Es presentarà el 17 d'abril de 2004 a les 12h. a l'església de Santa Rosa de Llafranc.

El llibre El Llafranc romà, el presentaran Glòria Trias, arqueòloga i Josep M.Nolla, catedràtic d'arqueologia de la UdG, el dia 17 d'abril de 2004 a l'església de Santa Rosa de Llafranc. És obra dels arqueòlegs Amèrica Barti, Rosa Plana i Joaquim Tremoleda. i es tracta del tretzè volum de la col·lecció "Quaderns de Palafrugell". Els tres arqueòlegs ofereixen en aquest estudi una reconstrucció del Llafranc d'època romana a partir de les dades extretes de les excavacions arqueològiques a Sant Sebastià de la Guarda i a Llafranc. El llibre acompanya els textos amb fotografies i il·lustracions. El jaciment de Sant Sebastià de la Guarda, situat al cim de la muntanya del mateix nom, ha donat els darrers anys molta informació nova.

(Veure notícia al "Diari de Girona")

Notícia publicada al diari "El Punt", el 12 d'abril de 2004:

«Llafranc romà» proposa resseguir la història del jaciment arqueològic des del segle XVIII

El llibre d'Amèrica Barti, Rosa Plana i Joaquim Tremoleda, forma part de la col·lecció Quaderns de Palafrugell

Els arqueòlegs Amèrica Barti, Rosa Plana i Joaquim Tremoleda, són els autors del darrer volum de la col·lecció Quaderns de Palafrugell, Llafranc romà . Els autors fan una exhaustiva reconstrucció de l'assentament romà de Llafranc, des del seu descobriment durant el segle XVIII, fins als nostres dies, basant-se en l'anàlisi de les troballes fetes en les diverses excavacions, i d'altres aportacions. El llibre és molt crític amb l'actitut, durant el boom turístic dels anys 50 i 70, de l'Ajuntament de Palafrugell, que es va desinteressar de les restes romanes, tot i tenir indicis que constataven que Llafranc era un jaciment important

Barti, Plana i Tremoleda fan en aquest llibre una interpretació de les troballes fetes -casualment la gran majoria- abans dels anys 80, i en les fetes en les excavacions realitzades posteriorment. Unes excavacions que no es van iniciar de manera científica fins que la nova legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya va obligar a excavar qualsevol solar en zona arqueològica. Això ha permès l'estudi de les restes trobades.

Pel que fa a aquest aspecte, en diversos passatges del llibre els autors denuncien i es lamenten de la destrucció progressiva de vestigis del passat romà, que s'havien preservat degut al buit de població estable que es va produir després de la desaparició de l'assentament. Aquest procés de destrucció és paral·lel a la consolidació de la vila com a centre d'estiueig, i amb el boom turístic, especialment entre els anys 50 i 70, en què la construcció va esdevenir una activitat frenètica. Es denuncia també l'actitut passiva de l'Ajuntament de Palafrugell d'aleshores, que es va desinteressar dels vestigis, contràriament al que passava en altres indrets de Catalunya, com ara Empúries. Només alguns estudiosos, particulars i estiuejants es van interessar per les restes i en van promoure la conservació i l'estudi.

L'estructura del llibre comprèn cinc apartats: la introducció -Llafranc, un poblament particular-, La història del jaciment romà de Llafranc, Les estructures de l'establiment romà, Un assentament romà exemplar i el glossari, fons documental i bibliografia.

Marcat per la desídia

Però si el jaciment es va veure perjudicat per la desídia dels polítics locals en el segle XX, en l'anterior segle no va ser gaire diferent, però en aquest cas el menysteniment va provenir d'autoritats acadèmiques estatals. L'any 1878 Francesc Xavier Rosés, membre de la Comissió de Monuments de Girona, va donar a conèixer diverses troballes arqueològiques fetes a la platja de Llafranc, i la comissió va decidir fer-ho saber a la Real Academia de la Historia i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, tot assenyalant que la falta de fons fa impossible fer excavacions. La contesta de la primera, si és que n'hi va haver, no s'ha trobat, mentre que la segona va venir a dir que no era de la seva competència.

L'anàlisi de les troballes fetes, de documents i aportacions diverses permeten afirmar que Llafranc era un centre important com a productor de materials de construcció, de producció de vi i de terrissa. L'ocupació continuada de l'assentament se situa des de la segona meitat del segle I aC, fins al IV dC.

El llibre també fa referències al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, i no aclareix -tampoc sembla que sigui la seva pretensió-, si Llafranc és la ciutat de Cypsela, que apareix citada al poema Ora Maritima de l'autor llatí Ruf Fest Aviè, del segle IV dC. Un aspecte que ha estat motiu de controvèrsia entre diferents especialistes.

(Veure notícia a Vilaweb)

Notícia publicada al "Diari de Girona", el 26 d'abril de 2004:

Quaderns de Palafrugell dedica un nou volum al «Llafranc romà»

El passat romà de Llafranc centra el volum número tretze de la col·lecció Quaderns de Palafrugell, coeditat per l'Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona. Amèrica Barti, Rosa Plana i Joaquim Tremoleda són els autors del treball, coordinat per Rosa Plana. Llafranc romà permet entendre la importància d'un jaciment molt afectat per l'urbanisme turístic.

El llibre està estructurat en tres parts. En la primera es fa un repàs històric del jaciment romà de Llafranc, des que se'n té notícia, al segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX, passant per la construcció de l'església i la troballa de sepulcres. S'inclouen fotografies, una imatge d'un fragment de mosaic, així com de materials romans del segle III trobats a final del segle XIX.

Desenvolupament urbanístic

En aquesta part també s'aborda el desenvolupament urbanístic de Llafranc i com aquest afecta el jaciment. A més, es detallen algunes de les troballes més rellevants, especialment ceràmica i àmfores.

Els autors fan referència a la destrucció d'aquest patrimoni a mans del creixement urbanístic, i perquè la mateixa població no entenia la importància de les restes.

La creació del Museu-Arxiu i les campanyes d'excavació arqueològica també tenen un capítol en el llibre.

La segona part està dedicada íntegrament a repassar com era la vida en l'establiment romà. En aquesta part el llibre repassa les diferents activitats que s'hi practicaven. La producció de vi, la terrisseria, les produccions ceràmiques, els habitatges i els enterraments.

De les restes d'habitatges, el volum n'aporta informació a partir de les diferents excavacions realitzades, amb imatges de fragments i murs descoberts, que permeten fer-se una idea clara del tipus de construcció.

L'aparició de fragments d'estuc pintat fan pensar en una continuïtat del caràcter residencial de l'indret. En aquest apartat, el dels enterraments, l'obra fa referència a la descoberta de les sepultures romanes, les restes òssies trobades en el sector de l'eixample. Es tractaven, segons recorda Josep Maria Nolla, de sepultures molt senzilles.

Llafranc romà es va presentar fa uns dies a l'església de Santa Rosa de Llafranc. A l'acte van intervenir l'arqueòloga Glòria Trias i el catedràtic d'arqueologia de la UdG, Josep Maria Nolla.

(Veure notícia al "Diari de Girona")

Fitxa arqueològica de Llafranc
Fitxa arqueològica de Sant Sebastià de la Guarda