La Fundació Les Fortaleses Catalanes ha iniciat amb el castell de Sant Ferran una col·lecció de llibres en què s'expliquen els orígens, la història i l'evolució d'aquestes construccions.

La Contra - Josep Puigbert - No sabem si les dues hores a què es refereix el títol del llibre són el que es triga a llegir-lo o a visitar el castell de Sant Ferran de Figueres. Potser algú diria que es tardaria dies a descobrir els racons i raconets que s'amaguen en aquest castell que, encara ara, continua sent un gran desconegut per als figuerencs. En tot cas, el llibre Dues hores al castell de Sant Ferran de Figueres, que ha escrit Joan Manuel Alfaro, és una bona guia per, de manera lleugera i didàctica, fer-se una idea de la història, els orígens i l'evolució del recinte.

Es va construir fa quatre segles, però fins que no hi hagi una plena permeabilitat amb la societat i es comenci a dotar de continguts, diguem-ne cívics, continuarà essent una talaia que es manté inerta d'esquenes a la ciutat. L'obertura de la sala polivalent de l'arsenal, en la qual es fan actes de tipologia ben variada, és un indicador del camí que s'ha de seguir perquè tingui sentit allò que es va començar a gestar en la dècada dels noranta, que és la transformació d'un recinte militar en un recinte per a la ciutat. Llavors, els responsables polítics de torn plantejaven el castell com un gran revulsiu per a la ciutat.

Ho va ser quan es va construir –la població de Figueres es va triplicar– i quan hi van desplaçar contingents militars, però no en aquests anys en què s'ha buidat i en els quals els figuerencs quasi no poden fer-ne ús i mantenen vigent el terme amb el qual el coneixien els exèrcits francesos: la bella inútil. Un bon camí per donar-lo a conèixer el va començar fa onze anys Joan Manuel Alfaro –autor del llibre– que amb la seva empresa va impulsar un programa de visites guiades que ha fet que, en aquest temps, més de 225.000 persones –20.000 a l'any– hagin entrat al recinte.

L'increment anual del nombre de visitants és del 19% i ara se situa al voltant dels 30.000. Molts hi van perquè hi han fet el servei militar o hi han treballat. Aquest pòsit de testimonis és una de les aportacions que hi ha al llibre. Parla de la seva història, il·lustrada amb fotografies de diferents moments del segle XX –com les que il·lustren la pàgina–, de l'arquitectura i estructura. Al castell de Sant Ferran tot és colossal: 100.000 m² de fossats, set cisternes amb capacitat per a un milió de litres d'aigua, un pati d'armes de 12.000 m², una superfície de 32.000 m² i un perímetre de poc més de tres quilòmetres.

No és estrany que el rei Carles III sortís tot sovint al balcó del seu palau de Madrid i, amb la mà fent de visera sobre el front, mirés l'horitzó. Quan li preguntaven què feia, ell contestava: «Miro les torres del castell de Figueres, perquè, amb els diners que ha costat, deuen ser molt altes i es deuen veure des d'aquí.».