S'hi inclouen entrevistes i perfils a metges, veterinaris, remeieres o curanderos.

Laura Portal - Cassà de la Selva - El número 10 de la revista Gavarres, corresponent a la temporada tardor-hivern, dedica el seu dossier a tots aquells que curen i han curat tota mena de mals. L'estudi, de 52 pàgines, inclou entrevistes, perfils i reportatges a metges, veterinaris, curanderos i remeieres i a supersticions, mals, remeis i creences tant moderns com ancestrals. La revista, a part, ha entrevistat Miquel Jordà i Conxita Sagué i fa una passejada per Santa Coloma de Fitor, per Santa Caterina a Torroella de Montgrí, i pels volts de la Bisbal d'Empordà. El retrat de família està dedicat a cal Rebitxo de Verneda, a Cassà de la Selva, amb imatges antigues i actuals i amb una anècdota històrica ben curiosa sobre una crescuda del riu Verneda i el bateig d'un dels fills de la casa.

Herbes, remeis amb oli, guariments relacionats amb les fases de la lluna i tota mena de coneixements transmesos oralment durant segles i fruit de la saviesa popular són els que protagonitzen, en bona part, la revista Gavarres d'aquesta temporada. Tots aquells que curaven, que han curat i curen han merescut aparèixer en 52 de les 132 pàgines d'aquest número, en un dossier especial titulat Metges i manescals.

Articles de Xavier Cortadellas, Carles Coll, Miquel Aguirre, Pitu Basart, Jordi Bonet-Coll, Jaume Aymar, Carles Serra, Vicenç Esteban, Henry Ettinghausen, Jordi Turró, Natàlia Iglesias, Teresa Bonal, Carme Vinyoles i Pau Lanao han servit per il·lustrar les històries d'aquest dossier, en què es fan els perfils de diferents metges il·lustres i populars del territori i de veterinaris imprescindibles en un món bàsicament rural.

Però també hi apareixen les mestres de les herbes boscanes, les remeieres i guaridores, tant les d'abans com les que encara viuen i transmeten aquests petits secrets que eren fonamentals per sobreviure quan la medicina dita tradicional no era a l'abast de tothom. El dossier està farcit de desenes d'anècdotes referides a herniats i enaiguats i a encantats o embruixats, i també està ple de remeis estranys. Xarops, purgues, cataplasmes, ungüents i pomades fets amb olis diversos, amb animals tan poc agradables com els centpeus o les granotes. I, sobretot, no hi podien faltar les aigües i altres encanteris miraculosos que els xarlatans, de poble en poble, es feien càrrec d'encolomar a tots aquells pobres ingenus que es deixaven entabanar per les paraules ben dites d'un estafador.

El número 10 de la revista Gavarres està dedicat a l'exercici de la medicina, reglat o no, en els ambients rurals