L'autora és Montserrat Jiménez Sureda, professora d'història moderna de la UB.

L.P. - Girona - La ciutat de Girona durant la Guerra Gran, entre 1793 i 1795, és l'eix del llibre històric Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització política a la monarquia dels Borbons, editat per l'Ajuntament de Girona, que es presenta el dia 18 d'abril de 2007. L'autora de l'obra és Montserrat Jiménez Sureda, professora d'història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació es farà a la sala de sessions del consistori (20.00h), i anirà a càrrec d'Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Jiménez és autora de nombrosos estudis de la mateixa època i molts d'ells centrats en la ciutat de Girona. Així, el 2005 va publicar La memòria de pedra. Les làpides sepulcrals del pla de la catedral de Girona, amb Anton Pelayo, i anteriorment L'Església catalana sota la monarquia dels Borbons, La catedral de Girona en el segle XVIII i Ortodòxia i dissidències a l'Europa de les Llums. Divendres es presentarà als mateixos lloc i hora una altra publicació municipal, Llibre Groc de la ciutat de Girona (1386, 1596-1702).

Autèntica memòria històrica

El cronista reflexiona sobre l'organització política durant la monarquia dels Borbons

Crònica de Joan Ribas (La Contra) Publicada al diari "El Punt" el 22 d'abril de 2007

Era un acudit que explicava en Francesc Ferrer: «En un poble de València, el rector exhorta els feligresos durant la Setmana Santa:

–Pobret Jesuset: a l'hortet de Getsemaní li varen caure al damunt més de mil jueus, que entraren a l'hortet, i després de lluitar contra Pere, se l'enduren pres i lligat...pobre Jesuset!»

–Se sent una veu: «Pobre Jesuset...? Pobre Getsemaní, com li varen deixar l'hortet...!»

Ens ha vingut a la memòria tot repassant el llibre que acaba de publicar Montserrat Jiménez Sureda amb el nom de Girona 1793-1795. Guerra Gran i organització política a la Monarquia dels Borbons, editat per l'Ajuntament gironí. Perquè es tracta d'un volum monumental, dens, enorme, amb una quantitat de documentació impressionant, amb 637 pàgines de lletra atapeïda, a on es bolca tota la informació pacientment recollida per l'autora durant molts anys, se la classifica, i se'n treuen arguments i consideracions que faciliten la comprensió d'un període tan convuls com oblidat en la història dels nostres avantpassats.

La Guerra Gran –la de la monarquia espanyola contra els exèrcits sorgits de la revolució francesa– va ser probablement tan o més devastadora per a les nostres comarques que la guerra del Francès, quan varen esdevenir-se els setges de 1808 i 1809. Aquí varen ocórrer els fets militats més actius i sagnants, i sobretot els pobles i la ciutat patiren la devastació provocada per l'entrada massiva i obligada dels exèrcits, compostos per més de cent mil efectius, amb els seus cavalls, mulats, carruatges... que abusaren reiteradament de la gent, i no tingueren el més mínim escrúpol en cometre les més horroroses malvestats, per tal d'alimentar-se, aixoplugar-se i aconseguir l'anhelat botí de guerra al qual aspiraven tots els soldats. L'autora va explicar en la presentació del llibre que l'única diferència entre l'exèrcit francès i l'espanyol, és que el primer robava, violava les dones, i matava, mentre que el segon es limitava a robar i no violava ni matava els paisans, llevat de casos excepcionals.

Del llibre de Montserrat Jiménez en poden sortir centenars de novel·les històriques a les quals tan afeccionat és el lector d'avui. L'autora dóna arguments per mil anècdotes que permeten entendre i «viure» apassionadament aquella guerra oblidada. No és només un treball de síntesi, ni de teoria històrica: és el fruit d'una recerca a totes les fonts possibles, per tal d'oferir el panorama puntual d'uns fets que deixaren exhausta la població gironina, s'enduren els seus millors fills obligadament a les milícies, i espoliaren masies, plantacions, sembrats i tot el que se'ls posà al davant. Només cal pensar que la població gironina era llavors d'uns sis mil habitants, i que els invasors es comptaven per centenars de milers... Pobles enters que oferiren resistència, resultaren massacrats!

De la misèria d'aquelles milícies en donen fe les actes d'un consell de guerra contra un soldat que quan estava en formació el caporal va ordenar «Vista a la dreta...!» I ell va contestar: «La vista a la dreta, i ls mans als collóns.» Encausat el llenguallarg, s'explicà que ho havia dit perquè «No tinc botons a les calçes», i continuat l'interrogatori, el geni li va dictar de nou una rèplica imprudent: «¿Que m'els he de cordar amb la punta del carall?» El capità va manar que el posessin a l'estaca i això va provocar un motí dels seus companys. Què es podia esperar d'exèrcits cóm aquests, sinó saqueigs i sofriments?