Cal felicitar sincerament el treball de Josep Oliver Alonso, un estudi molt brillant que hauria de servir de base per suscitar iniciatives i reclamar nous reptes de futur

Les consideracions basades en l'opinió d'un cronista tenen estrictament el valor que hom vulgui concedir á 1'opinant. Però quan són fruit d'un intensíssim treball de recerca, erudit i detallat, aquestes opinions tenen, evidentment, un pes molt més vaÍuós. Preguem, doncs, a 1'amable lector que sàpiga que allò que citem seguidament pertany a aquesta més meritòria categoria:

«Una ciutat (Girona) fonamentalment centrada en activitats vinculades, d'una forma o una altra, al turisme, i al seu paper de capitalitat, dibuixa un horitzó una mica preocupant. I no tant perquè aquestes activitats no puguin estimular prou la vida econòmica urbana, sinó pel tipus de teixit social que acaben generant i les pèrdues d'oportunitats que impliquen de cara al futur. La ciutat ha d'avançar (...) en els serveis industrials vinculats a la tradició industrial de les àrees gironines: indústries alimentàries, de maquinària i transformats metàl·lics i de fusta i suro. Aquí, el sector públic, sense substituir la iniciativa privada, que no pot fer-ho, hauria de liderar la constitució d'un àmbit de tecnologia avançat, un parc tecnològic vinculat a les activitats industrials de 1'àrea urbana i metropolitana. Això reclama un nou paper del sector públic: que passi de ser creador de PIB a generar espais favorables a la seva expansió, que és el gran repte de la ciutat. L'existència de la Universitat de Girona constitueix, des d'aquest punt de vista, un actiu de primer ordre, tot i que no sembla que s'estigui aprofitant per part de les empreses de 1'àrea de la forma més eficient possible.»

Aquesta és una de les conclusions a les quals arriba I'autor del llibre De 1a Gran Gerona a l ~rea urbana de Girona. Un volum de grans dimensions, de set-centes tretze pàgines farcides de gràfics, estadístiques, mapes, quadres comparatius i innombrables detalls sobre la realitat econòmica i social de Girona. Josep Oliver i Alonso -el seu autor- ha realitzat un treball monumental de recerca, classificació i descripció del present gironí, i les tendències per a un futur immediat.

Hi ha una altra conclusió alarmant: Girona s'ofega en la seva actual divisió administrativa, que li impedeix emprendre qualsevoI planificació que excedeixi 1'estricte àmbit municipal, en vies d'esgotament absolut per manca d'espai. Una cotilla legal li impedirà aviat projectar-se en el futur, i així les activitats es van circumscrivint cada vegada més en els serveis secundaris, i en un increment del pes de 1'activitat pública.

Aquest estudi corre el risc d'engruixir biblioteques de molts notables gironins sense que ni tan sols el fullegin

Llàstima que, per la pròpia magnitud, aquest importantíssim estudi corri el risc de passar a engruixir biblioteques de molts notables gironins sense que ni tan sols el fullegin. Ha perdut molta fe en 1'autenticitat dels que haurien de sentir-se més preocupats per la promoció futura de Girona, que no pas per la conservació del seu propi equilibri emocional.

També parla de la importància de la Universitat; però aquest cronista va assistir dilluns passat a una sessió del seu consell social i va constatar que hi ha un petit nucli -molt petit- que fomenta a consciència la vinculació del món universitari a la societat gironina. Però la resta dels elements representatius dels campus que hi eren presents -i alguns, clamorosament absents- fan la impressió que estan exclusivament més volguts pels seus propis, genuïns i legítims interessos particulars dins la universitat que no pas per qualsevol projecció que es vulgui intentar vers la societat gironina. Però potser només és una impressió... Cal felicitar sincerament el treball exhaustiu i metòdic realitzat per Josep Oliver Alonso. Un estudi molt brillant que hauria de servir de punt de base per suscitar iniciatives i reclamar nous reptes de futur, com un dels que ell mateix assenyala: la promoció d'un parc tecnològic avançat, per al foment de la indústria més competitiva.