El primer llibre, «Documents hebraics de la Catalunya medieval», d'Elka Klein, es presentarà el dia 27-1-2005.

XAVIER CASTILLON / Girona - L'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona ha posat en marxa una nova col·lecció de llibres, Girona Judaica, per tal de «recollir tot tipus de documentació i fomentar el treball científic més rigorós relacionat amb el món jueu de Girona», en paraules de la directora de l'institut, Sílvia Planas, que vol publicar almenys un llibre a l'any. El primer és Documents hebraics de la Catalunya medieval (1117-1316) , de la investigadora jueva nord-americana Elka Klein, que demà assistirà a la presentació del llibre al Centre Bonastruc ça Porta (20.00 h). La presentació anirà a càrrec d'Eduard Feliu, traductor de l'estudi de Klein.

Documents hebraics de la Catalunya medieval (1117-1316) va ser el treball guanyador del segon premi beca Mossé ben Nahman -l'insigne intel·lectual gironí que els jueus coneixien com a Nahmànides i els cristians com a Bonastruc ça Porta-, convocat el 1999 pel Patronat Call de Girona. Elka Klein, doctorada per Harvard i professora de la Universitat de Cincinnati, va estudiar els 19 documents hebraics relacionats amb les comunitats jueves de Barcelona i Girona que es troben a l'Arxiu Capitular de Barcelona. Alguns d'aquests documents, molt ben conservats, ja havien estat estudiats i publicats el 1929 pel semitista Josep Maria Millàs i Vallicrosa (1897-1970), originari de Santa Coloma de Farners, però d'altres eren encara inèdits. Segons Planas, Klein ha fet una anàlisi molt més acurada del conjunt i sobretot l'ha posat al dia, ja que setanta anys després dels estudis de Millàs, hi ha hagut notables avenços tant des del punt de vista historiogràfic, com respecte a les tècniques de transcripció i anàlisi de textos antics. «Aquests documents ens ajuden molt a estudiar la vida quotidiana de les comunitats jueves medivals de Girona i Barcelona, perquè són bàsicament contractes de compra de cases o de matrimonis i divorcis», diu Planas.

Aquest primer llibre de la col·lecció Girona Judaica s'ha coeditat amb la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual és president Eduard Feliu, definit per Planas com un «excel·lent i eminent hebreista». Klein, que és una gran especialista en els jueus de la Catalunya medieval, sobretot els relacionats amb la comunitat de Barcelona, fa en la primera part del llibre una anàlisi dels 19 documents escrita en anglès, que després Feliu tradueix al català, a més d'afegir-hi alguns comentaris i anotacions. A continuació hi ha una transcripció en hebreu dels documents, acompanyada en cada cas d'un regest o fitxa resum de cada document en català. El llibre acaba amb la reproducció fotogràfica dels documents estudiats.

El primer premi beca Mossé ben Nahman es va atorgar el 1990 a l'estudi Documents dels jueus de Girona (1124-1595), de Gemma Escribà i Maria Pilar Frago, també publicat, que segons Planas és «una eina bàsica, actualment imprescindible per fer qualsevol recerca sobre la història jueva de Girona». Escribà i Frago van centrar la seva recerca en la documentació que es troba als arxius municipal, diocesà i capitular de Girona. «Ara ja estem en condicions de dir que sí sabem com era la vida dels jueus a la Girona medieval, gràcies a tots aquests estudis documentals i als treballs arqueològics fets des de la universitat, però encara queda molt per fer i per descobrir», diu Sílvia Planas.

Altres Notícies:
16/02/2007