L'autor és David Moré, amb la col·laboració de David Figarola.

ALBERT VILAR - Palafrugell - El primer d'octubre de 1857 es va inaugurar el far de Sant Sebastià, al terme de Palafrugell, i que és actualment el més important de Catalunya i un dels de més abast lumínic del món. I per commemorar aquesta efemèride, l'Ajuntament ha decidit editar el llibre d'aquests 150 anys del far, que ha escrit l'historiador tossenc David Moré amb la col·laboració de l'historiador local David Figarola. El llibre, dins de la col·lecció Quaderns de Palafrugell, es presentarà el 27 de setembre al mateix far.

Moré, a l'hora de fer el llibre, que portarà per títol El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida (1857-2007), ha investigat en els fons documentals del far, que es troba a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, i el de la Prefectura Provincial d'Obres Públiques de Girona, a l'Arxiu Històric de Girona. L'historiador ha tingut la sort de trobar quasi íntegra els fons sobre el far i, a més, la seva accessibilitat ha estat fàcil, ja que es troben en arxius públics. «És un cas gairebé únic a l'Estat», es recorda en el darrer número del Butlletí de l'arxiu.

L'autor del llibre, que és un descendent d'una nissaga de cinc generacions de faroners, té a punt de treure el llibre Fars i senyals marítims de la Costa Brava, dins de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona.

La investigació de Moré en el llibre de Sant Sebastià es complementa amb la col·laboració de l'historiador Figarola, que ha fet un buidatge de les impressions de les persones que han pujat al far a través del llibre de vistes. El recull inclou des de textos poètics fins a opinions sobre la ciència i el progrés, des de textos costumistes a proclames religioses i patriòtiques.

L'arxiver David Moré recull la vida quotidiana al far de Sant Sebastià

Se n'ha editat un llibre coincidint amb els 150 anys d'història

L. Portal - Palafrugell - L'arxiver David Moré ha recollit a El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida (1857-2007) la vida quotidiana en un lloc que, amb el temps, s'ha convertit en un referent de la Costa Brava. El llibre ha estat editat per l'Ajuntament de Palafrugell sota la coordinació de l'Arxiu Municipal de la vila. L'obra serà presentada avui, amb la presència de l'autor. L'acte de presentació coincidirà amb la commemoració del 150è aniversari del far i es farà a les mateixes instal·lacions, a les 7 de la tarda.

El far de Sant Sebastià és un dels més coneguts i importants de les comarques gironines i de Catalunya, tant per la seva situació privilegiada com per la qualitat tècnica. David Moré, historiador i arxiver de Tossa de Mar, fa un repàs de la història d'aquest far de 150 anys i de la vida quotidiana dels seus habitants. Precisament, Moré coneix bé com era aquesta vida, ja que és descendent d'una família de faroners. Per a l'elaboració del llibre, l'autor ha recorregut a la consulta del fons documental del far, que es conserva íntegre, a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, i al fons de la Prefectura Provincial d'Obres Públiques de Girona, a l'Arxiu Històric de Girona. Es dóna la circumstància que la recerca de Moré sobre un altre llibre de fars, Fars i senyals marítims, va provocar que es gestés aquest altre llibre. El llibre explica, per exemple, que hi havia hagut 70 faroners, ja que al principi eren tres tècnics; als anys vint, dos, i el 1965, només un. El fet que hi hagués més d'un faroner va provocar, per exemple, conflictes entre les famílies residents, ja que el que treballava al far hi vivia. El llibre inclou un apartat amb fitxa tècnica i, en una part final, unes altres fitxes personals de tots i cadascun dels faroners que hi van viure i treballar.

LLIBRE DE VISITES

En l'obra també s'han inclòs, per part de l'historiador David Figarola, les impressions de les persones que han pujat al far a través d'una selecció dels escrits del llibre de visites del far, on hi ha des de petits poemes, fins a opinions sobre temes tan diversos com la ciència o la pàtria. La presentació es farà aquest dissabte per la proximitat amb la data inaugural del far, l'1 d'octubre del 1857.