L'obra aporta molt de material inèdit, sobretot relatiu als esdeveniments de fora de Banyoles.

RAMON ESTÉBAN - Banyoles - Amb motiu del 200 aniversari de la invasió napoleònica, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany acaba de publicar la monografia La guerra del Francès al Pla de l'Estany. 1808-1814, coeditada amb l'Ajuntament de Banyoles. Miquel Rustullet, el seu autor, ha recopilat la informació dispersa que ja havia estat publicada sobre el tema –gairebé tota, centrada en Banyoles– i alhora ha reunit molt material inèdit, sobretot referent al que va passar als pobles. Com a mínim 600 persones van perdre la vida en aquell episodi històric, del qual es guarden alguns vestigis, com ara el mateix edifici del Consell Comarcal.

Es fa difícil d'imaginar una gran batalla –més de cinc mil homes, centenars de cavalls, desenes de peces d'artilleria, sis hores de combat i un gran nombre de morts– als bucòlics paratges de la Font Pudosa i al turó de Miànigues, entre Banyoles i Porqueres. O un combat sagnant al petit pont del Marmanya, a Riudellots de la Creu. I no obstant això, va ser precisament en aquests indrets on es van produir uns dels fets més remarcables de la guerra del Francès a les comarques de Girona. De l'inici d'aquell episodi es compleix el 200 aniversari, una efemèride que ha portat el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Banyoles a publicar una monografia que recull el material dispers sobre aquella etapa de la història –com ara les esmentades batalles– i incorpora elements inèdits. L'ha escrit Miquel Rustullet, amb l'assessorament de Jordi Galofré, Josep Grabuleda i Ignasi Sala. Ahir el van presentar a la premsa i dissabte al migdia se'n farà la presentació oficial a Can Puig de la Bellacasa (la seu del Consell), que precisament va ser utilitzat de caserna per les tropes napoleòniques. «La intenció és que sigui una eina divulgativa, a l'abast del gran públic», van coincidir a remarcar Rustullet i el president del Consell, Jordi Xargay.

La impressió immediata que es desprèn del llibre és que la guerra del Francès –contràriament al que se sol pensar– va afectar greument el Pla de l'Estany, bé per les pèrdues humanes que va suposar, bé pel desgast econòmic que hi va haver o bé perquè es van destruir moltes propietats. Se sap que només a Banyoles van morir unes 600 persones (ni més ni menys que un 18% de la població), i consta que també hi van perdre la vida molta gent dels pobles de la comarca, tot i que no se'n sap ben bé el nombre.

El Cantó de Banyoles

Una de les aportacions de la monografia que criden més l'atenció és un mapa del cantó de Banyoles elaborat pel mateix autor del llibre i els seus col·laboradors. Aquella unitat administrativa dibuixada pels francesos va suposar el primer cop que la ciutat esdevenia oficialment capital d'un territori i, salvant les distàncies, es pot considerar un precedent de la comarca actual. De totes maneres, aquell mapa té poc a veure amb el vigent. El cantó banyolí abraçava, a més de la capital, els termes de Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà, Fontcoberta i Serinyà (ara també són del Pla de l'Estany) i, a més, els de Mieres, Sant Ferriol, Santa Pau, Sant Joan les Fonts, Castellfollit i Sant Jaume de Llierca, així com un tros d'Olot i de Besalú.

Un altre plànol inèdit –aquest, elaborat pels francesos– mostra el desplegament de tropes entre Banyoles i Girona l'1 de setembre del 1809. Entre les forces espanyoles hi ha les comandades pel coronel Francesc Rovira, el capellà nascut a Sant Miquel de Campmajor que el juny de l'any anterior havia aixecat els banyolins en armes contra els invasors. Rovira, que és un personatge clau, és tractat amb profunditat en el llibre. També es dedica força espai als principals esdeveniments en cadascun dels pobles de la comarca i a contextualitzar-ho tot plegat en la situació geopolítica del moment.