«Girona i Napoleó», publicat per CCG Edicions, es va presentar a la Fundació Valvi.

XAVIER CASTILLÓN - Girona - L'historiador i polític gironí Lluís Maria de Puig és un raholià confés i un gran coneixedor de la Guerra del Francès, de la qual aquest any es commemora el bicentenari. Ara, més de trenta anys després que iniciés aquest projecte amb la complicitat i el mestratge de Josep Benet, De Puig ha pogut publicar Girona i Napoleó (CCG Edicions-Biblioteca Fundació Valvi), un llibre en el qual reuneix per primera vegada pràcticament tots els articles i textos diversos que Carles Rahola (1881-1939) va publicar sobre la dominació napoleònica. Per De Puig, hi ha el perill que aquest bicentenari faci revifar el patriotisme espanyol més ranci.

«Aquest llibre s'ha acabat d'imprimir el mes de novembre de l'any 2007 coincidint amb el 198 aniversari de l'entrada de les tropes de l'Emperador a Girona», afirma la tradicional nota editorial al final del volum, sota el dibuix d'un canyó. En tot cas, el projecte d'aquest llibre va néixer molt abans, el 1973, quan Lluís Maria de Puig (Bàscara, 1945) es plantejava com reivindicar la figura de Rahola en un moment en què el seu assassinat per les tropes franquistes al final de la guerra el convertia encara en un personatge tabú. «Jo havia fet la meva tesi doctoral sobre Rahola, i Josep Benet em va proposar recollir i estudiar els seus textos sobre la guerra napoleònica. Em vaig passar un any i mig investigant en arxius, biblioteques i hemeroteques i, quan ja tenia el material, vaig preparar un pròleg llarg en què explicava, entre altres coses, les circumstàncies en què Rahola havia estat assassinat, però al final no vam trobar editor per al llibre. Més tard, vaig aprofitar part d'aquell pròleg per a la primera biografia que es va escriure sobre Carles Rahola, el 1979.»

Tal com explica De Puig en el pròleg, Carles Rahola va escriure els textos compilats entre els anys 1910 i 1938 en el diari familiar El Autonomista i en altres publicacions. Posteriorment, Rahola reunia i publicava aquests articles en llibres monogràfics o en volums de temàtica variada. En alguns casos, De Puig ha trobat versions diferents d'un determinat article i ha hagut d'esbrinar quina era la definitiva. Respecte al llibre del 1973 no només ha canviat el títol (Girona napoleònica), sinó també les versions d'alguns articles, als quals s'han afegit altres d'inèdits. «El pròleg també va molt més enllà del que plantejava el primer pròleg», afirma De Puig, que ha estructurat els escrits de Rahola en tres blocs principals: Esdeveniments (a Girona i en altres localitats com ara Roses, la Bisbal, Olot i Cruïlles); Protagonistes (començant pels francesos i seguint pels «gironins, catalans i espanyols»), i Textos sobre Bonaparte. «És molt oportú rescatar aquests textos –afirma De Puig–, perquè són desconeguts per a molta gent; també perquè l'obra de Rahola sempre és important i, sobretot, perquè en aquesta matèria és un gran innovador, amb una visió molt més objectiva que la manipulada per la historiografia nacionalista espanyola.» De Puig hi afegeix que Rahola era «un home de cultura francesa» i «un admirador del Napoleó intel·lectual i liberal, no del militar».

Sobre les celebracions del bicentenari, diu De Puig: «Estic força esverat perquè veig que, com sempre, s'insistirà en l'element fundacional de la nació espanyola i se'n voldrà fer una exaltació, quan en realitat la Constitució de Cadis va ser un intent fracassat de crear l'estat nació espanyol: un projecte que 200 anys després encara no ha reeixit tot i que s'ha intentat fins i tot amb guerres i dictadures.»

De Puig també publica ara Girona en temps de setges (Institut d'Estudis Gironins) i La Constitució de Batlle i Jover. Un projecte català a les Corts de Cadis (Eumo-I.U.H. Jaume Vicens Vives).