, Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola.
LA NECRÒPOLIS PROTOHISTÒRICA DE SANTA
MADRONA, A RIBA-ROJA (RIBERA D'EBRE)
Maria Carme Belarte, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Marta Miñarro, Jaume Noguera i Alejandro Ros, Universitat de Barcelona.
ESTUDI DE LES RESTES HUMANES PERINATALS DE LA
MOLETA DEL REMEI (425-300 aC) DES DE L'ANÀLISI QUÍMICA.
Jordi Manero, Col·legi Salesià Sant Joan Bosco.
Elena Garcia, Unitat d'Antropologia. Departament de biologia Animal,
Biologia Vegetal i Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona.
M.Eulàlia Subirà, Departament de biologia Animal, Biologia Vegetal i
Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Laboratori de Paleoantropologia
i Paleopatologia. Museu d'Arqueologia de Catalunya.
ARQUEOLOGÍA FUNERARIA IBÉRICA EN EL PAÍS
VALENCIANO: ESTADO DE LA CUESTIÓN.
Isabel Izquierdo, Subdirección General de Museos Estatales. Ministerio de
Cultura. TEMA 4 - LLENGUA,
ESCRIPTURA I ART RUPESTRE LA
LENGUA IBÉRICA EN EL SUR DE FRANCIA
Jürgen Untermann, Professor emèrit de Lingüística històrica comparada de la
Universitat de Colònia (Alemanya).
LES GRAVURES IBÈRES DANS L'ART RUPESTRE DE L'ÂGE DU FER. LE CAS DE LA
CERDAGNE
Pierre Campmajo, Chercheur UMR 8555 - CNRS - EHESS, Centre d'Anthropologie
de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne (Mairie 66760
Bourg-Madame). LA LENGUA IBÉRICA EN
EL PAÍS VALENCIANO
Jürgen Untermann, Professor emèrit de Lingüística històrica comparada de la
Universitat de Colònia (Alemanya).
ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L'EPIGRAFIA IBÈRICA A CATALUNYA
M.Isabel Panosa, Professora associada de la Universitat Internacional de
Catalunya. L'OSTRAKON DEL MAS
CASTELLAR DE PONTÓS (ALT EMPORDÀ)
Joan Ruiz TEMA 5 - DIFUSIÓ I
MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS
APLICACIONS DIDÀCTIQUES D'UN JACIMENT DEL BRONZE FINAL-PRIMERA EDAT DEL
FERRO: EL CAS DE L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG DEL ROGET (EL MASROIG, PRIORAT)
Margarida Genera, Cap de la secció d'Inspecció Tècnica i Programació del
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
LA DIFUSIÓ DE JACIMENT6S D'ÈPOCA IBÈRICA A
CATALUNYA
Margarida Genera, Cap de la secció d'Inspecció Tècnica i Programació del
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Bàrbara Ramírez, Llicenciada en Història Antiga. Membre de l'equip
d'investigació. CONCLUSIONS. |
