Un llibre recull la trajectòria de la Policia Local de Girona, que ha complert 150 anys.

Quim Fernández - Girona - Al marge del sometent, de caràcter popular i voluntari, la primera policia entesa com un cos professional amb la missió de controlar l'ordre públic és un invent aparegut durant l'ocupació francesa (1810 -1814), exactament el mes de maig del 1811. Ho explica Ramon Alberch i Fugueras en el llibre Policia Municipal. 150 anys de servei a la ciutat , que ha escrit amb la col·laboració d'Enric Subiñà i Coll explicant la història del cos a Girona. El llibre és de bon llegir i explica, seguint els detalls de la policia creada durant l'ocupació, que els comandaments eren francesos, professionals i eficaços. Va ser l'època, també, de la primera estructura judicial moderna, amb un comissari general de la policia que jutjava els delictes simples i un tribunal civil amb competència per als més greus.

Desocupada Catalunya, el primer terç del segle XIX va transcórrer per veure néixer la Guàrdia Civil i la Policia Municipal. Però l'existència dels dos cossos no impedia que n'apareguessin d'altres de caràcter partidista com ara la Milícia Nacional (1820 -1823), creada com a força de suport del frustrat assaig liberal; o els Voluntaris Realistes, que van sorgir com a reacció contra la Milícia Nacional; o, també, els Voluntaris de la Llibertat, apareguts arran de la revolució del 1868.

Embolics politicocivils a banda, la policia municipal va quedar reglamentada per primer cop el 1850, a través d'un document emès per l'aleshores anomenat Ministeri de Comerç i Instrucció i Obres Públiques. El reglament apareix de resultes de la creixent expansió de les ciutats i de la necessitat de mantenir-hi un cert ordre. El primer municipi que en va tenir va ser Figueres. A Girona queda constituïda el 17 d'octubre del 1856, teòricament amb un caporal i vuit agents que esdevenen operatius l'1 de gener del 1857. El propòsit dels vuit agents, però, no es compleix. Durant el segle XIX la policia no passa mai de cinc membres.

També durant el segle XIX es produeix una situació de bicefàlia policial pel fet que el cos nocturn dels anomenats serenos continua la seva activitat amb independència i amb un comandament propi que el 1890 es prova d'unificar. Anys abans, el 1868, un regidor proposa la supressió del cos de policies diürns, però li rebutgen la proposta i la policia continua activa amb uns mitjans molt minsos, detalla Alberch.

INVENT DEL MINISTERI

Va ser precisament la precarietat la que va deixar el cos amb només dues persones que havien de controlar una ciutat que, aleshores, havia arribat als 17.000 habitants. L'Ajuntament va reaccionar ampliant a cinc el nombre d'efectius i els va garantir un sou de 730 pessetes l'any, per als agents, i de 820, per al caporal.

Després de la guerra de Cuba, el ministre de la Guerra va provar d'organitzar un cos de seguretat aprofitant els soldats que tornaven de l'última colònia. La idea del govern era resoldre dos problemes d'un cop: dotar les ciutats de més de 12.000 habitants d'un cos policial amb cara i ulls i recol·locar 14.000 soldats. Era el 1900, però al cap de poc d'haver sorgit la proposta se'n va deixar de parlar.

ELS SERENOS ANAVEN FENT

Entretant, els serenos havien anat exercint la seva funció com si estiguessin aliens a la situació que es vivia durant el dia. I ho van anar fent fins ben entrat el segle XX, encara que els recursos eren, també, molt limitats. Ho eren fins al punt que els vigilants depenien gairebé exclusivament de les aportacions del veïnatge. I va ser arran d'aquesta circumstància, entre d'altres, que el 1936, en un ple, es va qüestionar que els serenos cobressin del veïns. Com podrien denunciar un veí, es preguntava el consistori, si era precisament qui el pagava. El 22 de setembre, el ple va aprovar la unificació del cos nocturn i el diürn, i va equiparar els sous i els uniformes. Llavors va arribar el franquisme i la policia va accentuar les funcions de control de trànsit del cos, pel creixent nombre de vehicles que circulaven per la ciutat. Amb el temps, va normalitzar les seves funcions, però sempre sota un control ideològic molt present i marcat.

Amb l'impuls de la democràcia, la normalització va esdevenir modernització. Els recursos humans l'han dotat i han permès ampliar les seves funcions com a policia de comunitat, de circulació –una funció cabdal en una ciutat amb un parc automobilístic de 62.000 vehicles el 2006– i també de seguretat.