El llibre aplega les fórmules seguides pels capellans en ritus catòlics.

Dani Chicano - Girona - La Diputació de Girona, en col·laboració amb la Universitat de Girona, a través de l'àrea de publicacions, ha editat el llibre Ordinari [Ritual] de Girona 1502, el primer aplec d'ordres imprès a la diòcesi de Girona. El volum, escrit en llatí, inclou alguns textos en llengua catalana i forma part de la col·lecció Francesc Montsalvatge

El ritual que es reprodueix en el llibre editat per la Diputació és un exemplar únic, imprès a Perpinyà. La darrera localització que se n'ha fet és la biblioteca particular, i inaccessible, dels hereus de Pau Font i de Rubinat, de Reus. Va ser d'allà que el liturgista vigatà Miquel dels Sants Gros, als anys cinquanta, en va fotografiar totes les pàgines. La biblioteca del seminari diocesà de Girona va acceptar una donació d'una còpia dels positius de les fotografies. Josep Maria Marquès, responsable de l'Arxiu Diocesà, ha estat qui ha tingut cura de transcriure els textos i de fer-ne un estudi introductori, que ha estat inclòs en el llibre, juntament amb un estudi lingüístic de Francesc Feliu, que també s'ha fet càrrec de l'edició del text.

El contingut del ritual està dividit, en l'original, en tres parts, que Marquès i Feliu han respectat. La primera, dels folis 1 al 66 de l'original, conté els ritus del baptisme, el matrimoni, que inclou el canon de la missa, i l'extremunció, closa amb l'absolució dels excomunicats. La segona part, continguda en folis no numerats, és on figuren els ritus de la comunió i viàtic, els salms penitencials, l'anunci de les festes, les benediccions i el resum del catecisme titulat Speculum fidei. La darrera part està dedicada als ritus funeraris.

Pel que fa a l'ús del català, aquesta llengua se circumscriu a diversos textos de caràcter didàctic o exhortatiu que el capellà adreça a l'assemblea o als qui reben el sagrament. L'ús del català, considerada llengua vulgar, respon al pragmatisme: la necessitat d'explicar conceptes bàsics o de fer possible la participació indispensable dels laics en l'administració d'algun sagrament. Aquestes parts, segons Feliu, tenen, però, un gran interès filològic pel «seu caràcter significativament arcaic». Els fragments del ritual escrits en català són textos d'una extensió variable i presenten, entre ells, un caràcter una mica diferenciat. Els més extensos són les Pregàries de la trona, que inclouen l'anunci de les festes principals, i els corresponents a la pràctica del viàtic, en què s'exhorta el malalt a perdonar ofenses rebudes.