L'arxiu municipal de Blanes acaba de publicar un facsímil de l'activista cultural Josep Alemany en què l'autor fa una reflexió molt crítica sobre la població de principis del segle XX.

LAURA JUANOLA - Josep Alemany i Borràs (1868-1943), periodista i escriptor blanenc, entre el 1903 i el 1904 va publicar un seguit d'articles punxants com una vespa referits a Blanes a la revista La Costa de Llevant. Aquests articles avui es poden llegir gràcies a la iniciativa de l'arxiu municipal i la regidoria de Cultura, que els ha publicat. El títol del llibre, Blanes. Ensaig d'estudi crítich econòmich-polítich-social, ja fa intuir que no és un llibre de lloances. Ara bé, només començar el primer capítol Alemany ja salta com un llop damunt Blanes. Comença amb una pregunta que s'anirà formulant constantment. «Per què no progressa Blanes?» Parla dels carrers «mal empedrats», de la riera «bruta i fangosa», de les voreres desiguals que ajuden a trencar-s'hi el coll...

Alemany veu Blanes com una ànima en pena, com un poble fracassat al qual li cal fer un bon dissabte. Es queixa que els blanencs que van anar a Amèrica van despoblar la ciutat, que aleshores no arribava als 5.000 habitants. I el pitjor és que d'Amèrica pocs en tornen. Els que ho fan, rics, ho fan sense instrucció, perquè a Amèrica només hi han treballat. I així, la falta d'instrucció esdevé una tònica natural en un poble que respira una olor acre. Alemany parla d'un poble sense futur. Amb la fil·loxera que afecta les vinyes, la mar que té més pescadors que peixos perquè tothom que no té ofici es llança a la mar per intentar guanyar uns sous mísers. L'única indústria que segons l'autor funcionava a l'època era la de les espardenyes, però això, lluny de ser un bé, és un mal per al poble. «No conec pràcticament l'ofici d'espardenyer però m'han assegurat alguns que el fan i guanyen migradament el pa de la família que la seva pràctica no exigeix saber llegir i escriure, ni comptar, ni dibuix, ni geometria, ni mecànica, ni física, ni química ni res més que una pràctica de pocs mesos purament rutinària.» Això, segons Alemany, contribueix a fer que els treballadors de les fàbriques d'espardenyes tinguin «incultura i insensibilitat social». «Hem de convenir que un poble que té un número tan gran d'homes vegetant en tals circumstàncies no pot anar endavant.»

De l'Ajuntament diu que fa pena llegir el llibre d'actes perquè cap dels membres de la corporació ha aportat una iniciativa laudable o un projecte beneficiós. «Volubles i inconsistents, molts dels seus individus han passat per les cadires del municipi sense deixar cap mica de rastre.»

El panorama que Alemany pinta de l'agricultura és, igualment, desolador. «Quan s'adopta algun dels procediments o alguna de les eines agrícoles modernes no és pas per convicció, és per necessitat.» «Un poble que deixa que passin aquestes coses és un poble... o no ho és: és sols una colla de gent ensopida i sense aspiracions; és un pa de boira grisa que està enclotada entre sa Palomera i la punta de Santa Anna, que el vent de garbí no pot espargir i que pesa com una llosa de plom, sobre la desventurada vila, l'antiga ciutat Blanda.»

L'autor exhorta Blanes a despertar-se. Per a ell, la clau de tot plegat està en la formació. A l'Ajuntament li demana instrucció. A les entitats, que creïn biblioteques.

Tot i la crítica, l'autor estima Blanes i li augura una sortida com a poble d'estiueig. «Quines poblacions tenen com ella hermosíssima platja, que no falta qui compara amb la Concha de Sant Sebastià... qui com Blanes pot mostrar ermites i santuaris, boscos i riberes xamoses?»

Qui en vulgui més, pot comprar aquest llibre a l'arxiu i en els propers dies a les llibreries. Pensin que qualsevol similitud entre el Blanes d'Alemany i el d'ara, que n'hi ha, és pura coincidència.