Anna Ribas fa una repassada a les inundacions que hi ha hagut els últims 800 anys.

DANI CHICANO - Girona - Anna Ribas (Sant Julià de Ramis, 1965) és doctora en geografia humana per la UAB i professora dels estudis de geografia i ciències ambientals de la Universitat de Girona. Ribas és l'autora del sisè volum de la col·lecció Monografies Girona Ciutat, editat per l'Ajuntament de Girona i l'Institut d'Estudis Gironins, que es titula Les inundacions a Girona.

El llibret és una repassada per la difícil relació que la ciutat ha tingut i té amb els seus quatre rius, des de diferents perspectives. Després de situar el lector respecte a les característiques dels rius o cursos fluvials diversos que estan vinculats a la ciutat, Ribas fa un recompte de les principals inundacions històriques que hi ha hagut a Girona i n'explica les particularitats, des de la que hi va haver el 18 d'octubre del 1552 fins a l'última, esdevinguda els dies 11 i 12 d'octubre del 1970. En aquest apartat, a més, també hi ha diversos gràfics en què es fa constar el nombre d'inundacions per segle, des del XII fins al XX; la freqüència mensual de les inundacions –l'octubre és el mes més fatídic (37), seguit del desembre (23) i el novembre (19)–, i els cursos fluvials que intervenen en les inundacions, ja que a més del Ter, el Güell, l'Onyar –que és el riu que ha marcat més profundament la fesomia urbana de Girona– i el Galligants, també s'han de tenir en compte la riera Maçana, la riera Bullidors, la sèquia Monar i la riera Gornau.

Ribas, però, també inclou un apartat en què s'analitza la vulnerabilitat i l'adaptació humana a les inundacions, i en concret l'adaptació de la societat gironina al risc d'inundació, amb la construcció d'obres hidràuliques, el control dels usos del sòl en espais inundables, la planificació i gestió d'emergències i els ajuts postcatàstrofe.